Quatre dècades de la llei del divorci: Més de 424.000 parelles tramiten la seua ruptura en la Comunitat
Els divorcis de mutu acord han sigut els majoritaris a les províncies d'Alacant, Castelló i València
Des de l'aprovació, en 1981, de la primera llei del divorci fins a finals de 2020, s'han tramitat a Espanya 3.658.530 procediments de separació i divorci, tant consensuats com no consensuats, i 4.754 de nul·litat matrimonial. El total, 3.663.284 expedients judicials de dissolució matrimonial. La taxa mitjana nacional, obtinguda en posar en relació el nombre de procediments de dissolució amb la mitjana de població de tot el període analitzat, ha sigut de 86,8 dissolucions per cada 1.000 habitants.
En la Comunitat Valenciana des de fa quatre dècades s'han tramitat 424.496 separacions i divorcis. D'ells, han hagut 57.353 separacions no consensuades, 77.876 separacions consensuades, 118.639 divorcis contenciós, 170.004 divorcis de mutu acord i 624 nul·litats matrimonials.
L'anàlisi de les dades, realitzat pel Servei d'Estadística del Consell General del Poder Judicial, té en compte el marc legal de tot el període. Des de 1939 fins a 1981, l'única dissolució possible del matrimoni era la mort o declaració de defunció o la nul·litat (canònica en la majoria dels casos), que no és pròpiament una dissolució sinó la desaparició del vincle matrimonial amb efectes retroactius.
Va ser l'entrada en vigor de la Llei 30/1981, de 7 de juliol, la que va tornar a permetre a Espanya el divorci com a causa de dissolució del matrimoni mitjançant la modificació del Codi Civil. Amb posterioritat, va haver-hi altres dues fites legals importants: la Llei 15/2005, de 8 de juliol, que va eliminar la separació com a requisit previ indispensable per a l'obtenció d'una sentència de divorci i va fixar, tant per a separacions com per a divorcis, un termini de tres mesos des de la celebració del matrimoni per a poder presentar la demanda, en la qual ja no havia d'especificar-se la causa. Aquesta llei va establir també que no seria necessari el transcurs del termini de tres mesos en cas de risc per a la vida, la integritat física o moral i per a la llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills.
Finalment, la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de Jurisdicció Voluntària va preveure la tramitació de determinats processos de separació i divorci davant notari.
L'elaboració de l'estudi ha requerit complementar les dades estadístiques recopilades des de 1995 pel Servei d'Estadística Judicial del CGPJ amb els dels exercicis anteriors, fins a 1981, provinents de les Memòries del CGPJ. Les dades de 1981 corresponen als últims quatre mesos de l'any.
Per a l'elaboració de l'estadística per territoris, s'ha tingut en compte que les dades corresponents al període 1981 a 1988 provenen de les antigues Audiències Territorials, mentre que els del període 1989 a 2020 són dades recaptades dels Tribunals Superiors de Justícia. Per tant, per a l'elaboració de l'estadística completa (des de 1981 fins a 2020) s'han imputat als Tribunals Superiors de Justícia de Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Madrid, Múrcia, Navarra, País Basc i La Rioja els corresponents a les audiències territorials d'Albacete, Burgos, Pamplona i Madrid, realitzant un repartiment proporcional amb les dades provincials de 1995 a 2000.
