La gran història d'un avi que va deixar el millor regal a la seua néta abans de morir

Fins on pot arribar l'amor d'un avi? Quina és la millor herència que una persona pot deixar? Aquesta és una història que mostra com l'amor tot ho pot i com una néta, sense mai haver-ho esperat, va rebre el millor regal del seu avi que acabava de morir.

Cristina Simó Monleón, o Cris, com li agrada que li diguen, és una jove de 18 anys de València que acaba d'acabar el Batxillerat. Es prepara per entrar a la Universitat i estudiar matemàtiques mentre segueix formant-se en música, la seua gran passió, però no l'única. Des de ben petita ha estat una àvida lectora, afició que comparteix amb la seua germana, pares i la resta de la família.

I és que la lectura és una cosa que va aprendre a estimar gràcies al seu avi, Joan. Ell era un devorador de llibres i comptava a la sevu biblioteca amb més 10.000 exemplars, ni més ni menys. Juan va tractar d'inculcar aquesta mateixa passió als seus fills i néts i no hi havia aniversari en el qual regalara un llibre al cumpleanyero.

I és que la seua vida no es pot entendre separada dels llibres, passió que va conèixer a l'haver de 'amagar' després de la guerra: "El meu avi va fer dels llibres seus millors amics. Abans de complir deu anys ja llegia els grans clàssics. Llegia moltes hores, molts llibres i de molts tipus. Amb la lectura va poder viatjar sense ixir de casa, va poder conèixer el món estant assegut a la seua habitació. Al meu avi els llibres li van salvar la vida".

El millor regal

Aquest àvid lector i viatger a través de les lletres, va morir fa unes setmanes poc abans de l'aniversari de la Cris. Quina va ser la seua sorpresa que el seu avi li havia preparat ja el llibre del seu aniversari, regal que va rebre amb molta emoció: "Era la persona més culta que he conegut, una biblioteca errant. Li podies preguntar de qualsevol tema: sabia d'història, de matemàtiques, d'idiomes, sabia de tot".

Són dies molt especials per a la Cris, pel bonic i inesperat regal i per l'abast que està tenint la seua història. Per això aprofita l'ocasió per posar en valor la que és, per a ella, la major herència que els seus avis poden deixar-los: "Abans que la passió per la lectura, és el ser bones persones. El meu avi era molt bona persona i sempre intentava ajudar a la resta ". També els deixa l'amor als demés, cosa que han pogut veure gràcies a l'amor que Juan i Leonor (la seva àvia): "Eren un equip".

Avui, la seua família porta un trosset d'ell en cada llibre que llegeix, cada pàgina que passa i cada paraula que veu. Juan Rafael va ser, a més, el pare d'una gran metge i col·laboradora del elperiodic.com, Susana Simó. D.E.P.