Club Tai Chi He-Ren: una disciplina física, mental i cultural… Amb grans esportistes a Puçol

Constància, força, precisió, equilibri... Són alguns dels valors que exigeix —i aporta— el taitxí i que han portat als practicants del club local a obtindre un bon munt de medalles. Provincials, autonòmiques… I també nacionals i internacionals. Però més enllà dels mèrits esportius, els amants d'esta disciplina han trobat en ella una manera de cuidar el seu cos, la seua ment i, fins i tot, comprendre millor el món que els envolta.

El taitxí és una de les disciplines que engloba el Wushu, un concepte que fa referència a les arts marcials xineses en general. «Les meues aventures durant els primers anys de joventut van ser amb el Wushu en diferents estils, duros i de combat», explica Paco Serrano, monitor esportiu del club local que va començar a l'edat de 16 anys.

«I més endavant vaig conéixer el taitxí». En ell va trobar una font de beneficis per a la salut física i mental. «Vaig veure tot el que de debò pot aportar al nostre dia a dia, tant a nivell esportiu com de salut i, fins i tot, per a la vida quotidiana». I és que malgrat la intensitat i exigència dels entrenaments, aesta activitat no suposa problemes per al cos.

«Tot això em va captivar i vaig decidir centrar-me en aprendre este bell art, la qual cosa m'ha portat a viatjar per tot el món aprenent i competint». Hui ostenta nombroses victòries en campionats d'Espanya, tant de Wushu com de taitxí.

També quatre medalles d'or i una de plata en els campionats europeus celebrats a Moscou i Geòrgia, entre 2016 i 2017. I per a rematar el seu medaller… Un desé lloc en el Campionat del Món del Polònia.

Esta passió per la competició en les arts marcials la comparteix amb la seua esposa i companya de vida, Montse Jaraba, qui també ha obtingut medalles nacionals en repetides ocasions i que, des de fa anys, es dedica a l'organització del club, del qual  també és cofundadora. «La seua dedicació i bon fer, compaginat a més amb les competicions, la converteix en el vertader motor de l'escola».

Però segons els fundadors del Club Tai Chi He-Ren, els alumnes són la clau d'este col·lectiu local. «Encara que siga bo, tinga ganes i experiència, un professor no crea una escola a soles», apunta Paco Serrano: «L'important de debò és tindre alumnes amb ganes d'aprendre, amb un objectiu comú i valors de solidaritat i amistat».

Una finestra al coneixement del món

I això ho tenen, segons els responsables. «Ells són els vertaders amos del futur i cal cuidar-los, voler-los i donar-los tot el que tenim». Per això, ara tracta d'inculcar als seus alumnes tots els valors que caracteritzen al taitxí. «Si al llarg del temps s'ha vist que esta classe d'entrenaments és molt molt bona per a la salut, imagina el que pot desenvolupar si es practica bé des de xicotet».

Però més enllà d'esforç físic, control mental i l'equilibri entre tots dos, esta disciplina atorga al coneixement del món un paper central. No sols en relació amb la cultura oriental, amb la qual guarda un estret vincle.

«Xina, amb la seua rica cultura, va fer de tot això un art que es va estendre a molts altres continents», comenta Serrano, que ha viatjat al país en repetides ocasions: «Allí va nàixer el taitxí i el practiquen tots, xiquets i majors».

Però cada lloc va tindre el seu desenvolupament des de la prehistòria, inclosa Espanya. Ací es practica el garrot i la lluita canària, disciplines centenàries que hauríem de cuidar en tot el país, segons el mestre: «Tot poble que no respecte les seues tradicions, als seus majors i no conega la seua història està abocat a repetir els seus errors».

Serrano destaca esta màxima de Confucio per a descriure la falta d'interés per la cultura i la història a Espanya. «Desconéixer on naix els escacs, que Jaume I parlava en diferents llengües als seus fills o que el jardí botànic de Puçol va tindre una gran importància en el coneixement de les plantes i llavors a tot el món…».

No significa que s'hagen de mantindre els mateixos costums sempre, subratlla el mestre de taitxí, sinó adaptar-se a les situacions sense oblidar als nostres majors i les seues aportacions. Tot això és el que simbolitza el Taiji i el Yin Yang, explica Serrano: Canvis, adaptació, superació i esforç. «I quan ho entens, comprens molt millor les similituds que existeixen entre tots els països i persones».

Esforç, superació i arrels

Per a transmetre aquests valors i el respecte cap a les nostres arrels, el club enfoca part dels entrenaments al coneixement i la relació entre la cultura xinesa i la valenciana. Es basa en l'exercici de prova i error: repeticions constants fins a aconseguir que el cos aconseguisca la seua màxima tècnica.

Tot això, acompanyat d'exercicis de força com colpejar durament objectes o alçar als companys. «El taitxí proposa una sèrie de treballs de molta exigència física utilitzant només el nostre cos, activant-lo per a enfortir-se i, així, trobar l'equilibri físic i mental». Sempre, minimitzant els riscos d'accident durant l'entrenament.

«En veure'ns practicar, la gent creu que el taitxí és únicament un art marcial suau, sense cansar-se». Res més lluny de la realitat, comenta Paco Serrano: «La llàstima és que aquesta societat viatja cap a la mentalitat del mínim esforç, a vegades sense importar els qui estan al nostre costat».

En definitiva, el Club Tai Chi He-Ren tracta d'inculcar als seus alumnes una filosofia basada en l'esforç, la superació i la resta de valors que concerneixen a la disciplina. Incloent el coneixement del món i les diferents cultures. «Va ser el que em va fascinar des del principi i que ara intente ensenyar».

I no els va res malament. Entre les seues files es troben diferents campions autonòmics i d'Espanya, a més d'alguns títols internacionals. «El club ha tingut una línia ascendent en totes les seues categories, des de la infantil fins a la sènior». María Moreno, Víctor Montagón, Alberto, Pablo, Nicolás, Ismael, Iván, Pau, Marta… Tots ells, medallistes en diferents campionats d'Espanya i de la Comunitat Valenciana.

Però el més important per a ells és crear persones honestes, socials i sanes, apunta: «A més els xavals aprenen el treball en equip, valors de solidaritat… I el reconeixement dels pares supera en creixes qualsevol alegria per la consecució d'un títol».

Encara que la pandèmia ha suposat un important sot per a ells, esperen remuntar la temporada amb esforç, unitat i companyonia, asseguren els responsables. Per a això, han représ els seus entrenaments llogant les pistes de frontó del Poliesportiu Municipal, «i esperem al setembre poder continuar amb les classes en el Sindicat Agrícola».

L'objectiu no és un altre sinó continuar donant victòries al club local i, sobretot, gaudir d'esta activitat mil·lenària, font de beneficis per a cos i ment. Una disciplina que no és «millor ni pitjor que unes altres… Simplement, diferent».