El moviment feminista de València afronta el segon judici per les multes del 8M

El moviment feminista de València ha tingut una nova cita en els jutjats hui 28 d’octubre. Es tracta del segon judici derivat de les multes a feministes que van participar en els piquets informatius durant les vagues del 8M de 2018 i 2019. Les feministes ja van enfrontar-se a un primer judici arran d'aquestes sancions el passat 22 de setembre —que va culminar en una sentència que els donava la raó— i encara els espera un tercer per al pròxim dilluns 2 de novembre. Al voltant d'una trentena de persones s'han concentrat aquest dimecres a la Ciutat de la Justícia de València a les 12:45 hores per a fer costat a les encausades i mostrar el seu rebuig a la llei mordassa.

Al voltant de les 13.00 hores ha tingut lloc el judici en el jutjat contenciós administratiu número 4 de la Ciutat de la Justícia, que ha durat aproximadament una hora. En la mateixa línia que la mantinguda durant el primer procediment, la defensa s'ha centrat a impugnar els informes de ratificació dels agents del Cos Nacional de Policia d’acord amb dos motius, principalment: en primer lloc, el fet que aquests informes van ser emesos fora del termini estipulat, fins i tot a pesar que la Delegació del Govern va arribar a requerir-los en tres ocasions, segons explica M. Josep Martínez, advocada de les feministes i membre d’Alerta Solidària.

En segon lloc, l'única prova de càrrec contra la sancionada són aquests informes i, segons la lletrada, en la sentència emesa el passat 28 de setembre pel jutjat contenciós administratiu número 2 de València, “ja va quedar patent que l'actitud de la policia no va ser objectiva en les seues intervencions durant la vaga feminista i cap als piquets informatius en el barri de Benimaclet, i que es va identificar les presents sistemàticament i sense cap motiu”, segons la lletrada, en referència als fets esdevinguts el 8 de març de 2018. “Considerem que els agents infringeixen la llei quan no aporten elements probatoris disponibles, més que l'acta de denúncia i l'informe de ratificació. És a dir, només la seva paraula”, afegeix l'advocada. Segons Martínez, que s'aporte només això com a prova “vulnera la presumpció d'innocència”.

Segons explica la defensa, cap de les expressions atribuïdes a la feminista sancionada en l'informe de ratificació dels agents són veritat, sinó que aquesta es va identificar quan la policia li ho va requerir i, quan un agent li va exigir que li parlés en castellà, ella es va limitar a respondre que el valencià era una llengua oficial i vehicular al País Valencià. “Aquesta va ser la conversa mantinguda i nosaltres valorem que no suposa cap falta de respecte ni de consideració a l'autoritat. A més, la norma protegeix la realització del servei d'ordre públic, no l'ànim dels agents policials”.

L’Assemblea Feminista de València denuncia de nou “la dificultat de defensar-se contra la llei mordassa a causa del principi de veracitat”, en paraules de Mireia Biosca, portaveu de la Assemblea Feminista. “Es prioritza la paraula dels agents sobre la nostra i això vulnera el dret de legítima defensa”, afegeix. A més dels dos judicis ja celebrats i el tercer que tindrà lloc el pròxim 2 de novembre, les feministes continuen pendents d'altres 18 sancions administratives imposades sota el mantell de la llei mordassa i contra les que continuaran al·legant en contra mentre no els siguen retirades. El judici de hui queda vist per a sentència.

Primera victòria feminista en els tribunals

El passat 22 de setembre, el moviment feminista valencià va afrontar el seu primer judici derivat de les multes pels piquets informatius del 8M de 2018 i 2019. El resultat d'aquesta primera sentència va ser declarar contrària al dret la resolució de Delegació del Govern d'Espanya, que imposava una sanció “per falta de respecte a l'autoritat” emparant-se en la coneguda com a llei mordassa.

Aquesta sentència va anul·lar els càrrecs a la primera de les sancionades assenyalant que no hi havia prova de càrrec suficient per a imposar la sanció en considerar que l'informe policial dels agents de la policia estava privat de “imparcialitat”, ja que incloïa valoracions sobre la llengua i la denominació País Valencià que “res tenien a veure amb els fets” i per tant quedava en dubte “l’objectivitat” dels denunciants. La sentència confirmava així la tesi de l'advocada M. Josep Martínez, que va explicar a la sortida del judici el passat 22 de setembre que aquests comentaris eren “innecessaris” en un informe policial i que mostraven una “animadversió” dels agents cap al moviment feminista.