L'anell ciclista de València pren forma amb les obres en Guillem de Castro

L'anell ciclista de València és potser una de les reivindicacions històriques més potents del moviment en pro de la mobilitat sostenible i l'ecologisme de la ciutat de València, a més, és una de les promeses electorals del nou govern local, dirigit per Compromís en la figura de l'Alcalde Joan Ribó. No obstant açò, la transformació ciclista que viu la ciutat en els últims mesos té un nom propi, Giuseppe Grezzi, el regidor de Mobilitat Sostenible de l'Ajuntament, i membre de Els Verds Esquerra Ecologista – Equo, el tercer partit que conforma Compromís, encara que per nombre d'afiliats és superat per l'agrupació interna 'Gent de Compromís'. València, que compta amb unes característiques físiques excepcionals per a l'ús de la bicicleta, a causa de la seua quasi total planura i a l'existència d'una artèria verda com és el llit del vell Riu Túria, ja va viure una primera i important aposta per este mitjà de transport de la mà del govern de Rita Barberá, amb l'aprovació de plans de desenvolupament de carrils bici i la posada del servici de lloguer de les mateixes 'Valenbisi'. Actualment, el govern del Pacte de la Nau se centra a complir els objectius marcats, alguns d'ells enterrats en un calaix, i a ampliar i potenciar la xarxa de carrils bicis existent.

L'aposta de Ribó i Grezzí és clara, i mostra d'açò és l'exercici diari que fa el regidor verd amb la seua pròpia bicicleta, sent molt habitual trobar-ho circulant per la ciutat damunt de la mateixa. En eixe sentit, el passat 22 de novembre es van iniciar les obres de creació de l'anell ciclista de València, una obra reivindicada per ecologistes i moviments pro bici com 'València amb bici', que consisteix a crear tot un carril, continu i sense obstacles ni corts, que discórrega per la ronda interior de la ciutat, açò és, el traçat de l'antiga muralla, coincident amb les avingudes Guillem de Castro, Blanqueries, Xàtiva, Colón o la Plaça de Tetúan. És precisament en el primer i el segon tram on ja s'ha començat a construir el carril, eliminant almenys un carril de circulació de vehicles i diferenciant mitjançant vorades i senyalització horitzontal i vertical la senda per la qual han de transcórrer els ciclistes.

En el cas del primer tram d'obres en Guillem de Castro, en el seu encreuament amb la Calle Hospital, s'ha habilitat, a més, una zona per a estacionament de motocicletes. Este carril servirà per a enllaçar amb el ja existent en el primer tram del Carrer Conca, una altra de les artèries principals de la zona. Així mateix, en la zona de Tetúan, s'han eixamplat les voreres per als vianants, i es treballa ja en la realització del carril ciclista, part de l'anell, quedarà previsiblement obert al públic el pròxim dia 23 de desembre, i connectarà des de la marginal dreta del llit del riu fins al Carrer de la Pau, un tram que actualment no comptava amb cap instal·lació adequada per a bicis.

Connexió d'altres barris

La construcció de l'anell, suposa una de les principals actuacions per a l'ús de la bicicleta a València, doncs quan estiga finalitzat permetrà connectar tot el centre de la ciutat, que normalment és més propici a l'ús d'este mitjà de transport, amb els barris de la zona d'eixample i els de nova construcció, a través d'altres trams ja existents. No obstant açò, l'actuació en l'anell ciclista no és l'única que està duent a terme l'Ajuntament de València. Durant les últimes setmanes s'han posat en funcionament, o es treballa en açò, trams ciclistes en zones com la Carrera de Malilla, el Pont de Fusta o el que connecta el barri de *Benimaclet amb el centre de València, este últim freqüentment utilitzat per desenes de joves i estudiants que resideixen en el barri.

L'executiu municipal, que treballa ja amb Google perquè el seu sistema de mapes incloga la xarxa de carrils bici que ofereix la ciutat, pretén, amb estes i altres obres, canviar el model de mobilitat de la ciutat, en sintonia amb els compromisos locals i nacionals en la lluita contra el canvi climàtic i el respecte al medi ambient. No obstant açò, en les últimes setmanes s'han rebut les crítiques de diversos veïns que, malgrat valorar positivament la inclusió d'alternatives de transport, reclamen millores en els actuals transports públics, tals com a metre o autobusos metropolitans. Per la seua banda, tant l'Ajuntament de València, com el Consell de la Generalitat Valenciana, han demanat al Govern Central l'adjudicació de subvencions al transport metropolità, ajuda prevista per a grans ciutats i que actualment València i la seua àrea metropolitana porten anys sense rebre, motiu pel qual, al·leguen des dels governs valencians, no es poden dur a terme obres com la línia 2 del metre o les millores en la xarxa d'autobusos *intermunicipales.