elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Caracteritzen el flux de neutrons en els rajos còsmics per millorar la seguretat de les telecomunicacions

Caracteritzen el flux de neutrons en els rajos còsmics per millorar la seguretat de les telecomunicacions

    Investigadors de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, UV-CSIC) participen en el projecte HENSA, orientat a mesurar el flux de neutrons procedents dels rajos còsmics en diferents zones d’Espanya. Aquest flux de partícules s’associa a fallades en sistemes microinformàtics que poden afectar les telecomunicacions o a la navegació. L’estudi aporta, a més, dades sobre la interacció entre l’activitat solar i l’atmosfera.

    El flux de neutrons procedents dels rajos còsmics és també responsable de bona part de la radiació rebuda durant els vols comercials i pot aportar informació sobre l’anomenat ‘clima espacial’, és a dir, la interacció entre l’activitat solar i l’atmosfera.

    El projecte HENSA (High Efficiency Neutron Spectrometry Array) cerca caracteritzar el fons de neutrons produït per rajos còsmics durant el mínim d'activitat de el Sol. I ho fa mitjançant un espectròmetre de neutrons d’alta eficiència, dissenyat per a determinar aquest fons neutrònic ambiental tant en laboratoris subterranis de baixa radioactivitat com a la superfície terrestre.

    El mínim d’activitat solar s’associa al cicle magnètic del Sol, que té un període d’onze anys, i que ha tingut lloc aquest 2020 entre els mesos de febrer i novembre, moment òptim per mesurar l’espectre de neutrons en diferents emplaçaments i altituds al llarg del territori espanyol.

    Osca, Cantàbria, Granada, València, Terol, Madrid i Barcelona alberguen les institucions que han format part de la primera campanya de mesuraments que HENSA va realitzar a Espanya. Després de realitzar mesures en l’estació d’esquí d’Astún i a la seu del Laboratori Subterrani de Canfranc (LSC) – ambdues a Osca, així com a l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA), HENSA prendre dades des de l’Observatori de Sierra Nevada (OSN), a 2.896 metres d’altura a prop del Pic Veleta (Granada), la seu de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) a Paterna (València), l’Observatori Astronòmic de Javalambre (OAJ) a Terol – a 1.957 metres d’altura – , la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que tanca l’etapa de recollida de dades del projecte.

    S’inicia així la fase de caracterització del flux de neutrons que es forma en l’alta atmosfera i l’estudi és de gran rellevància per a la seguretat de sistemes electrònics de telecomunicacions i de navegació, ja que aquests podrien ser la causa principal dels anomenats Single Event upset (SEU), fallades puntuals en sistemes microelectrònics atribuïts a la interacció d’aquests neutrons amb algun xip dels aparells en qüestió.

    Caracteritzar aquest flux de partícules podria aportar, a més, informació sobre esdeveniments solars com les ejeccions de massa coronal, ràfegues de matèria i radiació que escapen violentament de Sol, que són més comunes durant el màxim del cicle i que tenen importants efectes sobre el camp magnètic terrestre, la qual cosa afecta les telecomunicacions, als sistemes de navegació aèria i espacial o a el transport i emmagatzematge d’energia a la xarxa elèctrica.

    Formen part del projecte HENSA científics i tècnics de l’IFIC (UV-CSIC), l’Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (INTE-UPC), la UCM i el Helmholtz-Zentrum Dresden-Rossendorf (HDZR, Alemanya). També contribueixen al projecte l’LSC i investigadors del Centre Canadenca de Acceleradors de Partícules (TRIUMF).

    Pujar