Els parcs infantils: “Caurem molts en aquesta crisi”

Com respectarà un xiquet la distància social mentre juga amb un amic? Els pares prefereixen portar als fills a un espai obert que a un parc infantil en el qual les garanties sanitàries és més que complicat complir-les. Així ho denuncien els amos de parcs infantils, sector al qual la pandèmia ha colpejat durament, tal com els va avançar elperiodic.com.

És per això que els parcs infantils estan en una situació molt delicada i veuen el futur del seu sector molt negre. A més, les condicions de reobertura estipulades per la Generalitat compliquen més encara la seua tornada al treball. En elperiodic.com parlem amb Eva López, presidenta de l'Associació de Parcs Infantils d'Alacant, que avalua la situació del sector.

P: Com d’important és el sector de l'oci infantil?

R: Som un col·lectiu fonamental per al desenvolupament dels xiquets. Hui dia tenim molts clients que passen per ací i els xiquets et pregunten que quan podran tornar. Tant de bo ens tiraren una mà per a poder garantir als clients una total seguretat i ens deixaren continuar treballant. Només volem que se'ns reconega que estem ací perquè volem continuar funcionant.

P: Quina és la situació actual dels centres d'oci?

R: Ara mateix, podem obrir. És cert que tenim unes restriccions, encara que no tan severes com en alguns llocs en els quals no els han deixat ni obrir. A nosaltres, almenys, ens deixen treballar, però amb el 75% d'aforament, no superant un número màxim a l'ésser a l'interior, tenint grups màxims de 14 xiquets per monitor per a poder mantindre el distanciament.

P: Respecte a les mesures establides per Conselleria, es veu viable aplicar-les?

R: Viable no. Els xiquets no és que no sàpien respectar les distàncies, és que ells volen jugar. Ells no volen estar a metre i mig. A més, han d'anar amb màscara els majors de 6 anys. Al final estan corrent, estan saltant, estan jugant i es fa bastant complicat perquè el que estan és fent esport, i no sé si és més beneficiós o perjudicial que porten la màscara ja que al final li la lleven, li la posen i fan un mal ús. Els pares prefereixen portar-los a altres llocs a l'aire lliure com el camp, la platja, les piscines, per no ajuntar-se, i és comprensible. Respecte al tema de desinfecció diària, hem hagut de llevar les boles la gran majoria perquè no es poden desinfectar tots els dies i cada vegada que entra un grup nou has d'entrar i desinfectar el parc.

P: Creu que la situació actual podria fer que alguns parcs d'oci hagueren de tancar?

R: Ja han caigut molts, i serem molts els que ens quedem pel camí. A més, ara amb el tema de les ajudes l'han posat superdifícil, has de demostrar unes pèrdues majors al 75% respecte a l'any anterior. Hi ha molts que s'han iniciat aquest any passat, llavors no poden demostrar aqueixes pèrdues i no poden accedir a les ajudes. Els lloguers que tenim són superelevats i no tots hem pogut arribar a acords amb els lloguers. Crec que som molts els que caurem. El problema és que fins a tancar ens costa diners, perquè tens unes instal·lacions que has de desmuntar i has de buscar on guardar-les.

P: Hi ha contacte amb les institucions perquè s'ajude al sector en aquesta situació?

R: Estem manant escrits, hem fet també un protocol més flexible per a permetre'ns treballar. Damunt, nosaltres ens enfrontem amb la nostra pitjor època: l'estiu. Nosaltres treballem bé en horari lectiu, de setembre a juny i en horari molt reduït, perquè sempre obrim a les vesprades perquè als matins els xiquets estan en el col·legi. Llavors, ens enfrontem a l'estiu i al fet que no ens veiem amb ingressos i el poc que entra és molt reduït. Estem en contacte amb documents enviats a la Generalitat per a demanar-los que no ens deixen caure als pocs que quedem, que ens tiren una mà i ens facen una mica de cas perquè ens han deixat una mica desemparats.

P: S'ha demanat alguna mesura concreta a les institucions?

R: Ara estem mirant una subvenció que ha eixit per a comerciants i artesans. Hem redactat un escrit per a veure si poguérem nosaltres també accedir, perquè nosaltres hem tingut que, a més dels tres mesos parats que portem, invertir en productes nous com són les màquines d'ozó. No hi ha res que et garantisca 100% res. Hem estat demanant pressupost de màquines netejaboles, de màquines d'ozó, de polvoritzadors per a desinfectar diàriament i, al final, estem parlant de quantitats bastant elevades. Hem fet uns pressupostos i els hem manat pressupost del que comportaria aqueixa despesa extra, i a veure si amb sort ens responen perquè les poques respostes que hem tingut o són còpia i pega o ens deriven al fet que ens diran alguna cosa, però ningú s'ha oferit a parlar amb nosaltres directament.

P: Creu que el fet que el seu no siga un sector que genere tant diners com, per exemple, l'hostaleria, està fent que no se li preste tanta atenció?

R: Jo crec que sí. A més, els xiquets no voten, els xiquets no donen diners. És trist, però és així. És una pena que ningú, durant aquesta quarantena, s'haja recordat d'ells. Els xiquets han entrat els primers en aquesta pandèmia, han sigut els primers a tancar-se i seran els últims a eixir. És clar que tu pots anar-te a un bar a prendre't una cervesa perquè l'hostaleria mou molts diners, però un xiquet no pot anar a un parc a jugar. Jo crec que sí que és cert que nosaltres hem sigut més oblidats perquè no generem les mateixes quantitats que generen altres sectors.