Compromís promourà un conveni perquè el veïnat del barri de la Llum puga fer ús dels servicis de València i Xirivella

Només uns metres separen la ciutat de València de Xirivella, una quasi inexistent distància física que fa que fins i tot compartisquen un barri, el de la Llum, que en els últims anys s'ha expandit de manera important. L'alcalde de València Joan Ribó ha explicat al parc Miquel Adlert Noguerol, ubicat a la part de València del barri, que és fonamental impulsar un conveni per poder compartir servicis i facilitar la vida de les persones que viuen al barri, independentment d'on estiguen empadronades. No obstant, l'alcalde també ha volgut recordar, que els problemes de València i l'Àrea Metropolitana, no afecten només a Xirivella.

La falta d'una normativa autonòmica que regule la Carta de Capitalitat, definisca les competències i dote de recursos a la ciutat de València com a capital autonòmica, és altra de les reivindicacions que des de l'Ajuntament de València s'ha fet en diverses ocasions a la Generalitat Valenciana, per poder coordinar les polítiques que afecten a més d'un milió i mig de persones i a 44 municipis. En el mateix sentit, a la trobada del barri de la Llum els càrrecs de Compromís han parlat dels problemes que genera l'absència d'un ens metropolità que coordine tots els servicis de l'Àrea Metropolitana i treballe en un full de ruta per combatre els grans reptes de futur com el canvi climàtic, de manera transversal i solidària. Els problemes de mobilitat en un territori on cada dia s'efectuen 5 milions de desplaçaments, i la necessitat d'establir connexions i un transport públic operatiu amb la ciutat han sigut algunes de les qüestions en les que també s'ha incidit en la trobada.

LA LLUM, UN REFERENT EN LA CIUTAT DE BARRIS DE RIBÓ

Davant més de 200 veïns i veïnes del barri de la Llum, l'alcalde de València, Joan Ribó ha volgut aprofitar l'ocasió per parlar de la ciutat de barris i pobles en la que s'està convertint València. Una ciutat que posa l'accent en les dotaciones públiques i les connexions sostenibles entre els diversos districtes i que ha apostat pel transport públic convertint l'EMT en un servici 24 hores que facilita la mobilitat per tota la ciutat.

La Llum, ha dit l'alcalde, és un referent d'esta nova València, amb noves dotacions com el parc on ha tingut lloc la trobada, que encara no està finalitzat però que ja ofereix un espai per al veïnat, com la pèrgola fotovoltàica ubicada al mateix lloc que ofereix ombra i genera energia per carregar cotxes elèctrics i com el tant demandat nou carril-bici que anirà des de l'Hospital General, fins al pont de Xirivella, per l'avinguda del Cid una demanda històrica dels ciclistes urbans.

“Més zones verdes, noves inversions en mobilitat sostenible i iniciatives que garantisquen la transició energètica a la ciutat, els requisits que han contribuït a convertir a València en Capital Verda Europea i en un referent de sostenibiliat i futur, estan presents al barri de la Llum però encara ens queda molt per fer, ací i a la resta de la ciutat, i per això volem escoltar a les veïnes i veïns” ha explicat Joan Ribó.

UN CORREDOR VERD AL NOU LLIT DE TÚRIA

Ni l'acalde de València ni la resta de participants en esta trobada han volgut deixar passar l'ocasió per comentar el projecte de renaturalització del nou llit del Túria, davant el veïnat d'un barri, un poble i una ciutat, que va patir els danys col·laterals d'un gran projecte verd: el jardí del Túria. Quan al 2019 l'alcalde de València va anunciar al Debat de l'Estat de la Ciutat la intenció de treballar per posar en marxa el projecte de renaturalització per al nou llit del Túria, els pobles de l'Àrea Metropolitana que pateixen la ferida provocada per esta gran obra d'enginyeria, donaren la benvinguda a la iniciativa, encara que en aquell moment semblava poc més que una entelèquia. Tres anys després la Confederació Hidrogràfica del Xúquer há presentat els primers estudis als alcaldes afectats i la possibilitat que el nou llit siga un corredor verd amb un cabdal d'aigua ecològic que arribe a la mar, és, ara sí, un projecte realista. Se salda així un deute amb els pobles de l'àrea metropolitan que als anys 60 del segle XX, van vore com centenars d'hectàrees d'horta era engolida per la construcció d'un llit alternatiu per al Túria.