Un recorregut per la història de l'orxata, la beguda valenciana per excel·lència

Com quasi tot, el seu origen per a molts es remunta en una llegenda durant l'època de la conquesta del rei Jaume I qui, quan la va provar per primera vegada, en quedar sorprés pel seu sabor, quan li van dir que es tractava de llet de xufa, ell va contestar en valencià “Açò no és llet, açò és or, xata”. Així amb un joc de paraules ajuntant “or” i “xata” es forma la paraula “orxata” en valencià.

No obstant això, després d'aquesta història hi ha un origen, segons la Reial Acadèmia Espanyola, la paraula orxata prové del llatí hordeata o feta amb ordi ja que originalment aquesta es feia amb ordi i no amb xufes, però malgrat això l'orxata de xufa és la que predomina a Espanya. 

L'origen de la xufa

Quant als orígens de la xufa (tubercle amb el qual s'elabora l'orxata) es remunten a la prehistòria. Així doncs, un estudi va trobar que la xufa era segurament la principal font d'alimentació per a un ancestre humà que vivia fa 2 milions d'anys. També la xufa va ser una de les primeres plantes a ser cultivades pels humans, i s'han trobat fins I tot gots contenint xufes i dibuixos de les mateixes en les tombes dels faraons egipcis. Existeixen textos persianos i àrabs datats al voltant de l'any 2400 a. C. que elogien els beneficis digestius i desinfectants de la xufa. En aquelles èpoques es consumia principalment per les seues propietats medicinals. Hui dia es continua bevent orxata en països com Nigèria i Mali, on es cultiven xufes i es fa una beguda dolça coneguda com «kunnu institutriu». No obstant això, segons la Universitat de València en 2017, “Per primera vegada s'ha identificat la petjada química dactilar de la xufa permetent diferenciar entre la xufa de València i la xufa d'Àfrica, un avanç revolucionari en el control de qualitat de les xufes i orxates per a garantir l'origen de la matèria primera emprada, com la Xufa de València. Per primera vegada es presenten els resultats científics d'aquest estudi al públic de la mà de Josep Rubert”.

Quan els àrabs van envair la península ibèrica, van portar amb ells la xufa i van buscar noves terres on cultivar-la. Les terres valencianes es van mostrar molt fèrtils en posseir un clima i una humitat adequats. En el segle XIII, la zona d'Alboraia es va establir com la regió responsable de la cultivació de la xufa a Espanya. En aquells dies ja es prenia en forma de beguda, coneguda com «llet de xufes». 

D'altra banda, quan els espanyols van envair Amèrica Llatina, van portar amb ells el seu gust per l'orxata. Malgrat això, no van portar les xufes necessàries per a fer aquesta beguda a base de xufes. Per això, van fer orxata a partir d'arròs, ametles, blat i altres cereals. Hui dia l'orxata d'aquests cereals continua sent una beguda molt popular a Llatinoamèrica.

La primera recepta d'orxata que es coneix amb aquest nom era d'ametles, llavors de meló i pinyons, i data de 1748. La primera menció d'orxata de xufa (més econòmica i popular que l'ametla) data de 1762, en el tractat “Flora espanyola o Història de les plantes que es crien a Espanya" de Sr. Joseph Quer.

L'orxata valenciana

Encara que en el segle XIII l'orxata ja havia arribat a València, fins fa mig segle solia estar reservada a les sobretaules de les famílies de l'horta. Va ser al començament dels anys huitanta quan l'horta de València va passar a ser un lloc visitat. Allò que passaria a conéixer-se com l'Avinguda de l'Orxata, connectant la capital amb la localitat d'Alboraia en la qual enguany se celebra la 40 Edició d'Alboraia dia de l’Orxata, va arribar a tindre a més d'una dotzena d'orxateries. Actualment, la xufa es cultiva en 18 pobles situats concretament en a l'Horta Nord produint-se més de 8.000 tones a l'any i tenint el segell de Denominació d'Origen Protegida, un segell de qualitat que fa referència a la indicació de procedència d'un producte, la qualitat o les característiques del qual es deuen fonamentalment a un mitjà geogràfic particular.

Les dues orxateries pioneres i situades en el cor de l'horta valenciana se situen a Alboraia amb l'Orxateria Daniel des de 1949 que compta amb una altra orxateria en el Mercat de Colón, i al poble d'Almàssera amb l'orxateria Subies des de 1959 els qui també compten amb locals a Massamagrell i enfront de les Corts Valencianes. Sempre ha existit rivalitat entre aquests dos pobles per provar en quina localitat es troba la millor orxata. Destaquen també Santa Catalina situada en la Plaça de Santa Caterina, l'orxateria Panach que es troba a Alboraia, l'orxateria Toni en Port Sa Platja i la més recent però amb gran èxit l'Orxateria Vida que es troba en el Barranc del Carraixet entre Alboraia i Almàssera, entre moltes altres. D'altra banda, una de les empreses més conegudes productora de fartons i orxata és Fartons Polo.

També s'ha impulsat el projecte Món Orxata, que, recupera la tradició de vendre orxata natural en carros repartits pels carrers.

Com a curiositat, l'orxata sol anar acompanyada de fartons, els quals, artesanalment, adquireixen un nom propi segons l'orxateria. A més d'aquest aliment també pot anar acompanyada de rosquilletas o coca. Aquesta beguda pot estar granissada, mixta o líquida.

Beneficis i elaboració

L'orxata és una refrescant beguda molt beneficiosa per a la salut, altament diürètica i energètica. És una rica font de nutrients entre les quals destaquen les vitamines C i E, i minerals com el fòsfor, el magnesi, el potassi, el calci i el ferro a més de midó, greixos insaturats, proteïnes i uns enzims que faciliten la digestió. De fet, aquesta beguda té més ferro, magnesi i hidrats de carboni que la llet. 

També pot elaborar-se a casa. Per a d’açò, es llaven bé les xufes i quan estiguen completament netes, es deixen en remull en abundant aigua freda durant un període de 12 a 14 hores. Una vegada passat aquest temps, es tornaran a llavar bé, canviant l'aigua fins que isca completament clara. S'escorren les xufes i es piquen en un morter, tirant una mica d'aigua en picar-les perquè no solten oli encara que també es pot usar la trituradora. S'afig aigua i un tros de canyella en brut, i es deixa reposar unes dues hores en lloc fresc. Posteriorment s'afig sucre, removent bé perquè es dissolga completament i es passa per un colador metàl·lic amb un llenç fi, prèviament humitejat amb aigua, col·locat sobre el colador. D'aquesta manera s'obté un líquid lletós que es posa en la nevera per a després servir-ho bé fred. Cal tindre en compte que només dura uns dies. 

Per a aquells que tinguen major curiositat, és recomanable visitar el Museu de l'Orxata i la Xufa, situat en l'alqueria El Machistre, una gran alqueria del segle XII que conserva els retalls arquitectònics propis del seu origen àrab i que va obrir les seues portes a principis del segle XXI. Situada enmig de l'horta d'Alboraia, és un exemple d'arquitectura agrícola valenciana singular. En el seu interior es manté la decoració de la casa d'una família del segle XVIII, mentre que el museu mostra els diferents processos d'elaboració tradicional d'aquesta beguda.