La commovedora història darrere d'una de les fotos d'elperiodic.com a l'Ofrena de València: Mercedes i Juan, amor, devoció i fe
L'Ofrena a la Verge dels Desemparats porta amb si milers d'històries, peticions i promeses lligades a aqueixos rams que conformen el mantell floral de la ‘Geperudeta’
Ofrenar a la Mare de Déu és un moment màgic i emotiu per a les milers de persones que desfilen cada any davant ella. Desitjos, peticions, promeses i multitud d'històries van lligats a aqueixos rams que conformen el mantell floral de la ‘Geperudeta’.
Històries com la de Mercedes i Juan, els qui el pròxim 4 de novembre contrauran matrimoni i van desfilar per primera vegada com a promesos. Un record que segur guardaran per a tota la vida i que previsiblement tindrà un lloc especial el dia de les seues noces perquè tal com ens compta la futura núvia “quan vaig veure la fotografia en elperiodic.com i la vaig compartir amb els meus familiars tothom ha coincidit en el mateix, no creuen que obtinguem una imatge tan bonica el dia de les nostres noces, perquè el meu promés no és creient i jo sí, i va saber donar-me suport i demostrar-me el seu afecte en aqueix moment d'emoció”, per a ella és una imatge molt especial perquè plasma “el suport de la meua parella en el moment en el qual vaig anar a entregar el ram a la Verge”.
Per a Mercedes, qui enguany desfilava davant la Verge dels Desemparats per quarta vegada com a fallera, abans ho havia fet com a músic, el moment en el qual passes per davant de la patrona de València en la seua plaça “et venen milers d'imatges i moments al capdavant com si ella amb la seua mirada les compartira amb tu, i saps que sempre serà ací per a cuidar-nos”.
Però si hi ha alguna cosa que per a Mercedes impacta és la mirada de la Mare de Déu “els qui van realitzar l'escultura de la Verge van saber plasmar en els seus ulls, uns ulls que et miren, és igual pel carrer que entres, això com a creient és inexplicable amb paraules, que una escultura et mire amb aqueixa profunditat és al·lucinant, sens dubte hem de donar moltes gràcies als artistes que la van crear per aqueixos ulls, que fan viure i aflorar totes emocions”.
Si hi ha una cosa màgica és el moment en el qual després de la llarga espera s'arriba a la plaça de la Verge, allí malgrat el soroll i de les persones que s'amunteguen per a gaudir de l'ofrena “la sensació és que estàs sola, que el món es paralitza i no escoltes res, simplement la veus”.
Mercedes no pertany a cap comissió, per a ella, ofrenar a la Verge és una qüestió de devoció, i enguany no podia ser menys perquè “l'any passat li vaig demanar poder casar-me i enguany li he demanat que tot isca bé aqueix dia i que ella seria present amb nosaltres”.
Durant la desfilada “entrar al carrer Sant Vicent “és quasi un somni, perquè veus a gent volguda, a gent que et saluda, gent d'altres països que et pregunten i admiren la nostra indumentària i fins i tot enguany unes senyores franceses em van demanar poder fer olor les flors del ram, i per a mi això suposa molt com a valenciana”.
Aquesta és una de tantes històries que durant les dues jornades d'Ofrena es concentren entorn d'una única fi, poder mostrar la seua devoció i afecte a la patrona de tots els valencians. Des d'elperiodic.com desitgem a Mercedes i Juan molta felicitat en aquesta nova etapa que començaran, i els esperem, l'any que ve ja com a marit i dona desfilant de nou davant la Verge dels Desemparats.
