LA UNIÓ Llauradora aposta pels mercats de venda directa agroalimentària a la ciutat de València
Els mercats de proximitat formen part d’una reivindicació de LA UNIÓ i les persones llauradores que s’acullen estan complint amb totes les obligacions legals que regula aquesta activitat i no generen competència deslleial
LA UNIÓ Llauradora ha enviat un escrit l’alcaldessa de València, Mª José Catalá, en la qual sol·licita una reunió per a traslladar-li el seu posicionament sobre la venda no sedentària en els mercats de tipologia agroalimentària de la ciutat.
LA UNIÓ és partidària de que la venda en mercats de l’horta estiga totalment regulada -com ja ho esta en l’actualitat- i no crear conflictes amb altres venedors.
Dels quatre mercats que actualment estan legalment establerts a la ciutat de València: Castellar-Oliveral, Benimaclet, Malilla i Pla del Remei (Colon), només este últim es troba ubicat junt a un mercat municipal i per tant seria l’únic que podria provocar un suposat conflicte d’interessos. Els altres tres mercats no han generat cap conflicte, al contrari, la seua presència forma part de les demandes de les associacions veïnals que han vist amb molt bon ull aquest tipus de venda directa als seus barris.
LA UNIÓ es posiciona així a favor d’estos mercats de l’horta i en contra d’un possible confrontament d’interessos. Per a això considera que s’ha de donar continuïtat als mercats de l’Horta en les ubicacions on no s’ha originat un enfrontament d’interessos (Castellar, Benimaclet i Malilla) i com que hi ha una llista d’espera de persones llauradores interessades en vendre les seues produccions de proximitat en aquests mercats no sedentaris, caldria acordar noves ubicacions consensuades entre tots els agents.
El mercats de venda no sedentària estan regulats ja per una ordenança municipal específica. Per tant, les persones que venen les seues produccions en estos mercats paguen les llicencies corresponents i tenen els mateixos drets i obligacions que la resta de venedors ambulants o sedentaris.
La formula de canal de distribució curta o venda directa forma part d’una de les reivindicacions de LA UNIÓ, ja que arriba un major valor a les persones productores per les seues collites al suprimir-se intermediaris que encareixen el producte. A més, cal apuntar que esta modalitat de venda directa està consolidada en la majoria de ciutats europees i forma part inclús d’un atractiu turístic més. LA UNIÓ considera que la projecció de referent europeu de la ciutat de València no es pot quedar despenjada d’esta tendència.
A juí de LA UNIÓ és evident que si es complira, en la seua integritat, la Llei de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària i les persones productores reberen preus justos per les seues collites, no hi hauria una llista d’espera de productors per a vendre als mercats no sedentaris, com és el cas ara dels de la ciutat de València.
El passat 8 de març, el Butlletí Oficial de la Província de València va publicar l’anunci de l’Ajuntament de València d'aprovació de les autoritzacions per a exercir l'activitat en els mercats de venda no sedentària. Aquest anunci establia els requisits i la convocatòria per la concessió d'autoritzacions i constitució d'una borsa de sol·licituds per a exercir la venda no sedentària en mercats, de nova creació, de venda directa de tipologia agroalimentària.
Per tant, des de el primer moment, les persones llauradores han estat exercint una activitat totalment legal i per això des de LA UNIÓ no es comparteix la campanya en contra d’aquests mercats de proximitat que s’està duent a terme en els darrers mesos i que és conseqüència d’una més que evident falta d’informació al respecte.
