Troballa arqueològica en Benitatxell: Troben les restes d'un antic safareig

Esdeveniment històric al Poble Nou de Benitatxell que recupera la memòria del municipi. Després de diversos dies de treballs d'excavació, s'ha confirmat la troballa de les restes arqueològiques de l'antic llavador o safareig de l’Abiar, tot un símbol del patrimoni local que va ser soterrat quan es va construir la carretera en els anys 70.

Malgrat la gran dificultat dels treballs pel nivell freàtic del terreny, que inundava d'aigua constantment l'àrea d'excavació, els arqueòlegs d’Arqueo Inventario, que estan al front de l’Oficina de Patrimoni i Arqueologia local, han confirmat l'excel·lent estat de conservació del safareig, que té 2,9 metres d'ample i es troba reblit a una profunditat de 1,5 metres en la part superior i 2,4 metres en la inferior.

Tal com suposen els experts, el llavador tindria almenys el doble de llarg que d'ample, ja que, segons els testimonis de les dones majors que han col·laborat en la descripció i la recreació d'aquest espai, en l'època llavaven unes cinc dones per cada costat i dos en cada extrem. El paviment és ceràmic i estaria construït amb pedra i morter de calç i rematat amb pedres de llavar llises, que compten amb una característica inclinació.

A més del llavador, han aparegut altres importants elements com una antiga séquia que es trobava separada del safareig per un mur de pedra i una botella datada entre els anys 1916 i 1934.

Com marca el protocol, estes troballes ja s'han notificat a la Conselleria de Cultura i s'està redactant l'informe corresponent. De moment, la zona quedarà delimitada a l’espera de les indicacions de la conselleria amb els següents passos a seguir per a la seua recuperació.

Important espai social per a les dones en el segle XX

El llavador de l'Abiar va ser en la primera meitat del segle XX un espai social molt rellevant, especialment per a les dones de l'època, que acudien caminant des del nucli antic per a fer la bugada aprofitant les aigües dels pous. En els anys 70 es va tapar per a construir l'actual carretera i les canalitzacions subterrànies, però fins ara es desconeixia si el safareig va ser destruït o simplement es va asfaltar damunt.

A finals de 2021, l'equip de govern va començar a treballar en la seua possible recuperació. Al novembre, l'àrea de Patrimoni i Cultura, a càrrec de Víctor Bisquert, va encomanar un estudi amb georradar a l'entorn dels Pous de l'Abiar per a intentar localitzar-lo i documentar-lo. Este estudi va concloure al desembre que “en els perfils de georradar realitzats s'han detectat una sèrie d'anomalies, les característiques de les quals ens fan pensar que podrien correspondre amb restes arqueològiques corresponents a diverses estructures existents en la zona investigada”.

El següent pas va ser el de documentar la ubicació del safareig i les seues característiques a través del testimoni oral de diferents veïnes i veïns de major edat que van estar familiaritzats amb el seu ús a principis del segle XX. Eixos testimonis van ser gravats i recopilats, i al juliol de 2022, l'Ajuntament va estrenar en un emotiu acte públic el documental ‘El llavador de l’Abiar. Memòria viva d’un poble’.

“Estem molt emocionats amb esta troballa”, ha afirmat commogut l'alcalde, Miguel Ángel García. “És un fet importantíssim que recupera les arrels i les tradicions de tots els poblers i les pobleres. El llavador va ser tot un símbol i un espai preciós que un dia, de sobte, van decidir arrabassar-nos sense cap mirament. Malgrat l'oposició i les reivindicacions de la ciutadania, en els anys 70 el van tapar i amb ell va quedar enterrada una part de la nostra història com a poble. Recuperar-lo és tot un triomf”.

Un triomf que, com ha assegurat el regidor de Patrimoni, Víctor Bisquert, ha sigut possible gràcies a la inestimable col·laboració de les dones del poble que han ajudat amb la seua memòria a poder situar el safareig. “Sense els testimoniatges de Maria, Teresita, Isabel i Lola, així com de Pepe Vidal, ho hauríem tingut difícil. Elles i ell han sigut les nostres guies en tot moment. Els estarem eternament agraïts”.

Bisquert, també responsable de l'àrea d'Igualtat i Polítiques de Gènere, ha destacat a més la perspectiva de gènere que té esta troballa. “Este espai era regentat quasi en exclusivitat per les dones, les qui, en un món d'organització patriarcal, havien d'assumir totes les tasques domèstiques i de criança, a més dels treballs que realitzaven fora de la llar. Recuperar el llavador de l’Abiar és també retre homenatge a totes eixes dones pobleres que es van deixar la pell per nosaltres i posar en valor el seu esforç”.