José Abril: Herència i disciplina, claus per a ser un campió d'arts marcials
Nascut en 2004, José Abril practica el judo des dels 4 anys, sempre de la mà del mestre Roverlein Portella, primer en el col·legi Bisbe Hervás i després en el gimnàs Olímpic. El seu pare li va transmetre aqueix gen, ja que havia sigut 3r d'Espanya a la fi del segle passat. Ara, el seu fill seguix fidel a la disciplina de les arts marcials.
«No podem practicar fora del gimnàs, és una norma disciplinària indestructible. Si ho fem, perdem la llicència. Sempre practiquem amb el professor davant i en el tatami. L'un altre són baralles i les tenim prohibides», explica José Abril.
Potser perquè ho va aprendre en el col·legi o perquè forma part de l'herència paterna, José sap que només amb el seu mestre Roverlein Portella o en competicions oficials pot desplegar els seus coneixements.
Però quan competix és una altra cosa.
Ha sigut campió autonòmic com a aleví, tercer en infantil i ara viu el seu primer any de cadet, «un moment en el qual toca aprendre i patir, perquè són tres anys de cadet i la diferència d'edat es nota molt», assegura este jove que ja té el cinturó marró i es prepara per a obtindre el negre.
Aspira a guanyar el Campionat d'Espanya quan estiga en el seu últim any de cadet i després a continuar creixent. Però tot això ho ha de fer sense oblidar els seus estudis en l'institut de Puçol i, sorprenentment, també altres esports, perquè des de l'any passat és jugador del Club de Futbol Sala Puçol.
«Com els cadets entrenen a les 15.30 hores, per a tindre el pavelló cobert lliure, puc adaptar-me a aqueixos entrenaments; després faig els treballs de l'institut i, de 20 a 21 hores, vaig a les classes de judo al gimnàs Olímpic, tres vesprades a la setmana. I, finalment, els dissabtes acudisc a les proves de tecnificació, on ens reunim els millors de la Comunitat Valenciana, tots junts en un pavelló de València, per a entrenar junts».
Encara sort que el judo ajuda a evitar l'estrés i li facilita els estudis, perquè amb un horari així, eixir de festa també és una opció… encara que poc habitual.
