Jornada lisèrgica i estimulant en Mostra de València

La tercera jornada de la Secció Oficial de Mostra de València no passaria un control antidoping. S'han presentat dues pel·lícules molt estimulants amb el disparador temàtic de les drogues: de la ketamina energètica de la francesa 'L'Enkas', a la marihuana plaent de la producció macedònica 'Secret ingredient'. Pel que s'ha vist, el cinema mediterrani enganxa.

L'Enkas és una odissea contemporània on Ulysee camina en cerca d'un port. Un port segur. acabat d'eixir de la presó, Ulysee només té una idea en ment: Aconseguir diners. Enfrontat a la seua mare depressiva i a les factures que s'acumulen, traça un pla: Amb el seu amic David anirà de rave en rave a bord d'un food truck venent aigua amb ketamina.

Per a Sarah Marx, directora de la 'L'Enkas' "m'interessava reflectir l'ambigüitat de les drogues, com poden ser un element curatiu i recreatiu al mateix temps". En la pel·lícula, òpera cosina d'aquesta directora francesa, la mare utilitza la ketamina per a eixir d'una depressió mentre el fill les embene per a ús creatiu.

L'Enkas tix un teixit realista i complex de vincles socials i familiars, ple de malenconia, inseguretats, trucs bruts i molt diners fàcils. "Als protagonistes els uneix solament la urgència dels diners. Tots tenen gana" apunta Marx durant la presentació de la pel·lícula. No estem davant una pel·lícula moralista "M'atrau la gent comuna, que cau, s'alça, té contradiccions i les seues pròpies raons per a actuar com actuen" declara Sarah.

A la vesprada s'ha estrenat la primera coproducció macedònica-grega "Secret Ingredient" del director Gjorce Stavreski. Una cinta que ha sigut seleccionada per a representar a Macedònia en els Oscars a millor pel·lícula estrangera. Els poders medicinals de la marihuana no són (per a res) un secret i Gjorce Stavreski els posa sobre el tapet en aquesta curiosa tragicomèdia.

Situada a Macedònia, una xicoteta república balcànica colpejada per la turbulència política i socioeconòmica durant més d'una dècada, Secret Ingredient no entra en el joc de la previsible crítica social. Stavreski agrega alguns dels seus propis ingredients secrets i així la història va més més enllà del context local cap a un terreny més universal: el de les tensions familiars no resoltes, els perills de la supersticions i el poder curatiu de l'amor.