Pilar Jové, advocada del cas Marta Calvo: "Que aparega el cos pot ser un colp de sort"
Les acusacions particulars han recorregut la sentència que condemnava a 159 anys i 11 mesos de presó a Jorge Ignacio Palma per a demanar la presó permanent revisable
Jorge Ignacio Palma ha sigut condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) a 158 anys i 11 mesos de presó per l'assassinat de Marta Calvo i altres dues joves, i intentar-lo amb altres sis. No obstant això, la família de Marta considera aquesta sentència insuficient, i per això l'ha recorreguda per a sol·licitar que se li incloga la presó permanent revisable.
En elperiodic.com ens hem posat en contacte amb Pilar Jové, la lletrada que ha treballat mà a mà amb Marisol Burón, la mare de Marta, per a conéixer què els ha portat a presentar aquest recurs i conéixer més de prop aquest cas.
Jové ens transmetia que la seua clienta sempre havia estat molt esperançada des del primer moment perquè pensava que quan en ja condemnat es vera acorralat per les circumstàncies, potser llançava una mica de llum sobre on es trobava el cos. Unes esperances que desapareixent després de no obtindre cap dada del parador de la seua filla. Per a ella “va ser un pitxer d'aigua freda, hem acabat el judici però segueix sense saber on està la seua filla”.
Tant la família com la Guàrdia Civil té previst seguir la lluita per trobar el cos, perquè tal com recorda l'advocada, “quan es va fer l'entrada i registre a la casa del culpable un capità de la Guàrdia Civil, es va dirigir a nosaltres i ens va dir que transmetérem a Marisol que mai de la vida anaven a deixar de buscar el cos”. “Em consta que almenys una vegada a la setmana la UCO de Madrid ve a València i parla amb la unitat i continuen fent perquisicions”.
Saben que la cerca del cos continua, no obstant això, “que aparega pot ser un colp de sort perquè no sabem el que ha fet amb ell”.
Les acusacions particulars han recorregut la sentència perquè s'aplique la presó permanent revisable
Segons la lletrada es compleixen tots els requisits per a la presó permanent revisable, encara que hi ha una discrepància interpretativa perquè l'article 140.2 del codi penal et diu que es condemnarà a PPR quan hi haja dos o més assassinats, “en aquest cas hi ha tres, s'ha jutjat la mateixa causa, però seqüencialment”.
Primer va ser el de Arliene, després va ser el de Lady Marcela i després el de Marta, “per tant, aqueix criteri es compleix” trasllada Jové.
L'advocada explica que la jurisprudència utilitzada per a sol·licitar la PPR és la del cas de l'Igor el rus, qui va ser condemnat per tres assassinats. “La jutgessa deia que ella entén que hauria d'haver existit una condemna per cadascun d'aqueixos assassinats i quan arribara la tercera condemna és quan pots anar a la PPR”, però afig que “nosaltres no estàvem d'acord amb això i aqueix el motiu del recurs, de fet, hi ha una sentència del Tribunal Suprem que parla precisament d'aquesta qüestió i diu que són més de dos assassinats”.
Sol·liciten que se li condemne per un delicte contra la integritat moral
Quant al recurs perquè se li condemne per un delicte contra la integritat moral, Jové assenyala que “l'hem sol·licitat des del primer moment perquè entenem que es compleixen tots els requisits i el jurat va entendre que havia sigut així”.
En aquesta ocasió comparen el cas amb el de Marta del Castell, una de les poques condemnes que existeixen per aquest delicte en la qual el Suprem assenyalava que “cada vegada que Carcaño ha canviat la versió dels fets els crea unes esperances i expectatives als pares que després se li trunquen una altra vegada quan segueix sense aparéixer el cos. Nosaltres aqueixa mateixa argumentació l'hem traslladada al nostre cas i diem que ací no es tracta que canvie de versió, sinó que ha oferit una única versió que ja han declarat que és impossible, a més no fa falta donar una versió tan cruenta i tan dura com aquesta per a després ser mentida”.
La lletrada també indica que el jurat sí que entenia que s'havia comés aquest delicte, encara que després la jutgessa decideix absoldre'l.
Per a Jové aquest delicte seria testimonial perquè la condemna, de tres anys, “no aporta res a la condemna final, però sí que és una qüestió moral”.
El recurs per les indemnitzacions “no és una qüestió econòmica i no ho ha sigut mai”
“Tenim clar que no es cobraran, perquè és insolvent i no tindrà tants diners per a pagar les indemnitzacions, però sí que entenem que no pot ser que en el cas de Marta, que li de 35 mil euros a cada pare i a les víctimes que han sobreviscut donen 50 mil, hi ha un desequilibri” aclareix l'advocada.
“No és una qüestió econòmica i no ho ha sigut mai” insisteix Pilar Jové, i recorda que “en el cas de Marta del Castell, li deu 120.000 euros a cadascun dels progenitors. No és que el meu client vulga més diners, però si que entenem que per comparativa tenim una indemnització molt escassa que l'única cosa que pot fer és reforçar aqueixa impossibilitat al fet que accedisca a permisos penitenciaris per no tindre satisfetes les responsabilitats civils”.
