La Nau acull demà la presentació del llibre de Francisco M. Gimeno que reconstrueix la conformació de la biblioteca de la Universitat de València
La biblioteca universitària custodia una de les col·leccions de manuscrits humanístics més importants d’Espanya
Demà dimecres, dia 19 d?octubre, es presenta al Centre Cultural de la Nau el volum Ameu saviesa. Els llibres de la Universitat de València, una obra del catedràtic de ciències i tècniques historiogràfiques de la Universitat de València Francisco M. Gimeno Blay, en la qual reconstrueix el procés històric de conformació de la biblioteca de la Universitat, que posseeix una de les col·leccions de manuscrits humanístics més important d?Espanya.
El llibre, editat per la Universitat de València gràcies a la col·laboració de l?Obra Social la Caixa, és un volum de grans dimensions i de disseny molt acurat de Daniel Nebot i fotografies de Mario Rabasco. L?acte de presentació d?Ameu saviesa. Els llibres de la Universitat de València el presidirà el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, i tindrà lloc al paranimf de l?edifici històric, a les 19 hores. Hi intervindran l?autor i María Luisa López-Vidriero, directora de la Reial Biblioteca, que n?ha escrit el pròleg.
El llibre Ameu saviesa. Els llibres de la Universitat de València narra i també il·lustra a través de la reproducció de miniatures, gravats, manuscrits, etc., els orígens de la biblioteca de la Universitat de València des de la seua creació fins al segle XX. És un volum amb el qual la Universitat de València pretén donar a conéixer el seu patrimoni històric que ha aplegat al llarg de segles i que es caracteritza per contenir col·leccions peculiars i molt diverses.
El naixement de la biblioteca de la Universitat es remunta a la donació, en 1785, de la biblioteca personal de Francisco Pérez Bayer. Al llarg del segle XIX, successives donacions de professors de la Universitat i de pròcers valencians enriquiren notablement els fons bibliogràfics. La desamortització de Mendizábal va proporcionar un volum importantíssim de llibres procedents de les institucions eclesiàstiques.
?En menys de cent anys, des de la donació de les obres de Pérez Bayer fins a l?aparició de la biblioteca de medicina en 1891, la Universitat de València acumulà un patrimoni històric ingent que permet a la institució disposar d?una representació de tota la cultura universal en tots els dominis del saber. De manera que a dia d?avui es poden llegir a la Universitat obres de totes les disciplines?, assenyala Francisco Gimeno. Però, a més de la quantitat, subratlla l?altre tret singular de les col·leccions bibliogràfiques de la institució: ?La Universitat custodia obres que s?elaboraren als millors centres de producció de manuscrits, espanyols i europeus, i dels millors impressors des del segle XV?.
Quan en 1837 es va obrir la biblioteca al públic, els professors i els alumnes disposaren d?una nodrida mostra del saber. La Universitat de València va posseir a partir d?aquest moment un amplíssim patrimoni bibliogràfic en el qual estaven representats els autors més destacats de la cultura universal. A més a les lleixes hi va haver la producció d?alguns copistes medievals i dels millors prototipògrafs, impressors i editors europeus. Tots ells han permès a la comunitat universitària gaudir de les obres que atresora la Universitat. En aquest volum, Francisco Gimeno explica com s?ordenaven els llibres en aquesta biblioteca primigènia, una labor que ha estat possible gràcies a la localització d?un manuscrit de 1837 que estava guardat a l?Arxiu Històric de la Universitat de València.
En l?actualitat la Universitat de València posseeix més d?un miler de manuscrits la majoria dels quals procedeix dels convents desamortitzats. Aquesta és una de les col·leccions més importants de la biblioteca universitària. Hi ha els clàssics grecs i llatins, bíblies de luxe, obres en romanç i literatura humanística. Bona part d?aquestes obres estan excepcionalment il·lustrades pels millors il·luminadors. La col·lecció d?incunables és igualment notable.
El conjunt d?impresos anteriors a 1500, els incunables, supera els tres centenars. Uns dels principals trets d?aquest conjunt són el de la diversitat de matèries que representen i el de la seua excepcionalitat. Alguns són únics al món. La Universitat custodia les Obres i trobes en lahors de la Verge Maria (1474), la primera obra literària impresa a Espanya, escrita en català, o el Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell, que va eixir de les premses de Nicolau Spindeler en 1490, i del qual només es coneixen tres exemplars al món.
