Toni Hill: “M’agrada posar-me reptes, intentar que cada novel·la siga diferent de l’anterior”
L’escriptor barceloní és considerat una de les figures més importants de la literatura negra al nostre país
Llicenciat en psicologia, encara que ha exercit durant anys com a traductor literari i col·laborador editorial en diversos àmbits, Toni Hill es postula com un dels mestres de la novel·la negra d’Espanya. Des de sempre ha sentit una gran atracció per aquest gènere, amb el qual ha trobat l’èxit durant anys amb títols com El verano de los juguetes rotos o El oscuro adiós de Teresa Lanza.
Ara bé, com és que una persona amb formació en psicologia comença a escriure?“Supose que en mi han coexistit sempre interessos diversos: l’un és la ment humana i l’altre la literatura… No són els únics, però aquests dos van acabar fusionant-se”, comenta l’escriptor.
Una carrera que, d’una manera o altra, ha influït en el seu estil narratiu:“Tot allò que has estudiat o que ha estat objecte del teu interès acaba exercint alguna influència en el que crees, al mateix temps que les teues lectures, pel·lícules o viatges també van impregnint el teu procés creatiu”.
Malgrat ser un novel·lista de reconegut prestigi, el seu mètode d’escriptura és sorprenentment senzill:“És bastant simple, en realitat. Habitualment escric al matí, força d’hora. No obstant això, quan he superat la meitat de la novel·la, aquesta m’absorbeix per complet i procuro dedicar-li tot el temps disponible. Solc escriure a casa, en silenci, sense música ni cap altra distracció”.
Aquest mètode li ha permès guanyar diversos èxits i reconeixements, com el Premi Caja Negra 2024. Per això, l’exigència és major, ja que se n’espera el millor de qui destaca en el seu camp:“La pressió sempre ha sigut present, acompanyant-me. És un tema personal: m’agrada marcar-me reptes, intentar que cada novel·la siga diferent de l’anterior. Crec que en les nou novel·les que he escrit fins ara he aconseguit una obra diversa alhora que coherent, però això mateix genera pressió per no repetir-me, per trobar nous arguments i noves maneres de narrar-los”.
Per més que Toni Hill és elogiat per molts, ell també té autors que l’inspiren i amb els quals aprén. Un exemple és la literatura valenciana, que coneix des de fa temps i que segueix:“M’encantà Noruega, de Rafa Lahuerta, per exemple”.
I segurament molts novel·listes i lectors pugen veure en Hill un referent, sobretot gràcies a la seua darrera obra, amb què tanca La Trilogia del Verdugo. La idea va sorgir “d’un article sobre Nicomedes Méndez, un verger real que exercí la seua tasca a Barcelona a finals del segle XIX i principi del XX. No obstant això, jo feia molt de temps que volia escriure sobre un psicòpata assassí des d’una perspectiva molt pròxima a ell, i Nicomedes (amb el seu garrot vil) va ser només l’excusa que necessitava per crear el personatge i llençar-me a escriure’l”.
Amb aquesta nova publicació, torna a demostrar per què és el millor novel·lista del gènere negre, amb el qual molta gent ha gaudit les seues històries. No obstant això, abans de la seua pròxima novel·la caldrà esperar un poc, perquè “m’hem de mereixer una temporada de descans, encara que segur que hi haurà nous projectes i noves novel·les més prompte del que jo mateix imagine”, confirma Hill.
