Infermers valencians alerten de les conseqüències emocionals que deixa la sisena ona del covid
Ansietat, estrés, frustració i por per la falta de mitjans mostren un estat d'ànim baix i de tristesa entre els professionals
La presidenta del Col·legi d'Infermeria de València alerta dels problemes psicològics que pateix la Infermeria per l'excés de pressió assistencial durant els últims mesos.
La presidenta del Col·legi d'Infermeria de València, Laura Almudéver, destaca que ara estan aflorant els problemes emocionals entre les infermeres i infermers després de la pressió assistencial insostenible que s'ha viscut durant la ‘sisena ona’. Els contagis Covid-19 van trencar les previsions de l'Administració Sanitària i, com a conseqüència, les plantilles d'Infermeria van quedar desbordades en la majoria de les unitats hospitalàries, especialment les UCI, les Unitats de Crítics i en els centres de salut.
El personal d'Infermeria està patint problemes físics i mentals greus perquè s'emporta el treball a casa. Porten en les seues ments la inquietud i el nerviosisme que els impedeix gaudir de la nostra família, per la precaució d'evitar més contagis. Es ‘autoaislan’ socialment per a evitar més transmissió Covid, mentre veuen irresponsabilitat en alguns sectors de la població.
El director de la Fundació Salut i Persona, Joan Piñol, com a psicòleg descriu que “estrés, frustració i tristesa” són qüestions que ha detectat en els sanitaris, un col·lectiu al qual «li costa demanar ajuda». El seu equip s'encarrega de l'atenció psicològica que ofereix el Col·legi d'Infermeria de València, gràcies a la iniciativa «Estar preparats», de l'associació empresarial del segur Unespa.
“L'ansietat i l'estrés apareixen contínuament i, sobretot, les infermeres ens pregunten sobre com gestionar el conflicte intern (moltes pensen a abandonar la seua professió). Un altre tema recurrent és la frustració i la por per falta de mitjans. Mostren un estat d'ànim baix i tristesa», segons Piñol qui afig símptomes físics com l'insomni, el nerviosisme i alteracions alimentàries (metabòliques)”. El psicòleg també destaca l'estrés post-traumàtic pels moments tan durs que es van viure o el «duel del professional», per totes les pèrdues de pacients, companys i familiars.
Aquesta situació ha d'obligar a replantar-se la dotació de les plantilles de professionals. Per això, des del Col·legi d'Infermeria de València se sol·licita que es tornen a contractar els 3.300 sanitaris els llocs dels quals van deixar de prorrogar-se a data d'1 de juny de l'any passat (havien contractat 9.350, i no van prorrogar a tots, només a 6.050). Uns contractes que se centrarien en cobrir la demanda clínica.
Les Incapacitats Laborals Temporals (ILT) han crescut durant l'últim mes i són impossibles de cobrir davant l'absència de plantilles adequades per a atendre totes les necessitats els pacients. S'ha de tindre en compte que cada dia hi ha més personal contagiat i de baixa. I les infermeres que queden han d'assumir el treball de les seues companyes, amb acumulació de tasques i cansament. Les/us treballadores/és porten mesos esgotades sense rebre una solució per part de l'Administració sanitària, mentre els nivells d'absentisme han crescut del 4% fins a xifres pròximes al 20% en alguns centres hospitalaris.
Almudéver insisteix que l'Administració sanitària valenciana ha perdut, en l'última dècada, entre 8.000 i 11.000 places estructurals i que els 9.350 contractes Covid només suposaran un pegat, perquè únicament serviran per a reforçar les plantilles de manera conjuntural si no s'augmenta la ràtio d'infermeres/us per nombre de pacients.
La presidenta del Col·legi d'Infermeria de València incideix en què no estem en situació de prescindir de cap/o professional actualment contractada/o, i és completament necessària l'estabilització de les plantilles amb una reconversió a places estructurals de totes aquelles necessitats assistencials hospitalàries i de cures que, cada dia més, demanda la població valenciana.
