Un valencià denuncia no poder vetlar al seu pare mort de càncer en el cementeri General: “És inhumà”

“Les lleis estan per a complir-les, però el sentit comú, el respecte a les persones i la humanitat ha de prevaldre per damunt de tot” amb aquestes paraules denuncia el Raúl Gil, la dura situació que van haver de travessar ell i la seua família fa tan sols uns dies quan van anar a enterrar al seu pare.

Va ocórrer, tal com compta ell mateix a través d'una carta dirigida al Ministeri de Sanitat que s'ha fet pública, en el Cementeri General de València on no se li va permetre estar present en el funeral del seu pare qui va morir de càncer.

Cert és, que segons el decret del Govern durant la crisi sanitària solament es permet la presència d'un màxima de tres familiars en les vetles juntament amb un ministre de culte. En aquest cas, eren quatre familiars i no hi havia rector explica Raúl.

Davant la negativa del personal del cementeri de deixar-los accedir als quatre – la seua mare, les seues dues germanes i el mateix autor de la carta – es “indique que, com no hi ha rector, jo actue com a persona assimilada per a la pràctica del ritu de comiat del difunt. Novament la negativa és rotunda, convidant al fet que ràpidament triem qui es queda fora”.

Però tampoc va ser possible, i un dels quatre va haver de quedar-se fora després de rebre – sempre segons la versió de fill del mort – un tracte per part del personal “pèssim, desproporcionat, vexatori i inhumà”.

“Bastant dura és la situació com perquè una decisió errònia d'uns polítics augmente la frustració de la societat”, lamenta Gil en l'escrit en el qual a més detalla que tota la seua família anaven previstos de guants i màscara reglamentària.

Una carta molt dura amb la qual aquest valencià mostra una part més de la crisi sanitària que està travessant aquest país, i amb la qual busca denunciar pública i formalment l'incompliment parcial del recollit en el Reial decret.