Quan el confinament arriba als pobles més xicotets de la Comunitat
Les diferències i similituds entre passar la quarantena a la ciutat o un xicotet municipi existeixen, però igual no són tantes com pensaves
Veure condicionada la nostra llibertat de moviment és, segurament, un dels factors que més està costant assumir a la població durant l'estat d'alarma. Lluny de l'enrenou dels carrers, de les terrasses i de l'oci més enllà de les parets de les nostres cases fem front a una crua realitat a la qual caldrà acostumar-se, almenys, fins dins de tres setmanes.
Fa uns dies comptàvem com la crisi sanitària ha tret a relluir la part més solidària dels valencians, però què passa quan la solidaritat dels veïns es converteix en la nostra única via de fuita? És el cas de les persones vulnerables que resideixen en xicotets pobles de la Comunitat.
Són llocs allunyats del vaivé diari de les capitals de província, on l'expansió del virus és notablement menor, però on l'arribada d'aliments i medicaments també arriba amb menys regularitat de la que deuria. És en aquests casos, quan la figura de l'alcalde i de la població més jove es fa vital per a sobreviure.
Ens ho explica l'alcalde de Chulilla, Vicente Polo, qui ha assumit gran part d'aquestes responsabilitats des que fa poc més d'una setmana es decretarà l'estat d'alarma. “La por està com en tots els llocs. La gent ho viu amb preocupació, però no més que en un altre llocs” explica en declaracions a elperiodic.com.
Malgrat aquesta normalitat, reconeix que és estrany veure els carrers d'un poble tan turístic i amb tanta vida ‘al carrer’ sense aqueixa activitat, però ja hi haurà temps per a tot això. Ara, és el moment de cuidar-se i també de cuidar.
Medicaments i productes de primera necessitat, aqueixos són els dos serveis que més demanden els seus veïns i per tant, els que s'estan intentant aconseguir que no els falte a ningú. “No tenim problemes de proveïment. El xicotet comerç es continua mantenint, li costa però segueix. Més barat o més car, tenim de tot”.
El funcionament del servei que s'ha posat en marxa des de l'Ajuntament, és molt senzill: els majors telefonen a les botigues del poble, compren el que volen i les botigues es posen en contacte amb el consistori i són ells els qui se l'emporten a casa diàriament.
Però no sols això, si no que com s'és conscient del pesat que es pot arribar a fer el no tindre distraccions també s'ha creat una xicoteta banda sonora. Cada dia, una vegada al matí i una altra a la vesprada, s'escolta per tot el municipi un bàndol amb música amb l'objectiu d'animar una mica l'ambient. La cançó per excel·lència, com no podia ser d'una altra forma, Resistiré.
Li preguntem per l'augment de la solidaritat entre els veïns més joves, i no dubte en respondre: “Ací sempre hem sigut solidaris, i ara per descomptat més”. I és que, l'ajuda arriba no sols en moments de màxima necessitat sinó que també en els xicotets reptes del dia a dia.
Amb aquest relat, i parant-nos a reflexionar, ens adonem com el passar la quarantena en un poble o en una ciutat tampoc és tan diferent. Siga com siga el nostre cas, el suport dels altres es fa indispensable per a sobreviure tant per qüestions fisiològiques com anímiques. Des d'elperiodic.com, t'animeu-vos a sumar-te a la solidaritat ajudant a tots aquells que més ho necessiten.
