La Diputació ajuda a difondre la mostra del 450 aniversari de la mort de l’humanista Honorato Juan

L'espai cultural de Sant Doménec, a Xàtiva, acull fins a dilluns que ve una exposició commemorativa elaborada pel grup Tirant a Blanc sobre la vida i obra d'Honorato Juan, humanista d'origen xativí que va exercir una notable influència en la Cort espanyola del segle XVI i que, no obstant açò, resulta un desconegut per al gran públic. Amb aquesta exposició, l'Ajuntament de Xàtiva tanca un any de celebracions entorn de la figura d'aquest destacat exponent del Renaixentisme espanyol, de la mort del qual s'han complit ara 450 anys, a fi de posar en valor la figura de qui consideren un dels seus 'fills il·lustres '.

En la creació d'aquesta exposició, per la qual han passat ja més d'un miler de persones, el consistori xativí ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de València. La institució que presideix Jorge Rodríguez s'ha fet càrrec de la impressió del catàleg de l'exposició realitzada per Tirant a Blanc. Es tracta d'un llibre d'111 pàgines que, a través d'imatges de les seues instal·lacions, reproduccions dels seus quadres i col·laboracions de crítics literaris, recorre la mostra.

L'alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha recordat que aquest homenatge a Honorato Juan s'emmarca en el propòsit de l'Ajuntament de Xàtiva de propiciar polítiques de recuperació i difusió de l'obra de personatges locals d'importància intel·lectual, social o artística, les seues biografies o el context històric en què van viure. 'Aprofitant efemèrides destacades o dates d'importància simbòlica d'aquests fills il·lustres, volem fomentar el reconeixement públic per part de la ciutat que els va veure nàixer o els va acollir ', ha declarat Cerdà.

Respecte a l'exposició, el regidor de Cultura de Xàtiva, Jordi Estellés, 'no solament aprofundeix en la vida i obra d'Honorato Juan, sinó que fa un repàs també de la complexitat del moment històric que va suposar el Renaixement '. Per a açò, el grup Tirant a Blanc, format per Ernest García Lledó, Rafael Gómez Aranda, Ricard Juan Ballester i Paco Perucho, 'ha treballat individual i col·lectivament el temps de l'homenatjat, i també han tingut en compte, 450 anys després de la seua mort, com interpretaria aquest humanista la vida en la societat actual ', ha detallat Estellés.

Una visió que es veu completada en el llibre editat per l'ajuntament i la Diputació de València amb una entrevista fictícia realitzada en el moment actual al propi Honorato Juan, elaborada per Francesc de Paula Martínez Tolosa qui, al costat de Raúl Carbonell Sala, Toni Martínez Revert, Rafael Álvarez Taberner i Pep Bataller Fons, complementa amb la seua visió personal la creació de Tirant a Blanc.

Honorato Juan, preceptor de prínceps

Honorato Juan Tristull, naix entorn de 1507. El seu pare pertanyia a la il·lustre família dels Juan o Joan, concretament en la branca assentada en la ciutat de Xàtiva. Juan es va establir a València per a continuar la seua carrera. Després d'una formació inicial en el Cap i Casal, es trasllada en 1522 a Lovaina on va tenir de tutor a Luis Vives.

En Flandes, perfecciona els seus coneixements de matemàtiques, filosofia, dret, teologia i política i especialment en llengua llatina i grega. Torna a Espanya en 1530. Després d'un breu servei d'armes, l'emperador Carlos I ho posa al servei de la Corona com preceptor del príncep, qui després seria el rei Felipe II.

Finalitzada l'educació del príncep, segueix en la Cort com gentilhome de l'emperador i integrant de la Casa del Príncep, fins que al juliol de 1554 va ser nomenat preceptor de l'infant Carlos.

Per a millorar les seues retribucions se li va oferir la via d'ordenar-se sacerdot, celebrant la seua primera missa en l'estiu de 1559. En 1564 va ser nomenat bisbe de la diòcesi d'Osma, alternant tasques episcopals amb les de mestre i amic del príncep, fins al moment de la seua mort, en 1566.