Aitana Molina Francés presenta ‘Los suburbios’: “És l’exploració d’uns sentiments que cada persona pot fer seus”

Des de la seua infància, l’escriptura ha sigut un refugi per a Aitana Molina Francés (Xàtiva, 1993). Una dimensió en què aquella xiqueta de naturalesa més bé tímida era capaç de conversar i conéixer-se a si mateixa. Viatjar fins allí funcionava, i per això mai va deixar de fer-ho. A l’institut, els seus professors ho tenien molt clar: Aitana havia d’orientar els seus estudis cap a alguna cosa relacionada amb l’art d’escriure. Les seues reflexions ja no eren tan íntimes i, en ple progrés de l’era digital, les xarxes socials li servien de plataforma per a difondre’n moltes.

Durant anys, la seua ment no l’ajudava a decidir-se, però, com si es tractara d’una paradoxa, tampoc no va dubtar, a pocs mesos de fer els divuit, en matricular-se en Periodisme i Comunicació Audiovisual a la Universitat Jaume I de Castelló. Sense cap dubte, una altra cosa no, però escriure, escrivia i molt. Va ser en aquella etapa, precisament, quan va entrar en un taller d’escriptura creativa impartit pels filòlegs i docents castellonencs Rosario Raro i Pasqual Mas. Per a Aitana, això va ser “el punt clau”.

Allí es va obrir una grandíssima oportunitat per a aquella jove vint-i-anyera, que va començar a envoltar-se de poetes en sessions setmanals que li van permetre conéixer l’obra de molts escriptors i escriptores, empapar-se’n i debatre-la. “Allò em va ajudar a endinsar-me en molts cercles de Castelló i València que em van tendir la mà en els meus primers passos”, explica. Allò, en definitiva, va ser el que la va convertir en escriptora.

Aquest mes de juliol, Aitana Molina Francés ha publicat el seu segon llibre de poesia, titulat Los suburbios (Cuadranta, 2025). Segons l’autora, aquest “es correspon a la mateixa etapa creativa” que la seua òpera prima, Enero, febrero (Loto Azul, 2024): “Tots dos estan escrits l’any 2020, en plena pandèmia, un moment en què emocionalment em sentia més inestable i sentia un fort impuls d’escriure per a tranquil·litzar-me i dialogar amb mi mateixa. A banda del confinament, va ser una etapa de descobriment per a mi mateixa i vaig aprofitar aquesta ferramenta que és la poesia per a mi per a poder desfogar-me”.

Tanmateix, encara que “el fil conductor dels dos llibres és més o menys el mateix”, Molina Francés explica que “en el primer hi ha textos escrits en un instant concret i publicats en ordre cronològic, però en aquest els textos es corresponen més al resultat d’una reflexió més extensa, i a l’hora de publicar-los he hagut de reformular-ne l’ordre per a mantindre una coherència major”.

Les similituds? En tots dos, el lector pot “intuir una història d’amor que desencadena l’exploració de diversos sentiments i la seua dissecció a la recerca de respostes dins d’una conversa amb mi mateixa”, explica la poeta, alhora que convida el lector a acompanyar-la en aquestes vivències: “Un dels avantatges de la poesia és que, dins de la seua pròpia abstracció, a través dels seus recursos estilístics, cada persona la pot interpretar d’una manera o d’una altra. Aquesta és la màgia de la poesia: que és universal; que no es basa en fets, sinó que aprofundeix més enllà”.

Per a aquelles persones immerses en l’univers de la literatura, Aitana Molina Francés explica que entre els seus referents podem trobar figures internacionals com Clarise Lispector, Milan Kundera, Roland Barthes o Anne Carson. Entre els autors de casa, assenyala noms com els d’Agustín Fernández Mallo o Pepe Espaliu. A més, Aitana recorda amb il·lusió un moment en què una de les seues lectores li va assegurar que el seu estil li recordava a l’autora nicaragüenca Gioconda Belli, “una gran poeta” per a la xativina, que no s’atura i ja pensa en projectes futurs.

Paral·lelament a la seua trajectòria com a professora de llengua castellana, la faceta d’escriptora d’Aitana continua endavant, i des de fa un temps ja explora altres gèneres. El seu pròxim projecte, assegura, serà una novel·la contemporània ambientada a cavall entre València i París, la seua ciutat somiada on va tindre l’oportunitat de viure durant un temps. Enclavaments en què explorarà el dol, les expectatives i la incertesa, una mena de taló d’Aquil·les per a l’autora. Dit això, no vol avançar més.

Mentrestant, el que sí que és un fet és que Los suburbios i Enero, febrero gaudeixen d’un gran èxit des de la seua publicació i situen la seua autora entre les principals revelacions literàries de la dècada. Tots dos llibres es poden trobar en totes les llibreries de confiança i també estan disponibles en les principals plataformes digitals.