elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Eliseo Valls: «El premi de la mocadorà li ho dec a la meua família, el meu equip de treball i tot el poble de Puçol»

Eliseo Valls: «El premi de la mocadorà li ho dec a la meua família, el meu equip de treball i tot el poble de Puçol»
    MÉS FOTOS
    Eliseo Valls: «El premi de la mocadorà li ho dec a la meua família, el meu equip de treball i tot el poble de Puçol» - (foto 2)
    Eliseo Valls: «El premi de la mocadorà li ho dec a la meua família, el meu equip de treball i tot el poble de Puçol» - (foto 3)
    Eliseo Valls: «El premi de la mocadorà li ho dec a la meua família, el meu equip de treball i tot el poble de Puçol» - (foto 4)
    Eliseo Valls: «El premi de la mocadorà li ho dec a la meua família, el meu equip de treball i tot el poble de Puçol» - (foto 5)

    El Gremi de Mestres Confiters de València atorga a la pastisseria Aixa el primer premi de la mocadorà, dins del Concurs de Sant Donís 2018. Un any més, i van set, l'acta del jurat, publicada el dimecres 3 d'octubre, no deixa dubtes: Eliseo Valls i el seu equip guanyen el concurs i, a més, obtenen el segon premi en presentació d'aparadors. Des de l'1 d'octubre, els veïns ja poden gaudir d'aquests exquisits dolços artesanals.

    En 2010, Eliseo Valls i la pastisseria Aixa van guanyar per primera vegada el primer premi del Concurs de Sant Donís que organitza el gremi més antic d'Europa en aquest sector: el Gremi de Mestres Confiters de València. Des de llavors ho ha guanyat set vegades, comptant l'edició d'enguany.

    No hi ha secrets. O millor dit, el secret és el treball dia a dia i, sobretot, nit a nit.

    «La clau està en currar moltes hores sobretot de nit, però també alguna vesprada en festius i quan tenim buits», explica Eliseo. «A més, no cal perdre la il·lusió pel treball ben fet, perquè cal treballar molts quilos de massapà; de fet, per aquestes dates cada any augmentem la producció entorn de vint quilos respecte a l'any anterior… i en 2018 tenim previst preparar entorn de 400 quilos de massapà només per a Sant Donís».

    Un augment de producció que es basa en el prestigi dels premis, en la qualitat del producte que ofereix i en la vox populi, perquè els veïns de Puçol no solament compren els seus productes a l'octubre, sinó que fa setmanes que esperen per a poder gaudir-los: «Pràcticament, quan acaben les festes de setembre ja s'acosten veïns i em pregunten quan estarà la mocadorà i la resposta sempre és la mateixa: una setmana abans del 9 d'octubre».

    Enguany, des del dilluns 1 ja s'esgoten els seus productes típics de Sant Donís, elaborats a força de massapà artesanal, tot fet a mà i per l'equip que envolta a Eliseo: la seua família —que sempre està ací—, però també compte hui dia amb huit persones que porten treballant un mes, a més d'Eliseo i la seua dona Amparo.

    Un equip de deu per a un treball de matrícula la demanda del qual creix any rere any, perquè ve molta gent d'altres pobles, a vegades llunyans, buscant al guanyador del primer premi del Concurs de Sant Donís.

    Podria ser el secret millor guardat, però esta actitud poc té a veure amb un mestre artesà com Eliseo, que no solament s'arromanga cada nit, sinó que aprofita els dies per a ensenyar als més joves: és director de l'Escola del Gremi de Mestres Confiters, a València, i allí mostra el seu treball, els seus xicotets secrets i, sobretot, la importància dels productes naturals i de l'esforç quotidià.

    I després, amb la mateixa senzillesa, agraeix a tots la seua col·laboració.

    El treball i l'honradesa són imprescindibles per a aconseguir estar entre els millors en qualsevol faceta de la vida. La humilitat és el tret que, a més, distingeix als autèntics mestres.

    I Eliseo ho és.

    «Tot el treball no tindria sentit sense la gran recepció que té la mocadorà i la resta dels nostres productes», conclou el mestre artesà. «Vull agrair una vegada més a tots el gran suport que donen al nostre treball. El premi de la mocadorà li ho dec a la meua família, al meu equip de treball i a tot el poble de Puçol. Tots ens ajuden… i això no té preu».

    Pujar