El Museu de Belles Arts incorpora pintura de gran format en la sala del cor
Tres pintures de grans dimensions del tardobarroc es contemplaran a la sala i des de la planta baixa del Museu
El Museu de Belles Arts de València ha incorporat tres noves pintures de grans dimensions a la seua col·lecció permanent en la sala 19, coneguda com la sala del cor.
Els quadres són els següents: 'Crist anuncia la mort a sant Doménec de Guzmán' (224,5 x 472,4 cm) d'Apolinari Larraga, 'Sant Lluís Bertrán en el miracle del pa convertit en sang' (113 x 229 cm) de Gaspar de la Huerta i 'Sant Tomàs d'Aquino invitat a la taula de sant Lluís, rei de França, es pronuncia contra els maniqueus' (221,3 x438,5 cm) d'Evarist Muñoz Estarlich. Són llenços de pintors del tardobarroc, que van treballar al final del segle XVII i XVIII i que van arribar al Museu procedents del convent de Sant Doménec.
Les obres elegides són quadres de convent que servien per a decorar el cor d'una església o el refectori dels monjos que per la seua longitud apaïsada només es poden col·locar en murs amplis.
Segons ha explicat el director del Museu, Pablo González Tornel, "són quadres pensats per a ser vistos en alt. A les sales no hi ha espai per a ells per la seua magnitud i la sala del cor és l'espai idoni".
L'estructura arquitectònica on s'allotgen els retaules té forma d'església formada per una nau longitudinal amb capelles, precedida per un nàrtex i un cor sobre aquest. Ara el visitant podrà aguaitar a contemplar el desplegament de retaules gòtics des d'una posició elevada al mateix temps que, a la seua esquena, l'acompanyen, com en un temple barroc, pintures de gran format.
El director ha afegit que el discurs museogràfic d'aquests quadres "encasta tota la primera planta, amb les seues sales d'art barroc, amb la nova sala de barroc espanyol, inaugurada en la planta baixa el passat mes de gener".
Les pintures es penjaran a una altura de dos metres del sòl amb una doble finalitat. D'una banda, perquè puguen ser vistes des de la planta baixa del Museu on es troben els retaules gòtics i de l'altra perquè la sala continue sent utilitzada en la celebració d'esdeveniments i activitats que programa el Museu setmanalment (concerts, dansa...)
Pablo González Tornel continua amb la seua línia de treball anunciada de recuperació de fons propis del Museu i la seua exhibició al visitant de la manera més fidel a com van ser concebudes en el seu origen.
