elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Les classes mitjanes valencianes s’aproximen a les baixes i empitjoren les seues condicions de vida més que a la resta d’Espanya

Les classes mitjanes valencianes s’aproximen a les baixes i empitjoren les seues condicions de vida més que a la resta d’Espanya
  • La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar la primera monografia sobre les classes mitjanes valencianes, Camins d’incertesa i frustració. Les classes mitjanes valencianes (2004-2018)

  • El llibre, mitjançant enquestes i dades quantitatives, du a terme una anàlisi exhaustiva de l’evolució dels diferents grups de classe social

  • L'anàlisi alerta sobre l’increment de la desigualtat, el càstig a les rendes del treball i la fatiga de solidaritat

Durant els últims anys, les classes mitjanes valencianes han viscut un període de dificultat que a la resta d’Espanya s’ha observat de forma diferent segons els resultats de les enquestes. En el cas de la Comunitat Valenciana, el risc de pobresa i exclusió ha augmentat un 33,8% per a la classe mitjana i un 44,7% en les classes baixes valencianes. En canvi, segons l’indicador europeu que mesura aquest risc, At Risk of Poverty and Exclusion (AROPE) s’ha detectat que a la resta d’Espanya la visió és molt diferent: el risc de pobresa i exclusió augmenta un 21% per a les classes baixes i disminueix quasi un 17% per a les classes mitjanes. Pel que fa a les classes altes, en la Comunitat Valenciana el risc d’exclusió s’ha reduït un 84% entre 2004 i 2018, més del doble que a la resta d’Espanya (39,9%).

La composició de les classes mitjanes ha canviat. Aquestes s’han polaritzat internament, de manera que ara estan menys cohesionades. En aquest camí han patit un empobriment i una experiència de mobilitat descendent així com un acostament a les classes baixes. Els tipus de treballs i les seues rendes s’han reduït, també el seu consum provocat per l’augment dels preus i ara calen mes ingressos de capital per a mantenir-se en la posició.

Aquests factors configuren un escenari en què les classes mitjanes valencianes han vist com les relacions de mercat han complicat el manteniment de les seues condicions de vida. El procés general de retallades dels pressupostos i contractacions públiques tenen un impacte negatiu especial sobre les classes mitjanes que, a més a més, en el cas valencià s’agreuja pels dèficits de finançament públic per part dels governs centrals.

Camins d’Incertesa i frustració és un llibre on es pot comprovar com les classes mitjanes valencianes, a diferència de la resta de territoris d’Espanya, han estat especialment perjudicades tant pels processos predistributius, resultat dels mecanismes del mercat, com pels distributius, efecte del funcionament de l’Estat. La societat valenciana es troba en una cruïlla pel que fa al seu model econòmic i també respecte del finançament autonòmic, ja que un finançament just podria tindre efectes correctors. El llibre de Rafael Castelló és el número 8 de la col·lecció «Descobrim», dirigida per Antonio Ariño. El disseny de col·lecció és de l’editor Jaume Ortolà i el de la coberta, del dissenyador Eugenio Simó.

Identitats col·lectives territorials

Rafael Castelló-Cogollos (Carcaixent, Ribera Alta, 1964) és professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social, i ha sigut director del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València. Imparteix docència sobre tècniques quantitatives d’investigació social i sobre l’estructura social del País Valencià. És llicenciat en Economia (1986) i doctor en Sociologia (1999). Les seues investigacions se centren en les identitats col·lectives territorials i les pràctiques lingüístiques, en la sociologia de la participació política i social, i en l’estructura social de les desigualtats.

Ha publicat en múltiples obres col·lectives sobre aquestes qüestions, i també articles d’investigació en Revista Española de Investigaciones Sociológicas, Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, Arxius de Ciències Socials, Debats i Revista Española de Sociología, entre altres. Ha format part d’equips d’investigació en projectes d’R+D+i finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació sobre la precarietat vital i les respostes socials emergents a les crisis.

Pujar