Romeria al Cabeçol: un nou dia, un nou camí, unes noves festes
El diumenge últim d'agost comencen les festes patronals de Puçol. Sempre en diumenge i a l'alba, amb una romeria a peu fins a la muntanya del Cabeçol, situada en el terme municipal del Puig. És un homenatge al lloc on en 1570 es va trobar la imatge de la Verge al peu de la Creu, una imatge que des de 1925 és la patrona canònica de Puçol. Un camí a peu ple de simbolismes.
Seguint la tradició, l'últim diumenge d'agost es va celebrar la romeria al Cabeçol, acte amb el qual comencen les festes populars i patronals de Puçol. Els preparatius van tindre lloc a l'església dels Sants Joans al voltant de les 6.30 del matí, quan diversos components de la Confraria de la Mare de Déu al peu de la Creu, al costat del rector Ismael Ortiz, van organitzar els mocadors commemoratius i les polseres, amb les quals s'acredita a aquells que han realitzat realment la romeria, és a dir, que recorren a peu el trajecte entre la parròquia i la muntanya del Cabeçol, on va ser trobada en el segle XVI la imatge de la qual hui és la patrona de Puçol.
Després de recollir la polsera, els participants van iniciar el viatge, amb aquest sentit iniciàtic que tenen aquest tipus de celebracions, acompanyats a més de l'alba: un simbolisme històric sobre el nou dia, la nova llum, unes noves festes... Cadascun al seu ritme, molts en grup, xarrant, fent fotos del paisatge i amb algun xicotet impediment (les obres d'Aigües de València en el tram corresponent al final del Puig), però amb el suport de Protecció Civil i la Policia Local.
Al final tots van arribar, això sí, els que van acudir amb cotxe ho van fer abans... però es perden el sentit profund del camí.
La primera part de la cerimònia que se celebra l'últim diumenge d'agost en el Cabeçol és un exemple perfecte d'aqueix caràcter d'iniciació que té la romeria: la confraria i els rectors donen la benvinguda als xiquets i xiquetes batejats en l'últim any, els qui pugen a l'altar acompanyats pels seus pares per a ser presentats a la imatge de la Mare de Déu al peu de la Creu i, com a record d'este dia, reben un mocador i un pergamí... i les imprescindibles fotos, naturalment.
Encara que alguns això de les fotos a l'alba no ho porten molt bé, per més simbolisme que comporte esta tradició.
La segona part, la missa a la muntanya on va ser trobada la imatge de la Verge al peu de la Creu, corre cada any a càrrec dels dos rectors de Puçol (Ismael Ortiz i Vicente Gozálvez) i algun convidat, paper que en aquesta edició han oficiat Antonio Cavero (fill de Puçol i habitual en els actes religiosos de les festes) i un debutant, Alejandro Navarro (rector de Sueca).
Després de l'Eucaristia i la Comunió, amb participació directa de gran part dels assistents, ja amb el sol començant a calfar el matí, arriba l'hora del camí de retorn. La majoria ho fa a peu, seguint la tradició... encara que cada any la cua de cotxes que esperen al peu de la muntanya creix, símptoma que les presses per atendre altres activitats el diumenge al matí obliguen a un retorn el més accelerat possible.
La resta, els pelegrins que segueixen el seu camí a peu, aprofiten per a parlar, saludar als amics, comentar les novetats de les festes enguany, recordar les vacances, compartir alguna foto amb el mòbil... en una paraula: conviure.
Són dues formes molt diferents de viure la tradició.
