Restauren la Cova de les Morretes de Benitatxell on es va trobar un tresoret del segle XIX i ja es treballa en la futura museïtzació

La Cova de les Morretes del Poble Nou de Benitatxell ja és un museu davant de la mar. Després de les importants troballes d'un tresoret del segle XIX, a la fi han conclòs els treballs de restauració de la cova, situada en la Ruta dels Penya-segats, en un lloc privilegiat que compta amb una de les vistes més espectaculars de la costa alacantina.

No es tenia clar quan van ser construïdes aquestes cases cova, només la data d'abandó, entorn dels anys 50-60 del segle XX. Va ser gràcies a la troballa del tresoret i altres monedes afins el que va permetre als arqueòlegs datar l'inici d'ocupació d'aquestes coves entorn a finals del segle XIX. Van servir com a refugi per a persones de condició humil que es dedicaven a la pesca i a l'explotació dels bancals limítrofs. Com a complement a la seua precària situació practicaven el contraban, molt possiblement de tabac.

El projecte, dut a terme per l'empresa Arqueo Inventario S.L., ha comptat amb uns treballs minuciosos, que en tot moment han conservat l'essència i els materials originals. La primera fase del projecte va consistir en el desbrossament de la zona, la neteja de la cova i la realització d'un model fotogramètric en 3D i vol amb dron per a recrear l'espai.

Després es va començar amb la rehabilitació de les parets, el sostre i els elements interiors, com el pessebre o la zona de bancs correguts. La part del sostre unida a la roca mare era una de les més deteriorades. S'havia després per les filtracions d'aigua, que anaven desfent el morter de calç que havien utilitzat per a pegar les pedres. Això feia que s'anara desplaçant el mur de la cova i que hi haguera pedres soltes. De manera meticulosa, es van anar traient les pedres de la construcció original per a tornar-les a utilitzar en la reconstrucció, i després es van segellar amb els mateixos materials, en el cas de les parets amb morter de calç.

També es van restituir amb els materials originals els bancs correguts de pedra interiors, un d'ells amb la tècnica de pedra seca i un altre amb la tècnica de la tova, una mescla de fang, arena i fibres vegetals. En l'exterior es van reconstruir els murs de pedra utilitzant els millors materials, i es va restaurar la zona del pessebre i els bancs correguts.

L'estudi del pessebre ha donat molta informació sobre les ceràmiques, ja que era on les tirava l'amo de la cova quan es trencaven. Han aparegut molts fragments i gràcies a això s'ha identificat una vaixella amb plats, llibrells i un bací. També s'ha realitzat un estudi dels materials que han aparegut en els bancs correguts exteriors, que s'utilitzaven per a emmagatzemar. Es presumeix que l'animal, probablement un burro, menjava garrofes i palla. Així mateix, s'han observat fragments de corfes d'ametla, amb el que es pot suposar que l'amo de la cova es dedicava a la recol·lecció d'ametla dels bancals, l'emmagatzemava allí i se l'emportava al poble amb l'animal. Un altre dels bancs hauria sigut utilitzat per a guardar llenya.

Per a protegir l'interior de la cova, que la gent que feia la ruta solia usar com a excusat, s'ha tancat amb una porta de fusta resistent amb dos llindes. La porta té una finestra amb barrots perquè quan no es puga visitar, siga possible veure l'interior de la cova des de fora, així com els elements que es recuperaran o recrearan: un armari de rebost restituït, rèpliques de les ceràmiques que s'han trobat en la intervenció i el tresoret de 68 monedes.

I és que la pretensió de l'àrea de Patrimoni i Cultura és museïtzar la cova perquè puga ser visitada de manera presencial i virtual, convertint-la en un lloc accessible per a totes les persones. “Volem preservar i protegir aquest emplaçament i posar en valor els importantíssims tresors que s'han trobat gràcies al treball dels professionals d'Arqueo Inventario”, ha assenyalat el regidor Víctor Bisquert.

Per a això, s'actualitzarà i renovarà el panell informatiu en tres idiomes (valencià, castellà i anglés), s'afegirà un pla de la cova, una fotografia del tresoret i un QR per a accedir al model 3D.

A més, La Cova de les Morretes ha sigut objecte de l'innovador treball de final de grau per a de Periodisme ‘Experiència arqueològica immersiva en vídeo 360°’, en col·laboració amb la Universitat Miguel Hernández.