L’explotació de l’aigua potable de Torrent s’encarregarà a un soci privat per un total de 25 anys.
L’informe encarregat per Ros deixarà en mans d’un privat la gerència de la futura societat de capital mixt per un total de 25 anys, la mateixa durada aprovada al 1996 quan també era alcalde
Al passat Ple Ordinari de gener l’Ajuntament de Torrent, amb els vots a favor del tàndem de govern conformat per PSOE-Cs i el vot en contra de Compromís, aprovà allargar un any la vida de l’actual societat de capital mixt Aigües de l’Horta de Torrent. Aquesta pròrroga era la segona concedida, després d’una anterior per dos anys acordada al 2021.
La nova pròrroga va ser beneïda pel govern municipal adduint que els costos energètics havien canviat i que, per tant, les xifres de l’informe encarregat per al futur model de gestió s’havien de recalcular. Per a Compromís aquesta pròrroga no és sinó una excusa per a allargar un any més la vida de la societat, que hauria d’haver expirat en febrer de 2021, i on, des d’aleshores, la mercantil privada que ostenta la gestió d’Aigües de l’Horta s’ha emportat el 49% dels beneficis proporcionals que anualment reparteix l’entitat, i que en 2021 varen ser de 1.135.964’04€. Els beneficis bruts previstos per al 2022 (abans d’impostos) s’estimen per un total de 1.063.119,83€, tal i com apareix reflectit al pressupost municipal aprovat per al passat 2022. Amb aquesta pròrroga també s’emportarà els corresponents al 2023 i els de dos mesos corresponents a 2024.
Totes aquestes pròrrogues estan sustentades en l’elaboració d’uns informes que, finalment, han costat 32.791€, i que s’han encarregat externament a dues empreses: PWACS, que ha percebut 16.819€, i AGES per 15.972€ (ambdues IVA inclòs)
En opinió de Xavier Martí, com a representant del grup municipal de Compromís al Consell d’Administració d’Aigües de l’Horta: “els informes, especialment el de PWACS (que és el principal i en el que s’escuda el govern municipal per a optar per l’empresa mixta) orienten el seu discurs i la seua dialèctica a perpetuar el seu model d’explotació, dirigit actualment per la multinacional Veolia, que és qui ostenta la gerència de l’entitat i el 49% del capital social”.
Martí ha explicat que els documents presentats davant el Ple calculen els rendiments estimats per a cadascuna de les modalitats de gestió, i que, en la seua opinió “tal i com era d’esperar per part del govern de PSPV-Cs, la gestió pública és la pitjor parada donant uns resultats econòmics inferiors, però després d’estudiar detingudament les estimacions presentades aquestes sofrixen d’omissions i errors clarament intencionats per a penalitzar la gestió municipal”.
En concret, Martí detalla que els quadres de resultats després d’impostos, que han presentat pels 25 anys de durada de l’explotació, no descompten en el cas de la modalitat de soci privat (empresa mixta) ni el benefici total que s’emportarà per la participació accionarial (que tot apunta que serà del 49% actual) ni calcula correctament el muntant total de l’Impost de Societats que hauria de satisfer en aquesta modalitat de gestió indirecta i que suposaria el 15% sobre els beneficis nets durant els dos primers anys i el 25% en la resta dels 23 anys restants.
Així, i en el cas de la gestió directa pública o mitjançant un Organisme Autònom municipal, explica que tots els beneficis revertirien en les arques locals i a més aquesta forma de gestió està exempta del pagament de l’impost de Societats, sumant per tant dues partides econòmiques importantíssimes en favor de la gestió 100% pública, conceptes als que s’haurien de sumar tota la part de control directe sobre les inversions, les compres, les despeses financeres i la sensibilitat social sobre la factura de l’aigua a particulars i empreses més la mediambiental referida al control dels aqüífers torrentins i la reducció de nitrats.
Finalment, des de Compromís es demana una reflexió al partit socialista en el sentit de poder redreçar la situació i trencar amb un model que ha generat al llarg dels darrers 25 anys un descontent generalitzat entre la població torrentina, especialment en referència a la qualitat de l’aigua i a les tarifes cobrades per determinats serveis, com l’enganxada a la xarxa, les reparacions o els comptadors telemàtics.
