6 de juny de 2020 6/6/20

El PP de Mislata va augmentar l'edificabilitat de la plaça Major de 7 a 14 altures a canvi de 7,5 milions

El PP de Mislata va augmentar l'edificabilitat de la plaça Major de 7 a 14 altures a canvi de 7,5 milions - (foto 1)

    Els anys de crisi econòmica -provocada per l'esclafit de la bambolla immobiliària- havien deixat latent a Mislata un problema que ara torna a estar d'actualitat: els PAI's aprovats a principis del nou mil·lenni durant l'etapa de govern del Partit Popular. Conresa, Quint II i el Polígon T són els noms d'algunes de les actuacions urbanístiques que va deixar aprovades el PP -amb l'oposició de PSOE i EU- i que no solament van esgotar el sòl municipal i van destruir la poqueta horta que quedava, sinó que també van comprometre la construcció de prop de 2.000 noves vivendes.

    Durant uns anys, la caiguda de la demanda immobiliària va provocar que els agents urbanitzadors d'aquestos PAI's no van fer efectius els seus drets d'edificabilitat. Però les circumstàncies estan canviant i els promotors estan començant ara a sol·licitar llicències de construcció, que l'Ajuntament no pot negar perquè es tracta d'actuacions aprovades en el seu moment per la Corporació Municipal, quan el PP de Mislata governava amb majoria absoluta.

    L'inici de les obres construcció de noves vivendes a la plaça Major ha generat cert malestar entre la ciutadania, ressuscitant el fantasma de l'herència urbanística, en una ciutat que ostenta ja una de les majors densitats de població de tota Europa. Òbviament, la indignació veïnal és compartida pel govern de Carlos Fernández Bielsa, del PSOE, que en 2005 ja advertia des de les bancades de l'oposició del caos que provocaria el model urbanístic del PP, "basat en la construcció desmesurada de vivendes de renda lliure i en els negocis multimilionaris de les empreses urbanístiques", denúncia Bielsa.

    El PRI (Pla de Reforma Interior) de Conresa -nom de l'empresa de refrigeració que havia instal·lada en ple casc urbà- va ser aprovat inicialment a mitjan 2005 i només uns mesos més tard, al desembre, el govern del PP de Mislata va portar a ple un nou acord sobre els aprofitaments urbanístics, augmentant de 7 a 14 les altures dels edificis a construir en la plaça Major. Segons cita textualment l'informe lliurat hui pel cap del servei d'Urbanisme a l'alcalde, "com a conseqüència de l'augment del sostre edificable respecte del programa inicialment sotmès a informació pública, s'estableix una compensació econòmica de 6.127.472€ i l'obligació de cedir un local de 800m2 o una compensació d'1.440.000€ (l'Ajuntament va optar per açò últim)".

    En resum, el Partit Popular de Mislata va augmentar l'edificabilitat de la plaça Major i va doblegar el nombre d'altures permeses, aclareix Bielsa, "a canvi de 7,5 milions, que en principi anaven a ser per a construir un nou ajuntament, que només responia a les seues ànsies megalòmanes, i que al remat va ser per a pagar a Lubasa pels pàrquings, en l'operació econòmica més ruïnosa de la història de Mislata".

    "Anul·lar un PAI ja executat és inviable jurídicament"

    L'informe sol·licitat per l'alcalde al màxim responsable de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament fa referència a les possibilitats reals de trobar una solució a l'herència rebuda: "Anul·lar un PAI ja executat, a més de ser inviable jurídicament, de realitzar-se donaria lloc a compensacions i indemnitzacions". I les quantifica.

    En el cas de la plaça Major, informa el tècnic municipal, "hauria de considerar-se la devolució de les quantitats rebudes (6.127.472€ + 1.440.000€) i el valor dels solars existents pendents d'edificar (segons valor cadastral: 4.301.878,29€, 4.301.878,29€, 4.391.379,84€ i 4.391.990,77€), la qual cosa dóna una xifra total de 25 milions d'euros, als quals caldria addicionar els costos de les modificacions de planejament, processals, interessos, etc...".

    I açò només en el PRI de Conresa, el de la plaça Major. Si als comptes s'afigen els PAI's del Quint II i del Polígon T, la xifra superaria els 50 milions d'euros que va avançar fa uns dies la portaveu del govern municipal, Mª Luisa Martínez Mora. Unes quantitats "inassumibles" per a l'Ajuntament i que han obligat a la regidora a exigir al portaveu del PP, Jaime López Bronchud, "un mínim de decència política a l'hora d'abordar aquest assumpte".

     

    Pujar