Aquests són els 10 principals canvis que porta el nou Pla General en l'urbanisme de Castelló

Castelló ha culminat aquest divendres l'aprovació del Pla General que projecta la ciutat dels pròxims 20 anys.

Així, després de 14 anys de llimbs jurídics, la capital podrà definir per fi com serà la ciutat a nivell urbanístic.

Amb l'aprovació per majoria absoluta del Pla d'Ordenació Detallada (POD) es culmina el pas final necessari per a l'aprovació definitiva del Pla General de Castelló en el seu conjunt.

Ha tirat avant amb els vots a favor dels grups de govern de l'Acord de Fadrell (PSPV-PSOE, Compromís i Podem-EU) i la regidora no adscrita; l'abstenció de Ciutadans i de Vox; i els vots en contra del PP.

Però, què suposa aquest pla general?

Impulsa el model de 'ciutat compacta' per a cohesionar les zones verdes, les industrials i les residencials, eliminant els buits entre elles. Per exemple, se cercarà completar els buits de solars que hi ha a la ciutat i unint el seu nucli urbà amb els grups d'extraradi. Són els casos de Crémor, Riu de la Plata, Riu Sec, Tombatossal, La Joquera i Saboner (d'ús residencial); Germans Bou, Lourdes i Almazán (d'ús terciari); i Pi Gros i La Pedrera (d'ús industrial).

Es vol resoldre és el de les milers d'habitatges ‘alegales’ que hi ha en el terme municipal, especialment en la Marjal, amb el que se cercarà regularitzar definitivament els habitatges construïts abans de 2014 a través de dos plans especials: els Plans de Reforma Interior i els Plans Especials de Minimització d'Impacte.

El Pla General també identifica 17 barris degradats de la ciutat, que tindran una consideració especial per a reformar-los i promoure l'habitatge social: Castalia-La Guinea, Alcalde Tárrega, Fanal-Ravalet, Plaza de Bous, Gran Via, Parc de l'Oest, Constitució, Sequiol, Crémor, Carretera de l'Alcora, 14 de juny-Grapa, Rafalafena, Tombatossals, Sant Agustí i Sant Marcos, Sant Lorenzo, Perpetu Socors-La Unió San Francisco i Grau.

Dedicarà 4,2 milions de metres quadrats per a activitats econòmiques (més de 3 milions per a ús industrial i més d'1 milió per a ús terciari) i 2,14 milions de metres quadrats residencials.

Projecta un creixement racional de sòl urbanitzable de 4,4 milions de metres quadrats i preveu 12 sectors residencials (Riu Sec, Censal, Tombatossals, Riu de la Plata, Enrique Gimeno, Camp de Morvedre, Crémor, Morterás-Cubs, Saboner, Salera, Mèrida i La Joquera); 6 sectors terciaris (Estepar, Lourdes, Germans Bou, Avinguda de la Mar, Almazán i Cassanya); i 7 sectors industrials (La Pedrera, Català, Giner, Pi Gros, Avinguda València, Plataforma Logística i Carretera Grau-Almassora).

El nombre total màxim d'habitatges nous previstos és de 13.900. Del total, es preveu un reservar un mínim de 3.800 habitatges protegits (entre el 30% i el 50% del sòl edificable)

Preveu 2,4 milions de metres quadrats de zones verdes, la qual cosa permetrà superar l'estàndard mínim global de 10 metres quadrats de zona verda per habitant.

Incorpora la perspectiva de gènere per a millorar la qualitat de l'espai públic, disminuint així les desigualtats entre dones i homes (té en compte rutes escolars, serveis o qüestions de seguretat).

Té en compte la millora del comportament climàtic de la ciutat i l'eliminació de les illes de calor, amb l'impuls de cobertes verdes i/o captadors d'energia fotovoltaica en sostres, la utilització de l'arbratge en el disseny de les noves seccions viàries, la urbanització amb sistemes de drenatge sostenible i l'estalvi i la reutilització d'aigua.

Vol impulsar la ‘Ciutat 15 minuts’ per a mesclar els usos i serveis dins de cada barri amb desplaçament curts, que no han de ser de més d'un quart d'hora.

Un llarg camí per a aprovar el Pla General

Castelló disposa així ja d'un nou Pla General després de nou anys de tramitació (la mitjana de temps de gestió d'aquest tipus de documents està en uns 12 anys) i després d'una dècada amb l'anterior ordenament urbanístic, el PGOU de 2000, anul·lat pel Tribunal Suprem després de tres sentències de nul·litat, la primera d'elles de 2008.

Així, després de 14 anys de llimbs jurídics i nou de tràmits, s'ha fet l'últim pas per a la seua aprovació.

L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha recalcat que el ple d'avui “escriu una pàgina rellevant en la història de la ciutat”. “Amb l'aprovació del Pla General, Castelló entra de ple en el segle XXI, obri les portes a la modernitat i anticipa les claus del futur, del desenvolupament i del benestar de la ciutadania”, ha recalcat. “Aquest Pla General atorga totes les garanties jurídiques, generarà confiança, impulsarà la inversió i oferirà noves oportunitats de desenvolupament social i econòmic per al conjunt de Castelló”, ha apuntat l'alcaldessa. És un ordenament “que comprèn els impactes del canvi climàtic a la ciutat i que fixa mesures d'adaptació als seus efectes, amb previsions de creixement racionals; en definitiva, un pla que promou una ciutat més sostenible i verd, més igualitària i inclusiva, més amable i humana”, ha ressaltat la primera edila.

El regidor d'Urbanisme, José Luis López, per part seua, ha destacat que “són molts els projectes que esperaven aquesta aprovació definitiva del Pla General i moltes les oportunitats que veurem com es generen en els pròxims mesos a la nostra ciutat”. “Aquest Pla General contempla més de 6,4 milions de metres quadrats destinats a sectors de nous desenvolupaments; 4,2 per a activitats econòmiques en sòl industrial i terciari, i els altres 2,14 milions de metres quadrats residencials. És un creixement que reserva 2,3 milions de metres quadrats més per a activitats econòmiques del que estableix l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana”, ha detallat.

López ha destacat “les 13.900 habitatges nous que preveu l'ordenament i els 2,4 milions de metres quadrats de zones verdes”. “Castelló comptarà des d'avui amb un planejament que posa ordre en una distribució més homogènia d'altures i densitats, que fomenta les cobertes i mitgeres enjardinades o destinades a captadors d'energia solar, que augmenta la superfície per als vianants i que dóna una solució realista a la Marjaleria que passa per dotar la zona de serveis bàsics amb urbanitzacions blanes i posant en valor l'entorn mediambiental”, ha detallat el regidor d'Urbanisme.

El segon tinent d'alcalde, Ignasi Garcia, ha celebrat que avui aprovem “un pla més humà i per a fer efectiva la ciutat dels quinze minuts, habitable i humana, que té a prop els centres de salut, les escoles, els pavellons esportius i els parcs, en definitiva, una ciutat per a viure”. “Amb aquest document s'aposta per protegir el territori, per l'impuls del transport públic i la mobilitat sostenible, amb urbanisme cohesionador per a cercar un creixement més respectuós, que deixe fóra de joc en l'especulació”, ha afegit Garcia.

El tercer tinent d'alcaldia, Fernando Navarro, ha destacat que es tracta del primer pla de la història “amb sensibilitat ambientalista i ecologista de la ciutat”, que “dibuixa un horitzó per a estar a l'altura del segle XXI”. “Dóna resposta a les salvaguardes institucionals per a afrontar la crisi ambiental. La naturalesa és tractada com un principi i no una mercaderia”, ha continuat Navarro, que ha ressaltat la plasmació de la infraestructura verda, la recuperació de sòl de valor agrari o zonificació per a transformar el sistema agroalimentari. El regidor ha subratllat “la valentia per situar la protecció territorial per damunt de la temptació de la temptació del favoritisme i el clientelisme. El primer pla que no desclassifica tarongers per a plantar formigó, el primer pla que es preocupa per tota la ciutat”.