Les aus de l’Albufera cobren vida al CCCC al més pur estil Dulk

Un racó de l’Albufera en el cor de València és la nova experiència que proposa el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de la mà de l’artista urbà Dulk. La seua exposició ‘Rondalla del fang’ combina art mural, música i literatura en una instal·lació immersiva que invita el públic a formar part de l’obra artística i a conéixer, des de dins, la bellesa i la problemàtica mediambiental de l’Albufera.

L’exposició, que conté una connexió narrativa, plàstica i conceptual amb el missatge de la Falla Municipal 2021, dissenyada també per Dulk, és una experiència única que es podrà gaudir durant set mesos, del 12 de març al 17 d’octubre. Es tracta de l’exposició més extensa de les que s’han realitzat al CCCC, que pretén traçar una línia imaginària, des de la tradicional celebració de les Falles al mes de març, fins a la possible realització d'actes fallers després de l'estiu, si les circumstàncies sanitàries ho permeten.

El director del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí l’exposició acompanyat pel regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana, el comissari de la mostra, Fran Picazo i l’artista, Antonio Segura (Dulk).

Sent conscients del delicat moment de sostenibilitat mediambiental que viu el nostre entorn més immediat i amb una fidelitat absoluta al missatge que conté l’obra artística de Dulk, l’exposició ‘Rondalla del fang’ rescata el format típic de conte valencià. Un metarrelat sumit en un ambient immersiu a la sala 2 del CCCC, que converteix l’experiència en un viatge inoblidable a l’Albufera de València des de la visió crítica, compromesa i actual de l’artista.

El director del CCCC, ha assenyalat que “l’exposició de Dulk, a cavall entre una instal·lació plàstica i un muntatge escènic transforma la nostra perspectiva d’aquest enclavament natural, i situa les persones com a xicotets éssers entre les gegantines espècies animals que habiten l’Albufera. Dulk fa un gir a aquesta supremacia que se li suposa a la humanitat enfront de la resta de la naturalesa per a recordar-nos que hi formem part. La seua proposta que ens porta un racó de l’Albufera al cor de València busca posar una llavor també en el cor de totes i tots els valencians, d’amor i de respecte per aquest paratge tan nostre”.

“Un any més, des del CCCC, creem sinergies amb el món de les falles de la mà de l’artista urbà encarregat de dissenyar la falla municipal. Una fórmula que ens permet experimentar amb diferents llenguatges artístics i, que al mateix temps ens està oferint l’oportunitat d’acostar-nos a la creació d’artistes valencians que tenen una gran projecció internacional des de molt joves” ha explicat Pérez Pont.

Amb exposicions a Nova York, Los Angeles o Miami, l’estil i la forma de veure i de representar la naturalesa de Dulk l’ha portat també fins als murs de llocs tan dispars com el Canadà on va retratar els seus ossos polars o a Costa Rica on va formar part d’un moviment ecologista que va canviar per complet la política mediambiental del país en defensa del tucà.

El comissari de la mostra ha explicat que “‘Rondalla del fang’ ens situa davant d’un nou pas en la trajectòria de Dulk, que invita el públic a realitzar una immersió en el seu univers creatiu. Una oportunitat d’entrar dins d’una de les seues obres, compostes per personatges fantàstics en forma d’animals i plantes amb un bell llenguatge que només la seua pinzellada pot incorporar-los”.

Els murs intervinguts de la sala recreen fons aquàtics, albes i ocasos banyats de llum, mitjançant majestuoses transicions de colors. Una dinàmica composició que busca mostrar l’essència dels matisos d’un entorn com l’Albufera que segons l’artista “per a la gran majoria dels valencians l’associem més al fet d’anar a prendre una paella al Palmar i desconeixem tota la història d’aquest lloc al qual especialistes de tot Europa acudeixen per a estudiar els cicles migratoris de les aus, que paren allí de camí a Àfrica”.

Dulk ha destacat que “en l’exposició he volgut ressaltar les espècies més representatives, però també espècies invasores, la problemàtica de l’aigua, la seua escassetat. Al mateix temps assenyalar l’Albufera com un exemple en què podem observar el canvi climàtic, ja que hi ha aus com el flamenc que abans només estava de pas i que ara ja no se’n va”.

L’artista ha volgut així mateix destacar la col·laboració d’especialistes i de persones que viuen i que treballen a l’Albufera amb les quals hem contactat per a conéixer-la en profunditat i que estan molt satisfets d’haver posat el seu granet d’arena en el projecte.

L’exposició es completa amb una composició musical i un conte de l’escriptora Mar Benegas, a manera de rondalla, que serveix de fil conductor a la composició artística; un conte oníric i surrealista com l’obra de Dulk que el públic podrà escoltar en el seu telèfon mòbil durant la visita, mitjançant un codi QR instal·lat a l’entrada de la sala.

L’1%

En la primera sala trobem la instal·lació ‘1%’, títol que correspon a l’inconcebible fet que només l’1% de la superfície de l’Albufera està protegida com a reserva natural. Una concentració d’aus entorn d’un últim reducte de terra emmarcada en una intervenció pictòrica que plasma en els seus murals la sincronitzada transició entre l’alba, el capvespre i una lluna plena de somni. Un tractament de la imatge amb tints nostàlgics que creix a partir d’una xicoteta illa ubicada al centre de la sala composta per terra àrida que deixa veure les seues cicatrius de sequera.

Trobem algunes de les espècies d’aus més representatives del parc natural, com poden ser el gall de canyar, l’ànec collverd, el corriol camanegre o un simpàtic sivert que transformen la seua mirada en un element de nostàlgica esperança.

Al fons de l’Albufera

En aquesta segona sala i instal·lació es mostren les greus amenaces a què estan sotmeses les espècies que habiten el Parc Natural de l’Albufera, i se centra en la contaminació, l’escassetat i la falta de qualitat de la seua aigua.

Viatgem al fons de la xicoteta porció d’aigua de la primera instal·lació, on trobem el flamenc amb el cap submergit a la recerca de menjar. Juntament amb aquest, i submergits en una sala totalment transformada en el fons de la llacuna, busquen aliment una parella de samarucs, peixos típics de l’Albufera. Una màgica escena davall d’un sostre amb restes de xarxes i plàstics que amenacen la xicoteta porció de la reserva. Totes les parets de la sala estan intervingudes amb una increïble transició de fons aquàtics i personatges que lluiten per l’adaptació davant de l’extinció.

En la base de la composició, una diana formada per terra en diferents estats, simbolitza el punt de mira en el qual es troben les espècies de l’escena.