Víctor Pérez, participant de la marató: “No córrec per a guanyar, sinó per a fer la meua pròpia marca”
Aquest diumenge s'ha celebrat la 42a marató de València s'ha convertit en una de les tres més ràpides del món
Natural de Benetússer, Víctor Pérez és un dels 30.000 participants de la 42a edició de la marató de València. Desplaçat als Pirineus per motius laborals, ha tornat a València amb l'objectiu de fer la seua pròpia marca en aquesta famosa competició i aconseguir el seu propi repte personal.
És la teua primera marató?
Pràcticament, perquè encara que és la meua tercera, les altres dues les vaig córrer en 2011 i 2012, fa quasi deu anys, per la qual cosa fa tant de temps que la sensació és de tornar a fer-ho per primera vegada.
Com t'estàs preparant?
Ara a causa de les meues circumstàncies laborals estic vivint als Pirineus, concretament a la Vall d'Aran, per la qual cosa m'he preparat buscant zones planes per a córrer perquè allí tot és muntanya. També he entrenat força en el gimnàs treballant cama i practicant canvis de ritme, sèries i canvis de ritme.
Has canviat els teus hàbits alimentosos de cara a la marató?
Sí, però no en excés, perquè sempre he portat una dieta saludable, encara que aquest últim mes i intentant evitar les famoses porcades.
Quan vas començar a entrenar per a la 42a marató de València?
Fa aproximadament tres mesos i mig, a l'agost, però durant tot l'any entrene per a estar en forma fent bici, muntanya o mar.
Per què has decidit tornar a València específicament per a competir en la marató?
En primer lloc, perquè és la meua ciutat natal, però també pel fet que durant aquests anys no he pogut fer-ho, ja que m'estava preparant una oposició i m'era incompatible compaginar-ho.
Algun membre més de la teua família corre amb tu?
No, només córrec jo, encara que tots practiquem bastant esport, per exemple el meu pare fa ciclisme i el meu germà és nadador.
Com és el dia d'abans d'una marató?
Hui he eixit a trotar 4 quilòmetres i he fet 4 sèries de 200 per a activar-me, per a mantindre el cos actiu.
T'ha suposat aquesta carrera un repte personal?
Sí, una marató sempre és un repte personal, jo no rotlle per a guanyar, sinó per a fer la meua pròpia marca, ja que el meu objectiu és acabar-la en tres hores i mitja i el campió el farà en unes dues hores.
Has tingut alguna lesió aquests mesos que haja fet replantejar-te participar?
He patit un dolor en el turmell, que malgrat no ser una lesió com a tal ha sigut una molèstia que espere que no em repercutisca en la marató i em permeta acabar-la.
Quins consells li donaries a algú que vol participar en una competició d'aquest estil?
Principalment que t'agrade córrer, ser constant en els entrenaments i portar una alimentació saludable.
