Pura Peris: "Des de novembre hem atès més de 600 famílies valencianes en risc de desnonament"

Pura Peris és directora general d'Emergència Habitacional, Funció Social de l'Habitatge i Observatori de l'Hàbitat i Segregació Urbana. Tres àrees separades però molt vinculades entre si que tracten de donar solució a un dels grans obstacles que viuen moltes famílies valencianes: la falta d'accés a la vivenda, un problema s'ha vist agreujat per la pandèmia amb un augment de desnonaments.

Des d'aquesta direcció també es gestionen les ajudes per accedir a un habitatge, des del lloguer a la compra, i també per a col·lectius més concrets com els joves. Així mateix, una altra part fonamental que tracta la Generalitat, és estudiar les diferents circumstàncies en matèria d'habitatge per buscar solucions i polítiques efectives, cosa que també es fa des d'aquesta direcció.

Elperiodic.com ha entrevistat Pura Peris per conèixer com està tractant de donar solució la Conselleria als diferents problemes d'accés a un habitatge digne i analitzar com la pandèmia ha afectat un dret bàsic com aquest:

Moltes gràcies per atendre'ns en aquesta entrevista. Ens agradaria començar parlant de l'Emergència Habitacional i de com ajudeu des d'ací a les persones en situació extrema.

Emergència habitacional diguem que és la part més propera a la ciutadania des d'on coordinem a tots els agents implicats per donar una solució habitacional a persones amb escassos recursos. Portem el paquet d'ajudes que normalment vénen amb el Pla Estatal d'Habitatge, com ajudes per cobrir emergències habitacionals, al lloguer ordinari, per a joves i aquest any com a novetat ix també l'ajuda de compra per a joves. El 2020 hem atorgat més de 4,8 milions d'euros en ajudes als ajuntaments perquè faciliten solucions residencials a persones en situació de vulnerabilitat, des de trobar un habitatge en cas de desnonament, ajudes al pagament per evitar-ho, situacions d'ocupació sense títol etc...

Aquesta àrea està molt vinculada a una altra de les seues àrees, la de de Funció Social de l'Habitatge, no?

Així és, ací vam desenvolupar la Llei 2/2017 per la funció social de l'habitatge perquè cobrir l'emergència habitacional és cobrir la part social de l'habitatge. Ens encarreguem de fer possible aquest accés a l'habitatge independent dels recursos, per mitjà d'ajudes, fent adquisicions directes o informant perquè la Direcció General d'Habitatge compre les cases. Un exemple recent el tenim a Pobla de Vallbona, on hem analitzat l'emergència i demanat que es adquiriren directament. Ara estem desenvolupant un decret d'habitatges deshabitats. Volem mobilitzar el parc perquè quan un habitatge estiga buit, sense causa justificada o en mans de grans tenedors, declarar-los habitatges buits i posar en marxa mesures perquè es mobilitzen. Aquest serà el futur decret d'habitatges deshabitats que puga entrar en vigor aquest estiu i al acabar-ho.

En algun cas aquest decret contempla incorporar aquesta habitatge privat deshabitada a parc públic d'habitatge?

A la nostra comunitat no tenim, com en altres, l'expropiació per no ús. La nostra llei de funció social sí que ho tenia previst però el Tribunal Constitucional va decidir que no estava ben regulada de manera que aquest article està ara sense contingut. Però no necessàriament hem de tenir el parc públic d'habitatge per garantir aquest accés, sinó que es tracta de tenir les mesures que facen que aquest habitatge arribe a llogar-se.

I com ho fan?

El que fem és declarar que els habitatges en grans tenidors no estan justificadament desocupats i a partir d'ací, obliguem a que el mobilitzen. En principi otorgues mesures de foment i sinó es compleixen els temps, se sancionarà. Al costat d'això tenim, no en la nostra Conselleria però sí en la germana, l'impost d'habitatges deshabitades de manera que la nostra declaració ja va a tenir una mesura dissuasòria, perquè s'estableix l'impost.

Comentava al principi que el vostre objectiu és dur a terme mesures reals, que s'apropen a la ciutadania. Com ha canviat aquesta Conselleria o aquesta àrea des que va entrar?

Jo vaig entrar al setembre de l'any passat i em vaig trobar amb accions que estaven iniciades o en fase d'iniciar-se. Una novetat que vam posar en marxa el novembre de l'any passat és un servei a través de WhatsApp per a situacions d'emergència habitacional que està funcionant molt bé, amb entre 20 i 30 avisos diaris de persones que necessiten ajuda respecte a l'habitatge: desnonaments imminents o anuncis de desnonaments, o reben cartes dels grans forquilles dient que no els renoven el lloguer ... Aquest servei d'atenció primerenca va unit a una cosa que generem a 2020 que és la Unitat d'ajuda davant els desnonaments. A la Comunitat Valenciana hi ha hagut 1.553 desnonaments en aquest primer trimestre de 2021, i encara sort que tenim els decret llei de moratòria i suspensió dels desnonaments. En el primer trimestre de 2020 van ser 1.453, quan encara no estàvem en pandèmia.

Esteu constatant un augment de casos situacions d'emergència habitacional arran de la pandèmia?

Està afectant molt. Per molt que diguen que els lloguers han baixat, s'ha de veure el recorregut més temporal. Entre els anys 2008 i 2021 els lloguers van pujar un 9% i els sous un 4%, ací ja tenim un desfasament. Si a això li afegim la pandèmia, els ERTE i la situació de no poder acudir a un lloguer per veure reduïts els ingressos, ja s'està veient comparant amb el primer trimestre un augment considerable. I estem en moratòria, amb paralitzacions, pròrrogues, suspensió de desnonaments per situació d'especial vulnerabilitat, sinó serien molt més.

A quantes persones heu atès amb els nous serveis d'atenció directa?

Entre WhatsApp i la Unitat d'ajuda davant els desnonaments, des que vam començar al mes de novembre hem atès a 610 famílies. Algunes són col·lectives com a la Pobla de Vallbona on vam atendre a vint famílies o altres estem en procés com en les quals quasi estem en procés com Torrent o Alfafar. Ens veiem obligats a donar alternativa habitacional i quan no tenim parc d'habitatge públic i has de reparar o aconseguir habitatge intentem paralitzar temporalment, com en el cas del Campello.

En moltes casos el problema d'habitatge que ateneu té un altre d'arrel molt més complex. Com s'aborden aquest tipus de situacions?

Efectivament estem parlant de persones amb pocs recursos i amb una situació social i econòmica molt vulnerable. Sense ocupació i habitatge no pot haver-hi una vida digna, és més, sense habitatge no pots tenir una ocupació digna. Ho hem vist en pandèmia, sense habitatge tenim molt poques possibilitats de fer efectius els drets. Però en una anàlisi més profunda, si paralitzem el desnonament i reparem l'habitatge però a la família no se l'atén després, no se l'acompanya social, culturalment i amb intervenció laboral, en molt poc temps tornarem a tenir un problema d'habitatge. Per tant el problema és més profund. Això se'ns escapa una mica d'aquesta Direcció encara que veient la manera de intermediar.

Un altre dels sectors vulnerables i amb dificultats d'accés a l'habitatge és el dels joves, ara més amb la crisi. Ho esteu veient a la Comunitat Valenciana?

Si estem parlant de pandèmia, de crisi, d'emergència habitacional, la pandèmia ha afectat especialment als joves i més en concret a les dones joves. Hi ha una circumstància cridanera i és que les dones joves s'emancipen abans però també es tornen forçades a tornar més prompte. Normalment associem treballs precaris a la dona i davant d'una crisi laboral, aquests són els primers a caure.

I en quines línies esteu treballant per ajudar a aquesta part de la població?

Tenim una línia d'ajuda per al lloguer de joves, del Pla Estatal d'Habitatge, és cofinançat i anem a atorgar fins a 7,5 milions d'euros. Financem o subvencionem el 50% del lloguer i han de tenir entre 0,3 i 3 vegades IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples). També estem estudiant un pla d'acció que fora mes enllà i poguera oferir els projectes culturals a canvi de lloguer a municipis xicotets, és un projecte que encara no ha vist la llum però pretenem que siga un projecte pilot. I ací vincule la tercera pota, la de l'observatori d'habitatge, que és l'instrument que tenim per avaluar i analitzar les diferents circumstàncies en matèria d'habitatge. Aquest any tenim dues comissions tècniques, una de migració i habitatge i un altre de joventut.

Per què són importants aquests tipus d'anàlisi?

Creiem que no es poden fer polítiques o noves accions sense estudiar-les ni sense veure si aquest estudi pot efectivament donar solució a algun punt concret. Per això és important establir primer un projecte pilot i si dóna la solució adequada, que siga replicable. En matèria d'immigració l'observatori té a Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa però també a entitats com els agents de propietat immobiliària, a altres conselleries, organitzacions no governamentals que estiguen tots els dies amb els migrants, València Acull, Fundació Cepaim ... i en joventut està l'IVAJ, el Consell Valencià de Joventut, universitats, agents de la propietat immobiliària i altres entitats. Entre les dues comissions hi ha entre 30 i 40 persones vinculades.

Tornant al tema dels joves i concretament a aquestes noves ajudes de compra per a joves. Com funcionen?

Es podrà finançar el 20% del preu de compra de l'habitatge però amb una quantia màxima que marca el Pla Estatal de 10.800 euros i tenint en compte que l'habitatge no supere els 100.000 euros. A més va dirigit a poblacions de menys de 5.000 habitants. La idea és que si una persona està en condicions d'adquirir un habitatge, ja en el primer contracte privat de compravenda puguen aparèixer aquests 10.800 euros. S'ha d'haver adquirit l'habitatge entre un any anterior a la data de la convocatòria i fins que acabe el termini de la sol·licitud, sempre que estiga sense formalitzar. Fins al 30 de setembre es poden sol·licitar i és concurrència competitiva.

Entre les ajudes al lloguer i la compra d'habitatge, quants joves creieu que poden beneficiar-se?

Amb les ajudes al lloguer seria una xifra similar a l'any passat, uns 3.600 joves, i amb les de compra calculem uns mil.

Què repte té vostè al capdavant d'aquesta Direcció en el que queda de legislatura?

A mi el que m'agradaria és que tota persona tinguera assegurat el seu dret efectiu a l'habitatge: que no hi haguera un desnonament més, que tinguérem suficients parc públic perquè qualsevol persona poguera tindre el seu habitatge en propietat o el lloguer però un accés digne. Tenim l'horitzó 2030 de duplicar el parc públic d'habitatge i arribar a les 30.000. Ho estem veient en pandèmia, no podem jugar amb el dret a l'habitatge ni amb la vida de les persones. Necessitem més força i més mans per aconseguir-ho.