Un equip de la Universitat de València demostra que l’ús de derivats de cèl·lules mare en ratolins millora l’envelliment saludable
La investigació, dirigida per Consuelo Borrás, mostra una millora en la fragilitat, la resistència a la fatiga o els marcadors de senescència en el múscul i el renyó
Un equip de la Universitat de València, liderat per la professora Consuelo Borrás, del Departament de Fisiologia de la Facultat de Medicina, ha demostrat que l’ús de derivats de cèl·lules mare preveu la fragilitat, millora la salut i disminueix l’edat biològica en ratolins vells. La investigació, que s’acaba de publicar en la revista Science Advances, proposa que el tractament amb vesícules extracel·lulars de joves pot promoure un envelliment saludable.
L’envelliment s’associa amb un major risc de fragilitat, discapacitat i mortalitat. Les investigacions busquen estratègies per a retardar els canvis associats amb l’envelliment i la fragilitat. Així, l’equip d’investigació de la Universitat de València ha tractat animals vells amb xicotetes vesícules extracel·lulars (sEV) derivades de cèl·lules mare mesenquimals adiposes (ADSC) d’animals joves, i ha trobat “una millora en diversos paràmetres generalment alterats amb l’envelliment, com la coordinació motora, la força d’agarre, la resistència a la fatiga, la regeneració del pelatge i la funció renal, així com una important disminució de la fragilitat”, apunta Borrás. Segons l’estudi, els ADSC-sEVs promouen un efecte proregeneratiu i una disminució en l’estrés oxidatiu, la inflamació i els marcadors de senescència en el múscul i el renyó. “És més, l’edat epigenètica (una forma de calcular l’edat biològica d’algú) és menor en teixits de ratolins vells tractats amb ADSC-sEV i el seu metaboloma canvia a un perfil més juvenil”, conclou.
Des de l’equip de la Universitat proposen que el tractament amb vesícules extracel·lulars de joves pot promoure un envelliment saludable.
