L'Església reforça a València el repartiment d'aliments i productes bàsics en les “cues de la fam”

Entitats de l'Església a València, entre elles parròquies, congregacions religioses i associacions, estan incrementat el repartiment d'aliments i productes bàsics de primera necessitat en les anomenades “cues de la fam”, a conseqüència de la crisi econòmica derivada de la pandèmia.

La “pobresa i l'escassetat, sempre ha existit” però les dificultats per la crisi sanitària estan aguditzant moltes situacions”, segons expressen.

Entre altres entitats que han redoblat esforços figura l'Associació Amics de Sant Antoni, que continua amb el llegat que va deixar el religiós caputxí Fra Conrado, mort fa ja 5 anys.

En el convent dels caputxins de València, en el cèntric carrer Cirilo Amorós, l'Associació Amics de Sant Antoni lliura, tots els dimarts primers de mes, aliments a unes 200 persones.

Abans de les 15 hores, quan comença el repartiment, ja s'acosten persones necessitades amb els seus carros de la compra i es van posant uns darrere d'uns altres, molts d'ells es coneixen i se saluden.

Feli Martínez, la voluntària que és a la porta, els pregunta com estan, mentre altres voluntaris van omplint els seus carro amb fruites, creïlles, pollastre i carns, llet, oli, llegums, suc, iogurts i aliments no peribles.

Una de les persones que fa les “cues de la fam” és Pili, té 52 anys i és soltera. Ha viscut sempre amb els seus pares fins que aquests van morir i es manté gràcies a la pensió que li ha quedat. “Jo m'administre el menjar perquè em dure, però a vegades he de demanar a les meues germanes”, explica. Igualment, Raquel, que viu en el Cabanyal, de 38 anys i cinc fills de 16, 15,14,10 i 9 anys, acudeix al convent per ajuda.

Aquest repartiment d'aliments porta fent-se des de fa més de 20 anys, encara que en els últims temps l'Associació Amics de Sant Antoni ha registrat "més peticions i molta més gent espanyola”.

Hi ha persones que esperen que s'acabe la cua per a demanar aliments. No estan en els llistats de l'associació, ni tenen cartilla, ni un número assignat ja que el lliurament de papers es fa una vegada a l'any, al novembre, però igualment necessiten ajuda per a menjar.

Com Rosa que té 70 anys i dos fills solters de quaranta i punts vivint amb ella. “Som molts els que esperem que acabe la cua perquè ens donen el que quede. Jo ja he arribat al límit”, diu Rosa, mentre ens ensenya els papers de la seua pensió que ascendeix a un 295,26 euros. Encara així no perd el seu sentit de l'humor. “M'he llevat el colesterol caminant”, diu rient quan ens conta que viu a Mislata.

“La situació està molt delicada”, confirma Fernando Sánchez , el president de l'associació, que assegura que romanen fidels a l'esperit del seu fundador de “no negar-li el menjar a ningú”.

“Ha vingut gent que mai ha hagut de dependre d'ajudes, però no s'han d'avergonyir sinó solucionar la seua situació”, indica Sánchez, que recorda que fra Conrado els deia “els vergonyants”, però també deia que “els que tenen les necessitats més grans no són les persones que estan en les cues, sinó els que es queden de portes cap a dins de la seua cases i no demanen ajuda”.

La parròquia de San Josemaría Escrivá, reparteix també aliments

En la parròquia de San Josemaría Escrivá, situada al costat de l'Hospital Arnau de Vilanova, també reparteixen aliments els dimarts. Van començar fa ara un any a lliurar aliments als usuaris del Centre Social de la parròquia ja que les necessitats després de la crisi sanitària, el confinament, les restriccions i els ERTES “es van notar prompte entre els més vulnerables”.

Els 11 voluntaris que s'encarreguen dels repartiments, de l'organització i la logística, estan molt pendents de les persones que s'acosten a demanar ajuda. Coneixen els noms de tots els usuaris, els seus cognoms i com són, pregunten per ells, i normalment el rector, Jorge Molinero, també ix a saludar personalment a tots ells.

“La nostra missió no és només donar-los els aliments, sinó oferir-los una canya i ensenyar-los a utilitzar-la. Els cursos de formació són una eina molt important en el nostre afany de traure a la gent de la seua situació de pobresa”, explica Aurora Cano, coordinadora del Centre Social de San Josemaría.

A través dels cursos, es generen contactes i una xicoteta borsa de treball. “Ells tenen molt bona voluntat i si es formen troben fàcilment ocupació, pel seu propis mèrits”, afirma Cano.

Gràcies a l'ajuda del Banc d'Aliments, a les donacions de nombroses empreses, com a Creïlles Aguilar, Taronges Martí Navarro, Plats tradicionals, Anitín, Cárnicas Serrano, Eurocebollas, Dadyma, Garda o Carrefour Express, i dels feligresos de la parròquia, aquesta iniciativa continua, un any després, repartint aliments a 300 usuaris cada setmana.

“Moltes persones han pogut recuperar els seus treballs i lògicament s'han retirat d'aquesta prestació, i en canvi estan demanant ajuda altres famílies de classe mitjana que han quedat en l'atur o en els ERTES”, explica el rector Jorge Molinero.

Encara que el repartiment d'aliments es realitza des de fa anys en molts llocs, ha sigut arran de la pandèmia sanitària quan s'han disparat les peticions d'ajuda. Això ho saben bé en moltes parròquies de la diòcesi que en aquelles setmanes es van veure desbordades.

Així va ocórrer en les parròquies La nostra Senyora dels Dolores i Sagrada Família, de València, prop del jardí d'Aiora, on es van formar “grans cues de gent necessitada”. “Arribem a atendre 1.400 famílies i gastem més de 6.000 euros dels fons de la parròquia en aliments de primera necessitat. Va ser una situació d'emergència”, explica José Luis López, rector d'ambdues.

Ara l'atenció s'ha reconduït a l'economat interparroquial i la situació s'ha normalitzat. “Ara s'emporta cert ordre i les famílies se citen els dijous en l'economat perquè no es formen les cues”, afig el sacerdot.

Projecte “Toquen a la meua porta”, a Mislata

Igualment, a vegades la situació és “tan dramàtica” que les famílies no poden ni tan sols acudir als economats, on els preus dels productes són més baixos que en els supermercats normals. Això ocorre amb les persones ateses en el projecte “Toquen a la meua porta” de la parròquia San Miguel de Soternes de Mislata.

“Els més vulnerables, que no tenen empadronaments, ni compte bancari, ni papers, no poden accedir a cap mena de prestació ni ajuda, però necessiten menjar tots els dies i hem de donar resposta a la realitat que vivim”, explica el rector Olbier Hernández, delegat de Migracions, que assegura que “la realitat ens desborda i els recursos que tenim no responen a ella”.

El projecte denominat ´Toquen a la meua porta`, impulsat per la delegació de Migracions de l'Arquebisbat i la Càritas parroquial de San Miguel de Soternes de Mislata, davant les necessitats econòmiques a conseqüència de la pandèmia, va atendre durant 2020 a més de 726 persones en situació d'exclusió social de 27 països diferents. D'altra banda, en el que portem d'any 2021 ja han sigut ateses 313 persones d'un total de 24 països.

“A l'estiu la situació s'havia tranquil·litzat una mica però a partir del mes de novembre les necessitats van tornar a augmentar”, ha afegit Olbier Hernández.

El projecte ´Toquen a la meua porta` compta amb la col·laboració de 16 voluntaris i de nombroses entitats, associacions, empreses i persones anònimes “que han fet possible aquesta gran obra d'amor”, segons el rector que destaca la “gran labor dels voluntaris de Càritas que col·laboren en la identificació i entrevistes a les persones que necessiten ajuda, que les deriven als economats que estan oberts o a Càritas Diocesana, així com el treball dels delegats de Càritas per zones”.

Així mateix, entre el voluntariat de la parròquia figuren molts membres de famílies que en aquests moments estan sent acollides per la delegació de Migracions de l'Arquebisbat.

Per part seua, les religioses de la congregació de Mares Desemparats i San José de la Muntanya també realitzen repartiment de menjar a les portes de l'església de la seua Casa Generalicia a València. Tots els dies de la setmana de dilluns a divendres s'acosten mig centenar de persones i reben una bossa amb un entrepà mínim i a vegades ve acompanyat de peça de fruita també.