El Museu de Belles Arts analitza la construcció de la devoció a la Concepció Immaculada de la Mare de Déu
El Museu de Belles Arts de València aprofundeix en la representació visual del misteri de la Immaculada Concepció de Maria al segle XVII a través de 53 obres d'art en l'exposició 'Intacta Maria. Política i religiositat en l'Espanya barroca', que ha sigut presentada hui pel director del museu, José Ignacio Casar Pinazo, i el comissari de la mostra, el professor de la Universitat Jaume I, de Castelló, Pablo González Tornel.
L'exposició analitza el procés de fabricació de la devoció a la Immaculada Concepció de Maria al segle XVII. A partir del 1616, la monarquia hispànica es va situar de manera decidida al costat dels defensors de la teoria que la Mare de Déu va ser concebuda sense pecat original, i va convertir aquesta defensa en un assumpte d'estat.
D'aquesta manera, la pressió espanyola acabaria obtenint dels papes Pau V, Gregori XV i Alexandre VII l'expedició d'una sèrie de decrets el 1617, 1622 i 1661. Tots van ser favorables a la doctrina, però el més interessant de l'assumpte va ser que la Immaculada es va convertir, durant el procés, en la principal devoció de la península Ibèrica i en una senya d'identitat per a tots els seus habitants.
Aquesta socialització multitudinària no pot entendre's sense una campanya propagandística paral·lela que, a través de pintures, escultures, obres de teatre, poemes i festes, va aconseguir un èxit fulgurant. Les obres que es mostren en aquesta exposició han sigut seleccionades especialment per a afrontar tots els aspectes de la polièdrica construcció del misteri concepcionista.
Entre les obres d'art que s'hi podran contemplar fins al 8 d'abril de 2018 destaquen la 'Mare de Déu Tota Pulchra', de Juan Sariñena, del Museu de Belles Arts de València, que ha sigut restaurada especialment per a aquesta ocasió pel museu; el quadre que reprodueix les 'Festes de consagració de l'església del Sagrari de la catedral de Sevilla', del 1662, que mostra la primera imatge de la Immaculada que es va exposar en un espai públic a Espanya; la gran 'Al·legoria de la Immaculada Concepció', de Juan de Roelas, del 1616, procedent del Museu Nacional d'Escultura de Valladolid, o 'La Immaculada Concepció amb els jurats de la ciutat de València', realitzat el 1662 per Jerónimo Jacinto de Espinosa, propietat de l'Ajuntament de València.
El director del museu de Belles Arts, José Ignacio Casar, ha indicat que "és la primera vegada que una exposició aborda de manera científica el complex procés de creació visual al segle XVII d'una doctrina religiosa tan complicada i construeix un interessant relat que ens mostra com aquesta història comença a Sevilla, es trasllada a Madrid i finalitza a València, ja que és la nostra ciutat la que va rebre l'ambaixador reial, el valencià Lluís Crespí de Borja, portador de la constitució papal del 1661 que sancionava la puresa original de Maria".
També ha destacat que l'exposició és la principal aposta expositiva del Museu de Belles Arts, tant en l'àmbit organitzatiu com en el de la difusió: un concert de música valenciana del segle XVII entorn de la Mare de Déu, el 17 de desembre pròxim; un cicle de quatre conferències amb destacats especialistes, en els mesos de gener i febrer, i un taller didàctic específic sobre la iconografia immaculista, completen la programació d'activitats complementàries a l'exposició.
Per la seua banda, el comissari de l'exposició, Pablo González Tornel, ha assenyalat que l'exposició analitza, a través de cinc seccions, l'apassionant història politicoreligiosa que va conduir a l'èxit de la Immaculada Concepció.
"Mostra, en primer lloc, les diferents iconografies que va travessar la plasmació figurativa de la Concepció fins a trobar la seua forma definitiva. Després relata l'inici de l'apogeu concepcionista a Sevilla el 1615, la vinculació de la corona amb la seua defensa i la culminació del seu èxit en la València del 1662. Finalment, l'exposició situa la Immaculada Concepció en el marc de les devocions hispanes del segle XVII amb l'objecte de mostrar per què va ser aquesta, i no una altra, la que va aconseguir unir tots els súbdits de la Monarquia Hispànica en una sola veu", ha explicat el comissari.
Les obres que s'exposen procedeixen del Museu de Belles Arts de València, el Museu Nacional d'Escultura de Valladolid, l'Ajuntament de València, la catedral de Sevilla, la Universitat de València, la Biblioteca Valenciana, el Museu de Belles Arts de Granada, la Biblioteca Nacional d'Espanya, el Museu d'Osca, el Museu d'Història de Madrid, el Museu Nacional del Prado, l'Ajuntament de Sevilla, la Reial Parròquia de Sant Andreu de València, el Museu de Belles Arts de Sevilla, l'Arquebisbat de València, l'Arquebisbat de Sevilla, el Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi de València i l'Arxiu Històric Provincial de Granada.
