Una associació d'ajuda a persones sense autonomia de Castelló suspèn la seua activitat per la falta d'ajudes
L'Oficina Vida Independent “Sole Arnau Ripollés” de Castelló és el projecte de l'Associació Bolangera, una entitat sense ànim de lucre que fins fa a penes uns mesos oferia un servei públic de formació i conscienciació sobre la figura de l'assistent personal per a les persones ama diversitat funcional.
Ací en la Comunitat Valenciana les persones amb diversitat poden sol·licitar aquesta ajuda. Per això, gràcies a un conveni amb la Diputació i la subvenció de Conselleria la OVI de Castelló ha recorregut la província del nord de la Comunitat, des de Nules, Sogorb, Burrriana, Benicarló o Villafranca, donant xarrades en els centres educatius on s'estudia el curs per a ser assistent personal, informant sobre allò que necessiten saber per a accedir a aquesta professió. També formen a les treballadores socials i donen assessorament a les persones amb diversitat funcional que sol·liciten aquest tipus d'ajuda en molts municipis de Castelló.
A més, han creat una bossa d'assistents personals en la qual posen en contacte a les persones amb diversitat funcional amb els assistents personals. D'aquesta manera, es facilita el procés de cerca i cadascun pot triar al que millor s'adapte al que cerca i amb el qual congenie millor.
No obstant això, des de gener no poden continuar amb la seua labor per falta de recursos, perquè el conveni que tenien amb Diputació ha expirat i no li ho han renovat. A més, tampoc els han concedit la subvenció del 0,7% perquè “per a les associacions de nova creació és molt complicat accedir, ja que donen fins a 15 punts per antiguitat”, afirma Benito Pérez, coordinador de la OVI de Castelló. Això els ha obligat a parar les seues funcions i a no poder prestar els seus serveis a les persones amb diversitat funcional, a les seues famílies i a les treballadors socials dels ajuntaments.
“Creiem que la Conselleria no entén la situació perquè encara que amb molt bon criteri s'ha regulat una prestació fa falta aquest tipus d'oficines com la OVI perquè les persones amb diversitat funcional coneguem la filosofia del moviment Vida Independent, siguem les que la gestionem i tinguem la llibertat de triar i trobar al nostre assistent personal. Aquesta oficina els facilita el procés i els dona l'opció de triar-lo, però sense nosaltres aquestes persones no saben on acudir i acaben anant a empreses multiservei en les quals no poden triar al seu assistent, sinó que se'ls imposa” apunta el coordinador de la OVI de Castelló.
Davant aquesta situació esperen que se'ls concedisca una altra subvenció, mentrestant “només podem exercir funcions des de l'activisme a través de les xarxes socials perquè no tenim altres mitjans” i malgrat que no estan deixant de costat a les persones amb diversitat funcional no poden atendre-les amb la mateixa eficàcia ni rapidesa. Des de la OVI de Castelló insisteixen que “es tinga en compte la seua situació, ja que a més d'ajudar a les persones amb diversitat funcional, generen ocupació i ara no poden oferir-ho” sosté Benito Pérez.
La labor d'un assistent personal
Aquest treballador és la persona que dona el suport als quals pateixen diversitat perquè arriben fins on no poden arribar solos. Són els encarregats d'ajudar-los a fer les tasques personals que necessiten, des de la compra en el supermercat fins a les tasques domèstiques o personals.
La seua funció és molt important per a les persones amb diversitat funcional perquè congeniar amb ells és fonamental, ja que passen moltes hores junts i han de tindre la suficient confiança com per a deixar que els dutxen per exemple. “És molt important esmentar que no és un cuidador, ja que les persones amb diversitat funcional són les que prenen totes les decisions i fem el que volem en el moment que necessitem. El cuidador simplement és un suport per a millorar la nostra qualitat de vida i et permet participar en la comunitat en igualtat de condicions sense estar en una residència”, afirma Benito Pérez, coordinador de la OVI de Castelló.
D'altra banda, creiem que s'ha de millorar les infraestructures i s'invertisca en un transport públic accessible a totes les persones que no ens excloga de la comunitat i invertir en vida independent perquè no se'ns segregue. Un cas que reflecteix clarament el problema del transport no adaptat és el de Felipe Folch.
