Un estudi de la Universitat de València i l’INCLIVA demostra que l’estrès en la infància i l’adolescència pot modificar el cervell
Un estudi de la Universitat de València (UV) i de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València, demostra que l’estrès durant les primeres etapes de la vida pot modificar el cervell, particularment en les dones
El treball suggereix que l’impacte de les experiències adverses i estressants és especialment important en els primers anys de vida
En conseqüència, les experiències aversives que ocorren durant la infància o l’adolescència poden causar alteracions a llarg termini en les connexions neuronals i el seu funcionament i en els comportaments associats, destaca la investigació publicada a la revista Neurobiology of Stress.
Tot i que el sexe influeix en la resposta a l’estrès i les dones tenen més probabilitats de desenvolupar trastorns psiquiàtrics relacionats, el coneixement sobre els efectes de l’estrès en les dones és encara limitat, segons el treball dirigit per Nácher, també investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en xarxa sobre Salut Mental (CIBERSAM).
Per analitzar els efectes a llarg termini de l’estrès en la vida primerenca sobre els circuits neuronals de l’escorça prefrontal i esbrinar si el sexe té influència sobre ells, es va sotmetre a experiències estressants a ratolins mascle i femella durant les últimes fases de la infància i l’adolescència. Els resultats van mostrar que l’estrès en la vida primerenca té un efecte molt important sobre els circuits neuronals de l’escorça prefrontal, especialment en la de les femelles.
Les alteracions es van detectar particularment en neurones inhibidores, un tipus de neurones especialitzades en el control i la sincronització de les xarxes neuronals del cervell. A més, es van observar canvis en l’expressió d’algunes molècules que regulen la plasticitat d’aquestes neurones inhibidores.
La primera autora de l’article és Clara Bueno Fernández, investigadora predoctoral de la Universitat de València, i la investigació ha estat realitzada en col·laboració amb Carmen Sandi, del Brain & Mind Institute de L’École Politechnique Federal de Laussanne. La investigació ha estat finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Generalitat València (Programa Prometeu).
