Els impostos i el trànsit enfronten als candidats a l'alcaldia de Castelló

Els sis principals candidats a l'alcaldia de Castelló (a la ciutat es presenten fins a onze partits) han contraposat les seues idees aquest dimarts a la nit en el debat organitzat per la televisió pública valenciana.

Així, aquest ha sigut el segon debat en el qual s'han enfrontat Marisol Barceló (Unides Podem), Begoña Carrasco (PP), Ignasi Garcia (Compromís), Amparo Marco (PSPV-PSOE), Antonio Ortolá (Vox) i Eduardo del Pou (Ciutadans), després del qual va organitzar l'associació adComunica.

El debat, estructurat en blocs que han saltat per l'aire en diverses ocasions, ha sigut una successió de monòlegs intercalats amb diverses interpel·lacions entre candidats, que han tingut algun dels moments més tibants quan s'han tractat matèries com la mobilitat o els impostos.

“Sanchismo o canvi” enfront de “Retrocedir o avançar”

En aquesta trobada en àpunt, l'alcaldessa i candidata a la reelecció Amparo Marco, ha mostrat la gestió de les últimes dues legislatures com la seua “carta de presentació” davant els votants. “Jo mai mentiré a cap veí prometent alguna cosa que no és legal o si no tenim recursos o competències per a això”, ha assegurat en clara referència a les propostes de l'oposició durant el seu minut d'or, en el qual ha cridat als votants a triar entre “retrocedir a l'obscurantisme o avançar cap a una ciutat molt millor”.

Per part seua, la líder de l'oposició, Begoña Carrasco,, ha cridat a triar “entre el sanchismo i el canvi; entre el sectarisme i la llibertat” i s'ha dirigit als indecisos: “Vota'm, que no et fallaré”.

Ignasi Garcia, de Compromís, ha seguit el deixant de Marco, construint la dicotomia entre passat i futur i mostrant als votants una elecció entre “si tornem a la corrupció i les retallades o si donem un nou impuls a les polítiques progressistes”.

Eduardo del Pou, per part seua, ha demanat el vot per a acabar “amb les baralles improductives entre esquerres i dretes” i per a portar “aire fresc davant les polítiques fracassades del bipartidisme”.

Quant a Marisol Barceló, de Podem-Esquerra Unida, ha assegurat que són “imprescindibles” per a pressionar als governs del PSOE cap a l'esquerra i ha demanat el vot directament a les famílies treballadores amb un advertiment: “La dreta només va a precarizar l'ocupació i a privatitzar els serveis públics i parla d'una falsa llibertat que només beneficia a una minoria: Si no es pot arribar a final de mes no hi ha llibertat”

Per part de Vox ha representat a la formació Antonio Ortolá, qui ha assegurat que els votants “tenen l'oportunitat de triar entre l'esquerra i el centredreta del PP o Vox, que és el centredreta”.

Quant als pactes de govern postelectorals, les candidates de PSOE i PP han deixat la possibilitat d'una coalició en mans dels ciutadans, assegurant que elles ‘ixen a guanyar’.

El candidat de Compromís sí ha assegurat que no negociarà amb gent que negue la violència masclista i que vulga amagar la diversitat en un armari”, mentre que Vox ha expressat que el seu compromís és “tirar de les institucions a l'esquerra radical, sectària i catalanista” i ha deixat en guaret la idea de pactar amb el PP: “Caldrà veure amb quin PP hem de pactar, primer s'hauran d'aclarir ells”.

Per part seua, Eduardo del Pou ha sigut l'únic candidat que ha assegurat que pactaria amb qualsevol dels seus contrincants. “No tinc cap mena de problema a asseure'm amb totes les forces i sóc l'únic que pot dir això”, ha expressat.

Habitatge

Amb l'habitatge en el candeler de la política nacional i autonòmica, el tema ha eixit a la palestra també en aquest debat, en el qual Marco ha assegurat que amb el nou Pla General ja aprovat es plantegen alçar 130.000 metres quadrats d'habitatges, dels quals el 50% seran per a famílies amb necessitat i joves.

Carrasco, per part seua, ha acusat el govern municipal de no construir nou habitatge públic, una qüestió sobre la qual Marco s'ha excusat adduint la falta d'un Pla General en vigor.

García, per part seua, ha apostat per “bandejar el model d'especulació salvatge del PP” identificat zones a rehabilitar, destinant el 50% d'habitatges a ús social i gestionant de manera directa els pisos del Sareb, així com limitant els preus de lloguer en zones tensionadas.

Una qüestió a la qual s'ha sumat Barceló, que ha assegurat que aplicaran la recent Llei d'Habitatge per a decretar diverses zones tensionadas a la ciutat i que sumaran al parc públic fins a 190 habitatges amb compra i promoció pública per al seu lloguer assequible.

Superilles, fàbriques i un parc temàtic de Tombatossals

En matèria d'urbanisme Marco ha tornat a recalcar que amb el nou Pla General “la ciutat ja compta amb seguretat jurídica per a atraure inversions que s'anaven a altres municipis” i ha exhibit la nova inversió de 1.000 milions que farà l'empresa Ignis per a la seua nova planta de ‘amoníac verd’.

Els partits de l'oposició, per part seua, han mostrat en un lloc destacat de les seues propostes la necessitat de desbloquejar la ‘alegalitat’ dels habitatges de la Marjal amb rapidesa. Una urgència a la qual Marco ha contraatacat recordant que “en una altra època deien deien: construïsca vostè a la nit, que no se li veja i ja se li legalitzarà (l'habitatge)”.

Un altre xoc s'ha produït sobre la quantitat de sòl industrial que reserva el Pla General, que Carrasco considera escàs i que “llastra les oportunitats de la ciutat” i fins i tot que no deixa espai suficient per a construir l'estació intermodal en la zona del Serrallo, una màxima que l'alcaldessa ha desmentit.

Des de Compromís, per part seua, han plantejat l'urbanisme com una manera de “preparar-se per al repte climàtic” amb el disseny d'un mapa d'ombres i de refugis climàtics davant les onades de calor, a més d'un cinturó verd “que unisca els barris, la Marjal i les urbanitzacions”.

Una proposta a la qual Ortolá ha qualificat de “fanatisme climàtic”, alguna cosa que García li ha recriminat: “Vindran les onades de calor, i a vostè igual no li importa, però més del 60% de la població no té aire condicionat a casa i necessita confort”.

Per part seua, Eduardo ddel Pou ha exhibit dos de les seues proposades estreles, la creació d'un recinte de festivals en avinguda de la Mar i un parc temàtic amb tobogans a l'estil Gulliver però dedicat a Tombatossals.

El gran debat de la Zona de Baixes Emissions

La futura Zona de Baixes Emissions (ZBE) de la ciutat és un dels temes que més ha atès que parlar, encara que, això sí, la pràctica totalitat dels partits s'ha mostrat en sintonia amb la idea de construir més aparcaments dissuasius als afores i a millorar el transport públic.

Davant les crítiques dels partits de l'oposició sobre aquest projecte, Marco ha recordat que és un mandat obligatori per directiva europea i ha explicat que el seu cost, d'11 milions d'euros, es finançarà amb els fons comunitaris.

Per part seua, Carrasco ha assegurat que “han convertit arribar al centre en una gymcana” i ha lamentat que es vulga restringir el trànsit en 745.000 metres quadrats. “Europa obliga però no diu com i vostès han decidit restringir tota la ciutat”, ha exclamat la popular, que ha reiterat que “Castelló no és Madrid”.

A més, la candidata del PP ha plantejat la recuperació de la línia 2 del TRAM perquè el Grau “no quede incomunicat a partir de les 10.30 hores sense transport públic”, a més de llançar una promesa de “reordenar la mobilitat de Castelló perquè la gent tarde 20 minutos menys a anar del seu treball a la seua casa”.

Ignasi García, per part seua, ha assegurat que Castelló i la seua àrea és una de les zones que més utilitzen el vehicle privat, per la qual cosa ha proposat la creació d'una autoritat metropolitana del transport per a unificar tarifes i coordinar horaris com s'ha fet a València. “No pot ser que l'últim TRAM arribe a l'estació quan encara queden tres rodalia per passar”, ha lamentat.

A més, García proposa construir passarel·les que connecten Crèmor amb el Raval Universitari i la ciutat amb les urbanitzacions de muntanya, així com continuar amb el projecte de les superanzanas, com la dissenyada en Mestratge, per a reduir el soroll del trànsit en els barris. Això sí, sobre la reordenació del trànsit a la ciutat ha derivat la qüestió al diàleg amb veïns i comerciants.

Quant a la representant de la coalició d'Esquerra Unida i Podem, ha defensat la conversió en zona de vianants i ha plantejat l'extensió del bo activa’t fins a arribar a la gratuïtat del transport públic. A més, ha animat a constrènyer el trànsit en zones sensibles com “els centres hospitalaris i educatius o les residències” recordant que “quasi l'11% de les defuncions que es produeixen a Espanya ho fan per contaminació ambiental”.

Ciutadans i Vox, per part seua, han defensat acabar amb la zona blava en el centre de la ciutat. Ortolà ha anat més enllà, ha criticat la “conversió en zona de vianants desmesurada” i ha arribat a atribuir l'accident d'aquest dimarts en l'avinguda de Lidón a la seua conversió en zona de vianants, per la qual cosa ha promès la reobertura del trànsit si arribara a governar.

La taxa turística per a la ciutat

En el bloc de turisme tots els partits han anomenat a desestacionalizar el sector a la ciutat per a generar ingressos durant tot l'any, amb iniciatives culturals i esportives els 365 dies de l'any.

Així, Compromís i PP plantegen que els esdeveniments esportius òmpliguen els hotels la ciutat els 12 mesos de l'any, Marco aposta per la creació d'una Escola d'Esports Nàutics i tant García com Del Pou han proposat convertir l'antic asil del carrer Governador en un museu.

Les discrepàncies han arribat amb la qüestió de la possible implantació de la taxa turística a nivell municipal, que els partits a la dreta consideren un error i les formacions a l'esquerra una manera de reinvertir en els serveis.

Per part seua, l'alcaldessa, Amparo Marco, s'ha situat en una situació intermèdia, però negant que siga útil per a la ciutat. “La taxa turística està pensada per a destinacions consolidades i a Castelló ara mateix necessitem atraure turisme, per la qual cosa no s'ha d'aplicar”.

Economia

Marco ha aprofitat aquest bloc per a traure pit de la seua gestió, recordant que quan va arribar al govern en 2015 la ràtio d'endeutament era del 80%, mentre que actualment se situa en el 16%. A més, es mostrat favorable a “baixar els impostos sempre que es puga fer”, encara que condicionat al fet que es puga mantenir l'escut social alçat per l'Ajuntament.

Carrasco ha fet gala de l'àmplia baixada d'impostos de la qual fa gala en el seu programa per a “ajudar a les famílies” i ha recordat que existeix marge per a això tenint en compte que part del pressupost ha quedat sense executar en acabar l'any. A més, ha insistit en la seua proposta d'una finestreta única per a “que es puga obrir un negoci en 30 dies”.

El candidat de Compromís s'ha dirigit directament a Carrasco, a qui ha reptat en dues ocasions al fet que quantifique el que suposa per a una família la baixada d'impostos que proposa. “Es pot comparar la baixada de l'IBI que proposa als 3.000 euros que s'estalvia una família per l'escoleta gratuïta de 2 a 3 anys, el Xarxa Llibres o la salut bucodental gratuïta que proposem?”, li ha inquirit.

García, a més, ha assegurat que a la ciutat hi ha 5.000 aturats menys que fa vuit anys i 20.000 treballadors més que cotitzen, al mateix temps que ha llançat algunes de les seues propostes, com a bons comercials anara de temporada, més places de Formació professional Dual (i un mòdul marítim-pesquer) i una ‘taxa Amazon’ perquè les grans plataformes juguen en igualtat de condicions amb el xicotet comerç.

Barceló, per part seua, ha defensat la creació d'una banca pública municipal i ha anomenat a “no deixar morir a l'agricultura”, assegurant que si es recuperaren els camps abandonats a la ciutat es podrien crear 1.800 llocs de treball. A més, ha proposat crear un polígon industrial verd perquè Castelló produïsca la seua pròpia energia renovable i ha reivindicat la necessitat de pressionar al govern central perquè injecte 750 milions d'euros a la ceràmica castellonenca perquè puga sufragar el cost del gas.

El candidat per Vox, d'altra banda, ha anunciat que si arriba a ser alcalde Castelló serà la primera ciutat d'Espanya que elimine l'impost de plusvàlua. “Els diners on millor està és en la butxaca dels castellonencs”, ha assegurat.