Giner: “El bloqueig de l'Ajuntament desanima als sol·licitants d'ajudes d'emergència”
L'embós del consistori ha reduït en un 27% les peticions per a la Renda Valenciana d'Inclusió, malgrat la pujada de la inflació
El portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de València, Fernando Giner, ha lamentat que les sol·licituds d'ajudes a l'emergència social que depenen del consistori han patit un descens “dramàtic” respecte al mateix període de 2022. “Sembla una bona notícia, però lamentablement no ho és. Les dades més recents indiquen que el 26,7% de les llars de la ciutat de València estan en risc de vulnerabilitat. Això, unit a la crisi del coronavirus i la pujada de la inflació, ens fa pensar que no hi ha menys pobresa, sinó més problemes a l'hora d'atendre, gestionar i pagar les ajudes per part de l'Ajuntament. Fins al punt que els potencials beneficiaris s'han rendit i han renunciat a demanar-les”, ha denunciat el portaveu de la formació liberal.
En aquest sentit, Giner ha comparat les xifres del primer trimestre de l'any 2021 amb les de 2022: “No és normal que en plena pujada de preus, després de dos anys de crisis, baixen dràsticament les sol·licituds d'ajudes. Quant a la Renda Valenciana d'Inclusió, en els tres primers mesos de 2021 s'havien registrat 897 peticions, mentre que en el mateix període de 2022, la xifra és de 652 expedients. Una caiguda del 27%”, ha indicat el portaveu. En aquest sentit, ha recordat que, encara que la Renda Valenciana d'Inclusió siga a càrrec de de el pressupost autonòmic, les sol·licituds es tramiten a través dels Ajuntaments.
“I el mateix passa amb les ajudes puntuals d'emergència. Durant el primer trimestre de 2021, s'havien registrat 4.837 peticions, mentre que en 2022 van ser 4.175. És a dir, en aquest cas el descens és del 15,4%. Alguna cosa que crida especialment l'atenció, perquè aquestes són les ajudes de caràcter immediat. És a dir, aqueixes que es demanen en un moment puntual per a cobrir despeses com per exemple no poder pagar el lloguer o la llum en un mes concret. I baixen les peticions just enmig de l'escalada de preus? Alguna cosa, per descomptat, no quadra en aquesta equació”, ha lamentat el portaveu de la formació liberal.
“El problema està en la manca de recursos personals i tècnics per a atendre les peticions d'ajuda, que al final les retarden en el temps i s'allunyen de la seua vertadera comesa, que és atendre situacions d'emergència immediata. Un exemple molt clar és que València tan sols compta amb 12 centres de serveis socials per a una ciutat de 800.000 habitants. A més, cal recordar que aquest govern està desbordat per les sol·licituds d'ajudes a la dependència, un problema que ha intentat resoldre destinant més personal a aquesta única tasca. Ara bé, el que ha fet és deixar raquítics a altres serveis, en lloc de fer el que realment necessita, que és contractar més personal per a poder arribar a tot. Així, no m'estranya que els ciutadans perden la fe al seu Ajuntament, i fins i tot renuncien a demanar-li ajuda per a les necessitats més apressants”, ha indicat Giner.
“I després també està el problema administratiu per a tramitar les ajudes d'emergència, que és que hui dia encara es continuen tractant com si foren subvencions, quan realment no ho són. Això vol dir que estan subjectes a mecanismes de control molt exigents i sobretot llargs en el temps, que provoquen una paradoxa d'allò més inquietant: una persona pot demanar ajuda perquè no pot pagar el lloguer o l'aigua i els diners no li arriba fins més de dos mesos després. Quina ajuda d'emergència és aqueixa? Des de Ciutadans demanem que es revise immediatament aquest sistema, perquè les ajudes d'emergència deixen de ser considerades subvencions i es puguen administrar d'una manera molt més àgil. Que és, al cap i a la fi, per al que estan”, ha proposat el portaveu de la formació liberal.
“Deien que havien vingut a rescatar persones, però porten set anys en el govern i ni tan sols han sigut capaços de dotar als seus serveis socials amb una plantilla prou digna quant a nombre de treballadors. I tot això quan som la quarta comunitat autònoma amb major risc de pobresa, amb un 22,2%, i la primera quant a percentatge de població amb manca material severa, amb un 11,5%. Xifres que molt fàcilment es podrien extrapolar a la capital. I mentrestant, el nostre govern dona als serveis socials una dotació pressupostària del 5,64% del total. Demostrant, una vegada més, que les seues paraules no són més que fum”, ha conclòs.
