Els Pressupostos de la Generalitat per a 2017 consoliden la política social amb una aportació diària de 32,8 milions
Els Pressupostos de la Generalitat per a 2017 consoliden la despesa social amb una inversió diària de 32,8 milions d'euros per a garantir a les valencianes i valencians els serveis bàsics fonamentals, al mateix temps que reactiven la inversió en economia productiva i social amb un creixement del 30% (Capítols VI i VII), amb l'objectiu essencial de continuar avançant en la transformació del model econòmic valencià.
Cada 24 hores, el Govern valencià destina 16,67 milions d'euros a la Sanitat; 12,08 milions, a l'educació; 2,87 milions, a Igualtat i Polítiques Inclusives; 960.000 euros, a Ocupació; i 248.296 euros, a Habitatge. En total, els citats 32,8 milions diaris, una xifra clarament superior a la qual s'invertia en 2015 (28,57 milions diaris) i que evidencia l'aposta decidida del Consell per les polítiques que milloren la qualitat de vida dels ciutadans.
Una vegada estan ja consolidats els drets dels valencians i de les valencianes amb la reorientació de les polítiques socials, els pressupostos del pròxim exercici posen especial èmfasi en la inversió amb un increment del 35%, que ha costat un gran esforç donades les actuals limitacions.
Aquests són els aspectes més destacats del projecte de Llei dels Pressupostos de la Generalitat per a 2017 que ha aprovat aquest divendres el Ple del Consell. Després de la reunió de l'Executiu, el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, acompanyat del seu equip en la conselleria, ha fet lliurament del projecte econòmic al president de les Corts, Enric Morera. Posteriorment, la vicepresidenta i consellera de Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, juntament amb el conseller Vicent Soler, han comparegut en la roda de premsa posterior al ple del Consell per a presentar els comptes del pròxim exercici.
Reivindicatius i socials
El responsable d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha indicat que 'aquests són els pressupostos de la reconstrucció social i econòmica de la Comunitat Valenciana i, a més, també són reivindicatius i aposten per la reindustrialització i la transformació del model productiu'.
'Amb aquesta mesura volem garantir que la millora de l'economia entre 2016 i 2017, al voltant del 5,5%, per sobre de la mitjana estatal, arribe a les butxaques dels ciutadans, al mateix temps que serveix per a ajudar a les empreses a ser més competitives'.
Sobre aquest tema, cal destacar que tal com es posa de manifest en el quadre macroeconòmic elaborat pel Consell sobre la base de les previsions de diversos organismes i als seus propis càlculs, el creixement del PIB valencià en el període 2016-2017 se situarà previsiblement per sobre de l'estatal (5,5% enfront del 5,4%, si bé hi ha estimacions que eleven el creixement valencià fins al 5,9%). Així mateix, la previsió de creació de llocs de treball se situa en el 2,5% a la Comunitat Valenciana, mentre que en el conjunt del país aconsegueix l'1,9%.
'Aquest major dinamisme, ha de tenir el seu reflex en el dia a dia dels ciutadans', ha indicat Soler, qui ha afegit que s'han 'negat ' a congelar els pressupost per tercer any, 'ja que suposaria una càstig per a les valencianes i valencians '. 'El nostre objectiu és reduir la bretxa en la despesa per habitant del conjunt de les autonomies per a anar aproximant-nos a la mitjana', ha assenyalat el conseller.
Vicent Soler ha explicat que el projecte econòmic per a 2017 està marcat, un any més, per un fet diferencial, 'l'absència d'un model de finançament just per a la Comunitat Valenciana '. En aquest sentit, els pressupostos incorporen una partida d'1.325 milions d'euros per a fer efectiu el principi de suficiència i equitat previst en la LOFCA (Llei 22/2009 de Finançament de les Comunitats Autònomes de Règim Comú).
Aquest és el segon Pressupost nascut del Pacte del Botànic. Sobre aquest tema, el conseller ha indicat que si en els comptes de 2016 es va iniciar el camí de la reparació dels drets d'acord amb l'Acord del Botànic, en 2017 els comptes consoliden aquests drets i aposten per la reconstrucció de l'economia valenciana.
'El projecte consolida els drets socials dels valencians conquistats aquest exercici i posa l'accent en les actuacions sobre els sectors productius perquè la Generalitat siga còmplice de les famílies i de les empreses i les ajude a ser encara més competitives ', ha recalcat el titular d'Hisenda. L'esforç inversor es concentra en les àrees d'Educació, Economia Sostenible, Administració electrònica (Hisenda), Sanitat o Agricultura i Medi ambient.
En la seua intervenció, Soler ha informat que el Pressupost de la Generalitat per a 2017 ascendeix a 17.724 milions d'euros, un 3,3% més que el de l'exercici anterior que se situava en 17.155 milions. No obstant açò, ha advertit que, se suprimeix l'efecte conjuntural del deute heretat de l'anterior Consell pel Pla d'Inversions de les Universitats, que ascendeix a 99,2 milions, el pressupost augmenta un 2,8%. 'Aquest és el segon pagament centrifugat per l'anterior Consell al futur, i encara quedarà per abonar un tercer pagament, per import de 100 milions, l'any 2022', ha agregat.
Respecte al pressupost consolidat, aconsegueix la xifra de 18.916 milions enfront dels 18.370 milions d'any anterior, la qual cosa suposa un 2,97% més.
La despesa social guanya pes
Atenent a la classificació econòmica de les despeses, el Capítol I (Despeses de Personal) experimenta un increment del 2,3% i aconsegueix els 5.425 milions d'euros. Amb aquesta dotació, que augmenta en 120,2 milions, es garanteixen els drets dels empleats públics valencians i es compleix amb els acords de la Taula de Funció Pública dotant, entre uns altres, la carrera professional de l'Administració (26 milions). A més, es realitza una provisió de 80,7 milions per a preveure l'increment en les retribucions que puga determinar l'Estat.
'El 90% de la despesa en personal de les diferents conselleries es destina a Sanitat i Educació ,que tenen un pes del 46,5% i del 43,3% sobre el total, respectivament, de manera que les principals partides de despesa que expliquen l'increment del capítol I estan directament relacionades amb la prestació de serveis socials', ha assenyalat el conseller, qui ha explicat que les despeses de personal havien experimentat una forta de reculada des de 2008 i que ara estan començant parcialment a recuperar-se.
Esforç per aflorar la despesa real en Sanitat
'Respecte al Capítol II de funcionament, hem fet un esforç per aflorar la despesa real, que estava infradotat per l'anterior Consell, especialment en el pressupost de Sanitat', ha indicat Soler. Per aquest motiu, dels 155 milions d'increment net en compra de béns corrents i despeses de funcionament, 44 milions corresponen a Sanitat i 26,4 a Educació, mentre que Vicepresidència i Igualtat aglutina 11,5 milions i Agricultura i Medi ambient, 10,8 milions. El Capitule II presenta una dotació en els comptes per al pròxim any de 3.321 milions, la qual cosa suposa un augment del 4,8%.
El Capítol III (Despeses Financeres) ascendeix a 479 milions (+40,7%) i el seu increment (138,7 milions) obeeix bàsicament al fet que deixa de tenir vigència el tipus d'interès al 0%, de manera que tots els préstecs estatals reportaran interessos, amb un augment de 128,53 milions.
'Per la seua banda, les Transferències Corrents (Capítol IV) creixen un 7,5%, fins als 4.052 milions, per l'esforç que hem realitzat per aflorar la despesa real, que l'anterior Consell amagava en comptes pressupostaris', ha assenyalat Soler.
'De l'increment que experimenta aquest capítol (281 milions), la meitat correspon a Sanitat (140,12 milions), dels quals pràcticament la totalitat fa referència a la cobertura de la despesa farmaceutica real (127,18 milions)', ha indicat Vicent Soler.
Per la seua banda, el Fondo de Contingència (Capítol V) arreplega la quantitat de diners que es reserva per a resoldre despeses no previstes inicialment en els pressupostos, tal com s'estableix en la Llei Orgànica d'Estabilitat Presupuestaria i Sostenibilitat Financera, amb una dotació de 9 milions (0% d'increment).
Reactivació de les inversions malgrat les dificultats
Respecte a les inversions (Capítol VI), el conseller d'Hisenda ha reiterat 'l'esforç realitzat per a poder reactivar-les, malgrat la difícil situació que atravesem, ja que el dinamisme de l'economia ha de tenir el seu trasllat al dia a dia dels valencians '. Així, el Capítol VI comptarà amb una dotació de 491,4 milions, un 30,5% més, el pròxim exercici.
Vicent Soler ha explicat que el 56% de l'increment inversor (64 milions d'un total de 115) correspon a Educació, que comptarà amb una dotació de 142,71 milions. Per la seua banda, la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic durà a terme inversions transversals en tota la Generalitat, per valor de 71,11 milions, per a fer realitat l'administració sense papers. Les inversions en Agricultura i Medi ambient creixen un 18%; en Sanitat, un 13%; en Habitatge, un 4,3%; i en Justícia i Administració Pública, un 15%.
Així mateix, les transferències de capital (Capítol VII) augmenten un 40,2% fins als 485 milions. El 60% de l'increment d'aquesta partida, 84,39 milions sobre un total de 139,4, correspon a Educació, que comptarà amb una dotació de 177 milions, xifra que suposa un increment del 90,96% respecte a la de 2016. També destaca l'increment en aquest apartat de la Conselleria d'Economia sostenible, de fins al 32,70%, amb una dotació global per a subvencions a altres de 133,52 milions.
'En conjunt, el pes de les inversions reals i de les transferències de capital (Capítols VI i VII) aconsegueix un increment del 35% i revela l'aposta d'aquest Consell per l'economia productiva àdhuc en un context de dificultats, conscients que el futur i la transformació del nostre model econòmic pansa per la inversió productiva', ha indicat Vicent Soler.
Finalment, el Capítol VIII (Despeses Financeres), amb una dotació de 96 milions, creix un 33% i el de Passius Financers (Capítol IX), que contempla les amortitzacions de deute i ascendeix a 3.364 milions, augmenta un 9%.
Un finançament insuficient
Soler ha recordat que el finançament per a 2017 comunicada pel Ministeri d'Hisenda suposa que la Generalitat rebrà del model de finançament 469 milions més que en 2017, 'una quantitat clarament insuficient, ja que està molt lluny de les necessitats dels valencians i, per tant, vulnera els principis d'equitat i suficiència', ha lamentat Soler.
El conseller ha recordat que la Comissió d'Experts en matèria de finançament autonòmic pactats per les Corts va determinar que per a arribar a la despesa mitjana per habitant del conjunt d'autonomies, la Comunitat Valenciana necessitaria rebre uns ingressos addicionals de 2.464 milions per a cumplir amb el dèficit al 0,3%.
Així mateix, ha indicat que el Consell ha de fer front a unes despeses financeres per import de 138 milions i que els lliuraments a compte estan pràcticament congelades, de manera que no reflecteixen el creixement de l'economia valenciana, que actualment és una de les més dinàmiques.
'A més, la Generalitat ha d'assumir amb els seus propis recursos decisions estatals que no vénen acompanyades del corresponent finançament, com és el cas del cost íntegre dels tractaments contra l'hepatitis C, la reducció de les ràtio d'alumnes per aula o la falta de garantia en el finançament del 50% de les ajudes a la dependència', ha assenyalat.
'Malgrat açò, en la Generalitat estem compromesos amb la senda de l'estabilitat pressupostària, i la reducció del dèficit prevista entre 2016 i 2017 serà una de les majors del conjunt d'autonomies', ha indicat Soler.
Pressupost per conselleries
Presidència de la Generalitat, amb un pressupost de 253,58 milions, experimenta un creixement del 20,07%, a causa que per primera vegada s'inclou una dotació real per al Fondo de Cohesió Territorial de 40 milions d'euros. L'altre motiu de l'increment és el suport al turisme, amb un increment del 19,7% en la dotació de l'Agència Valenciana de Turisme.
Cal recordar que de Presidència depenen també, si ben pressupostàriament figuren en la Secció 20, la Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació, que tindrà una dotació de 55 milions; l'Agència Valenciana de la Innovació, que en el seu primer any comptarà amb un pressupost de 28 milions; i l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta davant les Emergències, que naix amb una dotació d'1,2 milions.
Vicepresidència, Conselleria d'Igualtat i Politiques Inclusives experimenta un increment en el seu pressupost del 7,14% i aconsegueix els 1.048 milions. En aquesta conselleria destaca l'increment del programa de Serveis socials, que es dispara un 44,6% i arriba fins als 68 milions, i la dotació de Dependència, oberta a l'obtenció de més fons de l'Estat, que aconsegueix els 247 milions.
El pressupost de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic (286 milions), creix un 16,1%. Aquest augment respon a la política transversal de modernització de la Generalitat que es duu a terme des d'aquest departament per a la implantació de l'Administració electrònica (32 milions d'increment) i al IVF i el nou Banc de la Generalitat (5,2 milions addicionals). Així mateix, la partida de Sistemes de la informació creix un 30% (amb 120,4 milions en total) i la de Telecomunicació i societat digital, un 16,2% (19,7 milions).
El programa que arreplega les transferències al IVF, que albergarà el Banc de la Generalitat, creixen un 71% (12,4 milions).
La dotació de la Conselleria de Justícia i Administració Pública aconsegueix els 291 milions (6% d'increment). Destaquen els recursos per a l'Administració de Justícia, que sumen 275 milions, amb un creixement del 6,5%, les partides per a la modernització de la justícia i per a la millora de les seus judicials.
En la Conselleria d'Educació, Recerca, Cultura i Esport, l'increment del pressupost es xifra en el 5,40%, amb un total de 3.427,4 milions. En aquest departament es preveu consolidar l'increment del personal docent (2.800 docents més que el curs passat), de manera que es recuperarà en un curs el 57% del professorat suprimit per l'antic Consell.
La inversió per a construir col·legis i instituts es dispara
També augmenta la inversió en construcció de centres educatius d'infantil i primària i en equipament (93,8 milions, 77% d'increment) i en construcció de centres de secundària (39 milions, 72% d'increment). Així mateix, s'augmenten les beques universitàries per a fomentar la igualtat d'oportunitats, la inversió per a la protecció del patrimoni cultural creix un 298% (4,56 milions) i la dotació per al foment de l'activitat esportiva un 33% (22,2 milions).
El pressupost de la Conselleria de Sanitat i Salut Pública se situa en 6.084 milions (increment del 2,96%) amb l'objectiu d'acostar els pressupostos a la quantitat real que necessita la sanitat valenciana. Així, la partida de farmàcia de recepta creix en 185 milions (un 13%), ja que l'anterior Consell infradotava aquest apartat.
Per la seua banda, les ajudes per a fer front al copago farmaceútic i ortoprotésic en pensionistes amb rendes baixes es reforcen un 14,5% i la inversió en infraestructures creix un 13%.
La Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, dotada amb 367 milions, creix un 9,02% amb l'ambició d'asseure les bases per a la reconstrucció econòmica de la Comunitat Valenciana.
Es realitza una aposta decidida per la reindustrialització amb un augment del 42,3% de la política industrial (113,2 milions). El SERVEF comptarà amb 132,7 milions, consolidant l'increment del 6,5% del present exercici, mentre que el pressupost de l'IVACE creixerà un 28% en passar de 84,8 a 108,95 milions.
Aposta per l'aigua i l'habitatge
Per la seua banda, el pressupost de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural creix un 6,27% i aconsegueix els 316 milions. Entre els seus objectius figuren una aposta decidida per les polítiques de l'aigua, amb un increment del 41% en el programa de gestió de recursos hídrics, sanejament i depuració. Per la seua banda, la dotació per a obres d'infraestructures hidràuliques es dota amb 1,4 milions, la qual cosa suposa un increment de l'1.367%.
Els fons per a pesca creixen un 11,4% (20,6 milions en total), la protecció dels boscos un 17,9% (18,6 milions en total).
Quant a la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori l'increment del pressupost es xifra en el 8,45% (354 milions). Destaca la línia d'Habitatge, que passa de de 78,8 a 90 milions, un increment del 15%. Aquesta dotació multiplica per tres la de l'últim pressupost de l'anterior Consell.
A més, per primera vegada s'inclou una partida de 5,9 milions per a engegar la Llei de la Funció Social d'Habitatge, que pròximament serà aprovada per les Corts. En un altre sentit, les inversions en Ferrocarrils augmenten un 38,2% i per primera vegada apareixen en el pressuposat dotacions per a l'Autoritat Metropolitana de Transport i l'Agència de Seguretat Ferroviària.
Una línia per a arreplegar els diners de la corrupció del cas Cooperació
La Conselleria de Trasnparencia, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació incrementa el seu pressupost un 31,6% i aconsegueix els 34,7 milions. L'increment obeeix al programa de Cooperació Internacional al Desenvolupament, que suposa el 54% dels fons de tota la conselleria. D'aquesta forma, es contínua amb la labor de recuperació de la cooperació que passarà del 0,025 amb l'anterior Consell al 0,11% en 2017. La partida de Cooperació inclou una línia per a acumular els diners recuperats del 'case Cooperació', que es xifra en 138.000 euros.
Els pressupostos per a 2017 també preveuen un descens de l'1,44% en les partides per al sector públic instrumental, la dotació del qual es *situa en 2.079 milions d'euros. En conjunt, les 44 entitats que componen el sector públic instrumental disminueixen la seua dotació en 30,38 milions.
