Quines propostes econòmiques per a la Comunitat Valenciana tenen els principals partits polítics?

Comença el compte arrere per a les eleccions generals i autonòmiques del pròxim 28 d'abril. A poc més de dues setmanes perquè els valencians i la resta d'espanyols acudisquen a les urnes, els principals partits polítics ja han començat a informar sobre els seus programes electorals. En aquest sentit, els partits amb representació parlamentària van debatre ahir les seues propostes en matèria econòmica en el Col·legi d'Economistes de València (*COEV). Fins allí van acudir el diputat del PP en el Congrés i cap de llista a les Corts, Miguel Barrachina; i l'ex secretària autonòmica d'Hisenda i candidata en la llista de Compromís al Congrés, Clara Ferrando. Al costat d'ells, també va debatre en representació de Ciutadans el candidat a la Diputació de València, Tony Woodward. La taula la van completar el senador de Podemos, Ferran Martínez, i el director general de l'Institut Valencià de Finances, Manuel Illueca, com a representant del PSPV.

Durant el debat, tots ells van plantejar les idees dels seus partits en relació als eixos fonamentals de l'economia: polítiques d'ocupació, mesures fiscals, inversió pública i finançament autonòmic, i tecnologia i innovació. Què proposen els principals partits polítics per a afrontar aquests quatre pilars?

Polítiques d'ocupació i productivitat de l'economia

Les dades asseguren que la Comunitat Valenciana encara manté hui dia una desocupació del 15%, la qual cosa comporta una notable pèrdua de poder adquisitiu. Segons Woodward, aquest resultat es deu a la “falta de gestió” del Govern valencià durant els últims quatre anys, en els quals assegura que els diners destinats a les polítiques d'ocupació ha sigut “pràcticament nul”. “Hem baixat l'atur, però a base de precarietat i temporalitat”, destaca. En aquest sentit, per a posar fi a la situació de desocupació en la Comunitat, des de Ciutadans aposten per un xec formació perquè consideren que actualment “la formació dels treballadors no és l'adequada”. A més, la formació taronja proposa mesures a favor dels autònoms, com ampliar als dos anys la taxa reduïda que paguen. Així mateix, Woodward creu important per al desenvolupament de l'economia apostar per la família a través d'ajudes i beques a les famílies nombroses.

Per part seua, des de Compromís es mostren orgullosos del treball del Consell en matèria de desocupació perquè, asseguren, la reducció d'aturats el mes de març ha superat a la resta d'Espanya. Segons l'ex secretària autonòmica d'Hisenda, aquestes dades són “per a estar contents”. Així, Ferrando aposta per “prioritzar a la persona” i que els sectors productius se situen a l'avantguarda, en contra del model neoliberal que en la seua opinió, “fa que s'acumule la riquesa en uns pocs”. “L'economia és de les persones, dels cinc milions de valencians”, ressalta.

El PSOE també considera positius les dades d'ocupació en la Comunitat en finalitzar la legislatura. El director general de l'Institut Valencià de Finances assegura que la taxa d'ocupació ha crescut 8,7 punts percentuals, mentre la inversió estrangera ho ha fet un 108% i el risc de pobresa ha caigut 4 punts. “El 15% de l'ocupació generada a Espanya s'ha produït en la Comunitat”, indica. Per a acabar de “enlairar” l'economia, els socialistes proposen una aposta per la productivitat i la formació de treballadors, així com una millora en la xarxa de transport “començant pel Corredor Mediterrani”, i una major internacionalització de les empreses.

L'opinió de la coalició nacionalista i el PSOE no la comparteix el PP, que maneja dades molt diferents als del Govern valencià. I és que segons Barrachina, en la Comunitat existeixen 480.000 valencians en risc d'exclusió social, una xifra que se suma als 700 milions d'euros que el Consell ha gastat en ens, al seu judici innecessaris, com és el cas d'À Punt, que ha perdut 48 milions d'euros. En la seua opinió, si s'han creat 300.000 llocs de treball ha sigut “gràcies a la reforma laboral del PP, com en la resta de comunitats autònomes”. D'aquesta manera, per al desenvolupament de l'ocupació i el creixement de l'economia, els populars advoquen per una baixada d'impostos i traves, major seguretat jurídica i una reducció de la despesa pública.

Els socis del Consell també consideren que encara existeixen “assignatures pendents” en el territori valencià, ja que asseguren que no s'han recuperat ni l'ocupació ni els salaris perquè la temporalitat i els acomiadaments “estan disparats”. Aquesta situació hauria de pal·liar-se, segons Podemos, a través d'un augment d'inversió en I+D+I i un pacte per a la indústria que sent un sòl mínim d'inversions. En opinió de Martínez, tot això hauria d'anar acompanyat de la millora de les condicions laborals i l'equiparació salarial entre homes i dones. A més, la formació habitada no concep la productivitat de l'economia sense un suport a les energies renovables per a desenvolupar la “transició energètica”.

Mesures fiscals

Els impostos són un altre dels principals punts de discrepància irreconciliables entre els cinc partits. Així, Ciutadans defensa el que Woodward denomina el “principi de no discriminació”, a través d'una reducció de l'IRPF i l'impost de patrimoni, a més de l'eliminació de l'impost de successions perquè en la seua opinió, amb aquest últim solo s'ingressen 226 milions d'euros. Aquestes propostes també les comparteixen els populars, que aposten no solament per reduir l'impost de patrimoni, sinó per eliminar-lo, així com el de successions perquè “4.300 famílies han renunciat a la seua herència per a atorgar-la al Govern”. Així mateix, segons Barrachina, també s'ha de contindre o rebaixar l'IRPF i suprimir les traves jurídiques. 

Una opinió totalment contraposada té la candidata de Compromís al Congrés, per a qui els impostos “no són dolents perquè serveixen per a mantindre serveis públics fonamentals”. Al contrari que PP i Ciutadans, la coalició nacionalista advoca pel principi de progressivitat i la justícia tributària, perquè paguen “més els que més tenen”. En aquest punt, Ferrando aclareix que una societat finançada justament podria plantejar-se rebaixar els impostos, però no en el cas de la Comunitat Valenciana. “Dir el contrari és fa demagògia”, subratlla.

“Fer pagar als que han de pagar” també és la principal postura del PSOE respecte a les mesures fiscals. És a dir, per a Illueca es tracta d'incloure tipus impositius a les famílies més afavorides, ja que la rebaixa impositiva només afectaria el 0,7% de la població, que segons el socialista són els “rics que el PP vol mantindre”.

En el mateix sentit es manifesta el representant de Podemos, per a qui és una “irresponsabilitat” parlar de despesa pública “quan som la comunitat més endeutada d'Espanya”. Així, des de la formació habitada defensen una fiscalitat suficient i mediambiental.

Inversió pública i finançament autonòmic

Les dades oficials mostren que la Comunitat Valenciana se situa a la cua del finançament autonòmic respecte a altres comunitats espanyoles. És a dir, cap territori es troba pitjor finançat que el valencià, una situació que des de fa anys preocupa a tots els partits per igual. Així, Compromís aposta per un nou model del sistema de finançament basat en el repartiment poblacional, de manera que les comunitats amb més habitants reben majors ingressos per a mantindre els serveis públics. “Som una comunitat insostenible financerament”, lamenta la responsable de Compromís. 

Per part seua, Podemos també defensa una reforma de finançament econòmic que garantisca els serveis públics fonamentals i “dotar això de fons de cohesió amb més recursos”. A més, en opinió del senador de Podemos és necessària una reestructuració del deute en la Comunitat. En aquest sentit, el deute de 47.000 milions d'euros i les inversions arbitràries també preocupen Ciutadans, que proposa la creació d'una oficina d'inversió que garantisca que les inversions són les adequades.

Els socialistes, igual d'alarmats que els seus socis per l'escàs finançament, advoquen per desenvolupar un fons en els anys de major abundància per a aplicar-lo en les èpoques d'escassetat.

Més optimista que la resta de partits es mostren els populars, que encara que continuen preocupats pel repartiment econòmic, consideren que el finançament ha crescut amb el Govern de Rajoy. A més, en opinió del diputat del PP, la “única manera d'aconseguir ingressos és generar ocupació”.

Tecnologia i innovació

La tecnologia i la innovació es consideren el quart pilar necessari en una economia avançada, i amb el pas dels anys i el desenvolupament tecnològic, els partits li han atorgat més importància en els seus programes electorals. En concret, des de Podemos inclouen l'obligació d'impulsar el Pla Renove en els polígons industrials per a donar suport a el finançament d'aquestes tecnologies i augmentar el seu número. 

Al mateix temps, la formació que lidera Pablo Iglesias té present millorar els nivells de formació i ampliar les beques, així com apostar per nous sectors i un nou model de mobilitat sostenible. En opinió de Martínez, la innovació passa per la intervenció pública i una economia de mercat.

Al contrari, des del PP asseguren que la “intrusió en el mercat espante als qui vénen a invertir”. “Llibertat és creació de riquesa”, subratlla Barrachina. Per a aconseguir una major inversió d'empreses en la Comunitat i al país, els populars són favorables a crear una “política d'atmosfera”, no hostil, a través de baixos tipus d'interés i baixos imposats que faciliten la inversió. En el mateix sentit es posiciona el representant de Ciutadans, per a qui la fiscalitat és “excessivament alta” per a les empreses. Per això, des de la formació taronja proposen que els dos primers anys els empresaris no paguen res d'impostos. A més, a aquesta iniciativa, Woodward afig destinar el 2% del PIB nacional a la

D'altra banda, els socialistes són partidaris d'una política industrial activa on existisca una col·laboració públic-privada, de manera que els poders públics treballen “braç a braç” amb els empresaris per a promoure nous negocis. De la mateixa manera, per als seus socis de Govern és imprescindible realitzar inversions en els instituts tecnològics i en innovació, així com tindre en compte la transparència tecnològica. inversió en I+D+I, ja que es mostra convençut que si fóra així “Espanya estaria al capdavant”.