El concepte d'autodeterminació a Catalunya és erroni i implica un gran risc per a l'estabilitat democràtica a Espanya

Com diu la dita, sempre hi ha qui pesca en aigua tèrbola. És el cas del concepte dret d’autodeterminació de Catalunya. El desordre conceptual existent entorn d’aquesta expressió és fruit tant del desconeixement popular sobre conceptes jurídics com de l’interès polític per desinformar. És la conclusió a la qual ha arribat Elena Llorca Asensi, investigadora de la Universitat d’Alacant. Llorca mostra en la seua tesi doctoral «Conflicto de interpretación sobre el derecho de autodeterminación en el caso catalán. Estudio desde la sociología», com l’ús d’estratègies de desinformació d’una part de la classe política incideix en una confusió generalitzada entre la població, confusió a la qual col·labora, de manera involuntària, la falta de precisió dels qui intenten rebatre aquesta opinió majoritària.

Els resultats de l’estudi indiquen que aquesta desinformació generalitzada de la població és deliberada i accidental alhora. És deliberada perquè una part de la classe política promou una interpretació errònia del concepte jurídic estudiat, interpretació que comparteix, ni més ni menys, el seixanta per cent de la població de Catalunya. I és també accidental perquè la població mitjana «no disposem lògicament de coneixements tècnics especialitzats, ni en dret internacional ni en altres disciplines complexes, cosa que ens converteix en past de la desinformació», assenyala. Aquests resultats menen Elena Llorca a afirmar que «hi ha un gran risc que augmente la creixent polarització social i ideològica per aquesta manca d’informació jurídica objectiva i adient».

Per a elaborar l’estudi, l’experta ha comptat amb la col·laboració de 102 professors i doctors, majoritàriament de Dret Internacional, de trenta-tres universitats espanyoles, i amb els seus parers ha configurat el dictamen expert sobre el veritable significat i abast del dret d’autodeterminació en el cas de Catalunya, del qual parteix el seu treball. A més, ha aplicat tècniques informàtiques avançades d’anàlisi semàntica i mineria de textos, combinades amb mètodes propis de les ciències socials, que han permès obtenir els resultats.

Des de l’òptica sociològica que guia tota la recerca, el dret és concebut no com un conjunt de regles i institucions, sinó com un camp d’interacció en què els actors socials pugnen pel control dels significats. Elena Llorca argumenta que aquesta lluita, que es concreta en un conflicte d’interpretacions en el cas d’estudi, potencia l’aparició d’aquests corrents de desinformació que normalment són deliberats al principi, «però que s’estenen després de manera orgànica en el moment en què les persones comencem a compartir una cosa que creiem de bona fe que és certa, encara que no ho siga». Així, conclou l’experta, la informació falsa sobre qüestions jurídiques «és usada per a atènyer objectius polítics; se cerca provocar determinades emocions en els ciutadans que els moguen a accions concretes que interessen als qui les promouen».

La societat de la desinformació i la narrativa populista

La tesi està contextualitzada en el que ja es coneix com a societat de la desinformació, «per l’ingent volum d’informació falsa que circula per les xarxes», apunta la doctora. A més, «és una societat en la qual prevalen els valors postmoderns, que relativitzen l’existència de veritats úniques i afavoreixen que cadascú es construïsca la seua pròpia veritat».

En la societat actual es constata «un augment de les narratives populistes que promouen una creixent polarització social entre grups que es perceben recíprocament com a enemics, així com entre el poble i les elits, que està en l’essència del populisme». En un context de populisme, per tant, allò que prové de les elits és refusat per complet. Quan això és coneixement científic o especialitzat, com és el cas de qüestions jurídiques complexes com la tractada en aquest estudi, es rebutja més encara, un rebuig que aprofundeix en una crisi del coneixement expert, que és substituït pel saber o pel sentiment popular, allò que els anglosaxons expressen com «the people know best», i contra això no hi pot haver cap argumentació racional.

La investigadora incideix, a més, en la manera en què l'entorn digital promou aquestes dinàmiques, «perquè crea cambres de ressonància en les quals els ciutadans acabem accedint només als espais que repliquen les nostres pròpies idees, gràcies al perfeccionament dels algorismes que seleccionen quins continguts se’ns mostraran i quins no quan entrem en Internet. Aquests algorismes», afegeix Llorca Asensi, «intervenen avui dia en bona part del procés de comunicació humana».

Sobre l’elecció del «conflicte català»

Per a estudiar la desinformació jurídica, la investigadora ha elegit la crisi política i social que comporta l’enfrontament entre l’independentisme català amb l’estat espanyol, l’anomenat conflicte català. Diversos estudis apunten a l’existència d’abundant narrativa populista des dels dos costats del conflicte, principalment entre algunes agrupacions independentistes i formacions de la dreta radical. A més, s’ha demostrat que el suport o no a la independència és una variable de polarització ideològica i afectiva dins de la societat espanyola, que és una de les societats amb una polarització afectiva de les més elevades d’Europa. D’altra banda, es tracta d’una crisi en la qual hi ha un fort component d’elements jurídics, «perquè en part se sustenta en la interpretació de què permet la llei i què no, i què podria canviar la voluntat política d’aquesta llei, i que no», indica. De fet, afegeix l’autora de l’estudi, «diversos autors apunten que el denominat procés és, sobretot, una crisi constitucional espanyola».

Metodologia de la recerca

La tesi doctoral inclou un compendi d’articles publicats en prestigioses revistes científiques: Desinformación Populista en Redes Sociales: la Tuitosfera del Juicio del Procés, Disinformation and Right to Self-Determination. The Catalan Conflict on Twitter i Desinformación y derecho de autodeterminación: la población catalana en la diana. La recerca ha seguit una metodologia seqüencial, en la qual els resultats de cada etapa marcaven els objectius de la següent, procediment que ha permès «abordar l’estudi sense idees preconcebudes de la magnitud o l’origen de la desinformació jurídica en el cas d’estudi, deixant que les dades parlaren per si soles». En primer lloc, es va realitzar una escolta activa en Twitter per a identificar els principals temes de conversa durant el 2019, any de l’anomenat judici del procés. Després d’evidenciar-se que autodeterminació era el concepte jurídic més polèmic, es van consultar en 2020 i 2021 102 experts, la majoria doctors en Dret Internacional, als quals es va sol·licitar col·laboració per a conèixer què és el dret d’autodeterminació des del punt de vista jurídic, i se’n va extraure solament la informació objectiva. A continuació, entre 2021 i 2022, l’autora treballa per a identificar la interpretació errònia assenyalada pels experts tant en Twitter –fòrum preferit pels ciutadans per a parlar de política– com en la població general. El resultat va palesar una desinformació generalitzada que, en el cas de Twitter, anava acompanyada d’emotivitat negativa en el 96,5 % dels casos. Fora de les xarxes socials, «el 60 % de la població enquestada va manifestar tenir un coneixement erroni que segueix el guió promogut per una part dels polítics. I una altra part simplement estava poc informada».

Comparar la percepció que tenen les persones sobre el dret i la justícia ha sigut el pas final de la tesi. «Pel fet d’estar en una mateixa societat, cal esperar que les persones tinguen una mateixa consciència jurídica, és a dir, una mateixa noció del que és el dret, la justícia o valors jurídics determinats. En la recerca, però, ix a la llum que hi ha diferents consciències jurídiques en diferents segments de la població». La investigadora precisa com «van eixir moltes diferències entre els partidaris i els detractors de la independència, i entre els que estaven a favor i en contra de la celebració d’un referèndum. Es veien elements de polarització dins de la societat espanyola i catalana, i això implica un gran risc per a l’estabilitat democràtica, perquè aprofundeix en la creixent polarització ideològica i afectiva que ja han detectat altres estudis anteriors i que afecta de manera important la població espanyola, si més no en comparació amb altres països europeus». Per això, informa, «hi ha un gran risc que la falta d’informació jurídica objectiva i adequada continue aprofundint en aquesta creixent polarització i siga un factor de més crispació social».

Elena Llorca és llicenciada en Sociologia amb una llarga experiència professional en l’àmbit de les tecnologies i la societat de la informació. Recentment, s’ha incorporat a Brainstorm Multimèdia, empresa valenciana de realitat virtual en la qual coordina actuacions dins dels projectes d’R+D d’àmbit europeu o nacional, encara que la recerca doctoral la va realitzar sent encara responsable de projectes de Lucentia Lab, empresa derivada de la UA dedicada a les dades massives i a la intel·ligència artificial. És, a més, professora associada del Departament de Sociologia I des del 2016, on imparteix les assignatures Sociologia del Dret i Canvi Social en Societats Avançades, dins del màster universitari en Innovació Social i Dinàmiques de Canvi. Forma part del grup de recerca universitari SOC-INNOVA (Sociologia de la Innovació i del Canvi Social). El seu principal interès és la recerca de l’impacte de les tecnologies en la societat, l’economia i la política.

La tesi ha comptat amb l’ajuda del programa propi del Vicerectorat d’Investigació i Transferència del Coneixement per al foment de l’R+D+I a la Universitat d’Alacant 2018. Modalitat B: Ajudes per al finançament de projectes d’R+D+I i ha sigut dirigida pels doctors María Elena Fabregat Cabrera i Raúl Ruiz Callado.

La defensa va tenir lloc el dimarts 21 de juny i es tracta de la primera tesi doctoral de l’Àrea de Sociologia amb doble menció industrial i internacional en aquesta universitat.