elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Investiguen els efectes de l’estrès primerenc sobre el comportament ansiós en un model en ratolí de la síndrome de Rett

Investiguen els efectes de l’estrès primerenc sobre el comportament ansiós en un model en ratolí de la síndrome de Rett
  • Maria Abellán-Álvaro i Carmen Agustín-Pavón, de la Unitat Mixta d’Investigació en Neuroanatomia Funcional de la Universitat de València, han analitzat en ratolins la interacció de l’estrès durant la primera infància amb la deficiència del gen MECP2

Un estudi realitzat en femelles joves de ratolí deficients per al gen MECP2 ha confirmat que aquests animals mostren alteracions molt significatives en l’expressió del comportament ansiós, en comparar-les amb femelles sanes, tot i ser considerades encara presimptomàtiques. Aquestes alteracions en el comportament ansiós van ser similars a les mostrades per ratolins sans a què es va sotmetre a un estrès primerenc moderat, separant-les durant tres hores al dia de les seues mares mentres eren lactants. D’aquesta manera, es confirma el paper clau del gen MECP2 durant el desenvolupament postnatal en alteracions posteriors al comportament d’ansietat.

“Tant els animals MECP2-deficients com els seus controls sans a què es va sotmetre a separació materna durant la primera infància van mostrar, durant la realització d’una prova que indueix ansietat en una edat comparable a l’adolescència humana, un menor comportament ansiós i una menor activació de les neurones que segreguen hormona alliberadora de corticotropina (CRH, que controla l’alliberament d’hormones de l’estrès). Aquests resultats mostren que el sistema neuroendocrí de control de l’estrès es veu alterat tant per la deficiència a MECP2 com per les condicions adverses durant el desenvolupament primerenc”, ha indicat Carmen Agustín-Pavón, doctora en Neurociències per la Universitat de València i professora del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física.

Aquest treball, la primera investigació que aborda les conseqüències de manipulacions primerenques en el model de Rett, pretén aprofundir en els factors que contribueixen a les alteracions en l’ansietat que pateixen les xiquetes i les dones amb síndrome de Rett, amb l’objectiu de trobar noves dianes terapèutiques per a la millora dels símptomes. En aquest sentit, les dades han confirmat la via CRH com un punt d’entrada potencial per al tractament de l’ansietat a la síndrome de Rett i trastorns relacionats.

L’estudi, liderat per Mónica Santos, del Centre de Neurociència i Biologia Cel·lular de la Universitat de Coïmbra (Portugal) i amb la col·laboració d’Oliver Stork, de la Universitat Otto von Guericke de Magdeburg (Alemanya), ha estat publicat a la revista Journal of Neurodevelopmental Disorders. L’estudi ha estat finançat per les Ajudes FinRett 2019 per a la Investigació de la Síndrome de Rett, la Foundació Jérôme Lejeune, i el Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya.

Article: Abellán-Álvaro, M., Stork, O., Agustín-Pavón, C. et al. «MeCP2 haplodeficiency and early-life stress interaction on anxiety-like behavior in adolescent female mice». Journal of Neurodevelopmental Disorders 13, 59 (2021) https://doi.org/10.1186/s11689-021-09409-7

Pujar