La Casa de Cultura exposa 3.44 megues d'Ana María Monzó
Fins a l'11 de maig, Ana M. Monzó exposa 3.44 MB, una col·lecció de peces pictòriques elaborades a partir dels més diversos elements (des de teles i acetats a papers escanejats i també els fils del brodat), sempre prenent la llar com a element de referència i uns vells arxius digitals (el pes dels quals és exactament el títol de l'exposició) com a punt de partida per a una col·lecció complexa en aparença, però sempre atractiva. L'alcaldessa Lola Sánchez va ser l'encarregada d'inaugurar l'exposició divendres passat 13 d'abril.
«De 191 fotos que vaig trobar en una vella carpeta digital, feta amb el mòbil, em vaig decidir per tres», apunta Ana María Monzó. «Quan plou i es crea una imatge fragmentada, la nit vista des de l'horta i el reflex d'un raig sobre el paisatge que embolica la llar... potser sembla complicat a l'inici, sobretot per la mescla de materials, però en el fons es tracta de reflexionar sobre el que envolta la llar».
Una llar presa no com a casa, com a espai físic, sinó aqueix entorn que envolta a l'autora, «ple d'essències, rituals i costums». Aqueixa és la clau de 3.44 MB, la col·lecció de paisatges que es poden albirar des de la llar, encara que posteriorment seran tractats amb diferents tècniques per a convertir-los en un xicotet conjunt de peces pictòriques.
Capturar les formes capritxoses dels núvols quan s'acosta una tempesta d'estiu i apareixen els reflexos, les repeticions i les llums, tot açò en el marc de l'horta valenciana, lloc de residència i de treball d'Ana.
I el resultat es presenta tan flexible com la proposta: des de xicotetes peces que han servit per a assajar, per a reflexionar, per a prendre anotacions sobre la pròpia matèria de treball, fins a enormes panells en els quals es barreja el món de la costura amb variades tècniques d'escanejat i fotografia.
Tan difícil d'explicar com a suggestiu
Difícil d'explicar, com la pròpia autora assenyalava en l'acte d'inauguració: «una obsessió: el reflex que precedeix al raig, una forma a la qual no he parat de donar voltes, però... quina forma té?».
