19 de juny de 2019 19/6/19

"Les Jotes Silenciades" en el Museu del Molí d´Arròs d´Almenara

"Les Jotes Silenciades" en el Museu del Molí d´Arròs d´Almenara - (foto 1)
  • La mostra d'art contemporani recull cinc històries de dones represaliades pel franquisme

MÉS FOTOS
"Les Jotes Silenciades" en el Museu del Molí d´Arròs d´Almenara - (foto 2)
"Les Jotes Silenciades" en el Museu del Molí d´Arròs d´Almenara - (foto 3)
"Les Jotes Silenciades" en el Museu del Molí d´Arròs d´Almenara - (foto 4)

Des de demà i fins a l’11 de juliol el Museu del Molí d’Arròs d’Almenara acollirà una nova mostra d'art contemporani titulada “les Jotes Silenciades” a càrrec d’Art al Quadrat format per les germanes bessones de Sagunt, Mónica i Gema del Rey. La mostra englobada en el camp de la memòria històrica recull cinc històries que representes a les nombroses dones represaliades pel franquisme que han quedat en silenci i que a través dels familiars i testimoniatges s'han transmés de forma oral quedant vives en la memòria.

Aquestes històries es transformen en imatges de dones cantant jotes en  els cinc llocs de Terol on van succeir aquestes represàlies, així com dos audiovisuals que es van projectant amb les pròpies jotes. Segons una de les autores, Mónica del Rey són “dones que canten jotes a les dones del passat” recordant en elles les seues històries, i traient a la llum allò silenciat en el seu moment. Segons del Rey d'aquesta manera “volem també recuperar les jotes reivindicatives i crítiques basant-nos en les que existien en el seu moment de caràcter antifranquista sobre els salaris i la situació que hi havia”.

Són històries, segons conta una de les autores, de dones que “van ser afusellades, altres rapades, unes altres que van fugir…víctimes de les represàlies del règim franquista”.  Segons explicava l'autora, “algunes d'elles per transgredir el seu paper de feminitat tradicional, però unes altres pel simple fet de ser dones de republicans” mentre que les que van sobreviure “van suportar no solament el silenci d'haver perdut a un ser estimat, sinó que a més van haver de suportar la societat masclista en la qual tenien molt difícil tirar avant sense una figura masculina”.

Així, les imatges de les dones s'han pres en els punts on van succeir les històries com per exemple en la paret del cementeri d'Albarracín on va haver-hi un afusellament entre altres persones d'una dona embarassada, que va sobreviure però que un veí la va delatar i va rebre el tir de gràcia,  en el Pozo de Caudé, on es troba una fossa comuna en la qual es calcula que hi ha sobre 1.000 persones, entre elles previsiblement l'àvia precisament de qui canta la jota o en la Plaça de Foz Calanda on una mare i les seues filles van ser rapades. A més hi ha altres dues històries, una en un pati d’una casa de Cella i altra en la muntanya entre Gea de Albarracín y Cella.

La mostra es compon de cinc grans lones fotogràfiques de dones cantant jotes en aquestos punts històrics, els panells amb les històries de les mateixes i dos audiovisuals, un amb les indagacions, documents i entrevistes, i un segon més lúdic amb els cants i interpretacions de les pròpies jotes.