Unides Podem Esquerra Unida demana amb motiu del 25N una cultura sexual feminista eficaç contra les violències masclistes

La presidenta de la Comissió d'Igualtat de les Corts i portaveu en aquesta matèria del grup parlamentari de Unides Podem Esquerra Unida, Cristina Cabedo, ha presentat en Les Corts Valencianes una proposició no de llei amb motiu de la celebració dijous que ve del 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, en la qual reclama una nova cultura feminista eficaç contra les violències masclistes.

En aquest sentit, la portaveu sol·licita que Les Corts insten el Consell i al Govern d'Espanya a impulsar polítiques que avancen cap a una cultura sexual feminista, d'educació i llibertat sexual activa en les quals les dones siguen subjectes actius d'una nova cultura sexual igualitària.

D'aquesta manera, reclama que s'establisquen consentiment i desitge com a elements clau per a assegurar la llibertat sexual i la seua falta com a element central definitori d'una agressió sexual, de manera que cap dona haja de resistir-se per a demostrar que va patir agressió sexual.

Igualment, es planteja que es forme a persones operadores jurídiques per a evitar la victimització secundària; que s'establisquen mesures d'acompanyament de les víctimes i supervivents de violència sexual en totes les fases de la seua recuperació i que s'arbitren polítiques educatives de foment de les relacions interpersonals i masculinitats igualitàries i no tòxiques.

Unides Podem Esquerra Unida sol·licita també que es reconega l'existència de feminicidis sexuals com a homicidis de dones i xiquetes vinculats a les conductes definides com a violències sexuals segons el Conveni d'Istanbul, instant així mateix el Govern d'Espanya al seu reconeixement a través d'una definició legal comuna per a tot l'Estat Espanyol.

Cabedo ha explicat que amb aquestes mesures “es tracta de passar d'una cultura de la violació i del prostíbul, a una cultura feminista igualitària del respecte cap a les dones com a persones amb drets humans". En aquest sentit ha afegit que “la violència masclista no és un problema privat, és un problema estructural i una violació dels drets humans. Requereix, per tant, d'unes polítiques fortes que posen fre a la violència, reconeguen els drets de les víctimes i es traduïsquen en recursos”.

La portaveu d'Igualtat ha lamentat que no existeixen registres oficials relacionats amb les violències sexuals, a diferència dels registres sobre violència de gènere. No obstant això, ha al·ludit a l'Informe sobre delictes contra la llibertat i indemnitat sexual a Espanya del Ministeri de l'Interior, que revela que del total de dones de 16 o més anys residents a Espanya, el 13,7% (2.802.914 dones) han patit violència sexual al llarg de la vida de qualsevol persona (parella actual, parelles passades o persones amb les quals no s'ha mantingut una relació de parella).

Quant a la Comunitat Valenciana, segons aquest informe, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat van investigar en 2020 un total de 1.518 delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual i, d'ells, 314 van ser comesos per dues o més responsables.

La diputada ha advertit que tant a nivell estatal com a nivell valencià les denúncies sobre agressions sexuals han augmentat en xifres considerables, alguna cosa que segons les expertes indica que les campanyes estan funcionant perquè les víctimes estan denunciant, però “cal virar i enfortir les campanyes quant a la percepció dels agressors, que no s'estan sentint compel·lits, fent per tant falta conjugar una major conscienciació, educació i sensibilització focalitzades en les masculinitats que agredeixen”.

També ha remarcat la importància de transformar la cultura sexual de la nostra societat cap a una feminista, que gire entorn de l'educació sexual i la llibertat, on les dones siguen subjectes actius d'aqueixa nova cultura sexual igualitària.

Finalment ha afegit que “encara que és evident que els assassinats de dones que prèviament han sigut violades està innegablement relacionat amb la concepció que es té de nosaltres com a objectes als qui agredir i després llevar la vida i, per tant, amb el masclisme, no existeix un reconeixement institucional ni normatiu concret d'aquesta realitat des de la perspectiva feminista de relacionar-ho amb el patriarcat. Així doncs, es converteix en necessitat el reconeixement d'aquests fets com a feminicidis sexuals”.