Castelló o Castelló? La justícia avala la normalització linguística

El Tribunal Superior de Justícia va avalar la setmana passada el decret del Consell on s'estableix el topònim de Castelló de la Plana exclusivament en la forma valenciana. Desestimava així el recurs del Partit Popular, que pretenia tombar aqueixa mesura.

L'alt tribunal argumentava en la seua sentència que la ciutat s'inclou en la zona de predomini valencianoparlant i que la denominació ‘Castelló’ és conforme amb la seua tradició històrica i lingüística. De fet, en la sentència es recorda que la denominació valenciana té el seu origen fa 600 anys i és anterior a la denominació en castellà, que va fer la seua aparició 150 anys més tard.

Segons l'informe elaborat en el seu moment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el primer document on apareix el topònim, en la seua forma llatina (Castellione), és en la Carta Pobla de 1239. De 1244 a 1339 en els escrits de la Cancelleria Reial apareix ja el nom Castelló de Borriana, en el segle XV apareix la denominació Vila de Castelló i és en el segle XVI quan es fa habitual la denominació Castelló de la Plana, que apareix castellanitzada en un cens de l'any 1609.

Parlen els veïns

En qualsevol cas, la decisió presa en 2019 de normalitzar el topònim de la ciutat ha generat divergències d'opinió entre els castellonencs. Dos anys després, amb la denominació ja ferma, elperiodic.com pregunta a diversos veïns la seua opinió sobre aquest tema.

En general, trobem als carrers una sensació general d'indiferència, tant entre els més joves com entre els més majors. Un grup de jubilats, de fet, ens mostra la seua oposició. “No serveix per a res, és una bobada”, exclama un d'ells. “És innecessari, a Castelló ha vingut a viure molta gent de fora i el nom de la ciutat ja és també en castellà”, comenta un altre.

Entre la gent jove trobem també certa apatia sobre aquest tema. Un grup d'adolescents assegudes a la porta de l'institut Ribalta ens explica que en el dia a dia el canvi de nom oficial no els ha afectat, al mateix temps que asseguren que elles no han modificat la seua manera de referir-se a la ciutat, proscrivint així la denominació exclusiva a l'àmbit institucional i oficial.

Un altre jove recorda, això sí, un argument que sempre s'ha utilitzat, apuntant al fet que ‘Castellón’ és una traducció incorrecta del valencià ‘Castelló’, ja que mentre que una fa referència a un castell gran, l'altra es refereix a un castell xicotet.

Algun fins i tot ho avala apuntant al fet que és una manera de simplificar la cartelleria que està en dos idiomes, fent més senzills, per exemple, els rètols de carretera i “si cal triar una forma, millor que siga l'original en valencià”.

Això sí, malgrat la feroç batalla política en el fòrum públic municipal, un mantell d'indiferència regna als carrers, tant per als qui s'inclinen cap a la normalització com els qui la rebutgen en defensar el topònim blilingüe.

Protegir la cultura valenciana

El regidor de Plurilingüisme i Foment del Valencià, Francesc Mezquita, arran de la sentència que desestima el recurs presentat pel PP, ha explicat que "la dreta només cerca crear conflicte fer soroll per a dividir”, al mateix temps que ha recordat que “utilitzar la llengua per a generar conflicte polític és molt recurrent en la dreta valenciana”.

“El nostre topònim és símbol d'orgull i història i hem de protegir la llengua i els drets lingüístics i en aquesta qüestió tenim una tasca fonamental les institucions”, afig Mesquita, que destaca que “els tribunals ens tornen a donar la raó enfront del fum d'aquells que volen ignorar la genealogia de Castelló”.

I és que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ja va recordar en el seu informe que l'adaptació dels topònims oficials cap a les seues formes històriques tradicionals és una manera d'atendre la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya, que s'han de respectar i protegir, tal com figura en la Constitució Espanyola.

El PP ho considera “imposicions polítiques”

Des del PP, el seu portaveu, Begoña Carrasco, ha assegurat que “som Castelló i Castellón” i ha qualificat a la normalització de “imposicions polítiques”.

“Un decret d'alcaldia mai pot anar en contra d'una part dels ciutadans, perquè Castelló és la suma de tots”, ha expressat, al mateix temps que ha avançat que, si el seu partit recupera el poder en 2023 recuperarà la doble denominació.

“L'única cosa que ha fet ha sigut generar un caos monumental en la tramitació de sol·licituds, per la confusió entre la capital de la Plana i el municipi de la província de València amb el mateix nom, anteriorment conegut com a Villanueva de Castellón i Castelló de la Ribera”, ha afegit.