L’Institut Valencià de Cultura presenta ‘El artefacto’, repàs de la nostra història recent per mitjà d’una granada de mà
Sergio Serrano estrena la seua obra el 20 de maig al Teatre Serrano de Segorbe
La proposta es va desenvolupar en un laboratori de dramatúrgia de la Sala Cuarta Pared de Madrid
L’Institut Valencià de Cultura presenta l’espectacle ‘El artefacto’, una obra escrita i dirigida per Sergio Serrano que repassa la nostra història recent per mitjà d’una granada de mà i que es podrà veure al Teatre Rialto del 2 al 5 de juny.
‘Quantes històries pot contindre una granada de mà?’ Aquesta pregunta va ser l’arrancada de l’obra ‘El artefacto’, una producció de La Zafirina i El Gatopardo que s’estrena al Teatre Serrano de Segorbe el 20 de maig, i del 2 al 5 de juny s’instal·la al Teatre Rialto de València.
“Per molt terrible que siga aquest objecte, no ho és tant per si mateix, sinó per les mans que el subjecten i els ulls que el miren”, raona el dramaturg i director de la peça, Sergio Serrano.
La granada passa de mà en mà durant tot l’espectacle i és objecte per a matar, tresor, esperança, oblit i silenci. “Les històries possibles de la granada són tantes com els episodis de la nostra història recent. I en les seues contradiccions, l’arma transcendeix i parla de nosaltres mateixos”, exposa Serrano sobre el seu projecte, desenvolupat en el laboratori de dramatúrgia En blanco de la Sala Cuarta Pared de Madrid en 2020.
Els seus protagonistes són narradors omniscients de l’acció. Arianne Algarra i Jorge Valle generen les atmosferes de l’obra, els espais on es desenvolupen les escenes, i encarnen més d’una dotzena de personatges passant per la quotidianitat i la poètica, per la comèdia i la tragèdia.
Totes les escenes que conformen ‘El artefacto’ tenen alguna cosa certa perquè es basen en episodis reals de la història recent d’Espanya, encara que els personatges estan ficcionats.
L’acció té lloc en un espai buit i indefinit. Aquell no-lloc dona peu a Sergio Serrano per a proposar a l’espectador un joc teatral en què donar ales a la seua imaginació per a completar els elements que no estan i venen donats pel text. Jaume Policarpo ha sigut la persona encarregada de donar forma escenogràfica a aquest espai esbossat que permet al dramaturg, als actors i al públic una llibertat total per a projectar-hi passat, present i futur.
Memòria a curt i llarg termini
La peça posa el focus en la memòria, en el nostre ahir, però també en el nostre hui i el nostre demà. En aquella història que es repeteix una vegada i una altra. En aquell odi, fam, oblit i silenci, però també en la part lluminosa, en el fet de mirar cap al futur. En el fet de tindre una responsabilitat amb el nostre passat i amb nosaltres mateixos. El detonant d’‘El artefacto’ va ser, de fet, una trobada de Sergio Serrano amb el seu avi quan tenia 92 anys.
“La memòria és essencial i és humana. I el teatre és el territori del que és humà. Conéixer què va passar als nostres iaios i iaies ens fa entendre el present i ens fa entendre’ns a nosaltres mateixos, saber com hem arribat fins ací, i ens permet adonar-nos del que és vertaderament important”, exposa Serrano.
