La nova Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes de la UA es presenta amb dos portals d’autor dedicats a Miguel Hernández i Antonio Machado

La sala d’actes de l’aulari II de la Universitat de Alacant ha sigut escenari de la presentació del Centre d’Humanitats Digitals Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, una nova etapa per al projecte humanístic i tecnològic nascut a la UA l’any 1999. L’acte, que ha estat presidit la rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro, ha comptat amb la participació del ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta; la consellera d’Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, i l’escriptor i director de l’Instituto Cervantes, Luis García Montero.

Aquesta etapa renovada comença amb una carta de presentació que porta el segell de dos poetes que han sigut, són i seran referents indiscutibles del segle XX: Antonio Machado i Miguel Hernández. Els catedràtics de la UA José Carlos Rovira i Angel Luis Prieto de Paula han sigut els encarregats de dissenyar i presentar les biblioteques d’autor que recullen tot el que està relacionat amb els dos poetes, ara accessibles a través de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes de la Universitat d’Alacant després de l’alliberament dels drets de les seues obres.

«Dos poetes que, com Luis García Montero ha dit en diverses ocasions, també són imprescindibles per a la memòria democràtica i la reivindicació dels valors humans», ha destacat la rectora en una intervenció en la qual també ha recalcat que «la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes manté viva la seua vocació de posar a l’abast dels usuaris de tot el món obres rellevants de la cultura en les diferents llengües hispàniques de manera lliure i gratuïta, així com les investigacions i els estudis més rellevants entorn d’aquestes obres».

A més, Navarro ha posat l’èmfasi en els objectius del nou Centre d’Humanitats Digitals BVMC: «Té també la missió d’impulsar la investigació en les diferents àrees de les humanitats digitals i dur a terme el desenvolupament i l’anàlisi d’eines i serveis tecnològics que faciliten la utilització i l’aprofitament del creixent conjunt de materials digitalitzats mitjançant l’aplicació dels recursos de la intel·ligència artificial, per mitjà de la investigació pròpia i de la participació en programes europeus com el Centre de Competència Impact o el projecte vinculat al consorci europeu Clariah.es, en el qual la BVMC participa en el node centrat en les biblioteques digitals.»

Biblioteques d’autor

En el mateix sentit, la rectora ha recordat que la BVMC compta amb més de 650 portals temàtics «construïts al llarg de més de dues dècades» i que avui presenta dues noves fites en la seua àmplia oferta com són els dedicats a Antonio Machado i a Miguel Hernández, elaborats pels catedràtics Ángel Luis Prieto de Paula i José Carlos Rovira, respectivament.

Els dos portals recopilen no sols les seues obres, des de les primeres edicions fins a edicions crítiques recents, sinó també documents i estudis crítics sobre els dos autors i les seues obres, a més de biografia, bibliografia i materials que hi estan relacionats, com són imatges o enregistraments sonors. Tot això, evidentment, accessible a través d’Internet i a l’abast de tot el món sense cap restricció.

Sobre el portal dedicat a Machado, Prieto de Paula ha destacat en la seua intervenció que «Antonio Machado respon a l’arquetip de poeta nacional assumit per tots» i que ha sigut «tant el poeta de l’Espanya de l’èxode i del plor, com model de l’Espanya interior». «La seua eficàcia reactiva consisteix en el fet que els qui van estar enfront d’ell el van proposar com a model i el van voler emular, apoderant-se de les seues virtuts, i com a conseqüència, va influir en els uns, els afins, i en els altres, els contraris», ha matisat.

En el portal que s’ha presentat avui, a més de biografia, bibliografia i el catàleg de les seues obres, s’hi poden trobar homenatges que «constitueixen una antologia de la poesia espanyola contemporània entorn de Machado», ha afegit el catedràtic, juntament amb estudis crítics que permeten conèixer el poeta des de diversos angles interpretatius, fonoteca i biblioteca de signes i també imatges, en què destaca de manera significativa l’àlbum personal i familiar.

Per part seua, l’espai que la BVMC dedica a Miguel Hernández ofereix la possibilitat de conèixer l’obra que va publicar en vida, però també d’accedir a la reconstrucció del llibre poètic que no va poder acabar, El cancionero y romancero de ausencias. «També compta amb centenars de poemes recollits dels manuscrits que la seua dona havia conservat», reproduïts en diferents suports, ha explicat l’encarregat de donar vida al portal dedicat a Miguel Hernández, José Carlos Rovira.

També s’hi pot consultar documentació bibliogràfica, «alguna que encara esvera», ha advertit Rovira, com ara documents processals de la seua condemna a mort, testimonis de la presó, els seus últims contes dedicats al seu fill, imatges i «fins i tot la veu del poeta en l’únic enregistrament que se’n va fer i també altres veus que el reciten o que el canten», i que s’ha pogut escoltar en la presentació.

La intervenció de José Carlos Rovira ha conclòs amb uns versos de Viento del pueblo que el catedràtic ha destacat per «la seua vigència en l’actualitat, sobretot quan a Europa i a Espanya ressorgeixen nous feixismes».

Per part seua, l’escriptor i director de l’Instituto Cervantes, Luis García Montero, ha comentat que «per als que ens dediquem a la literatura, Alacant és una ciutat elemental per dos motius, els seus professors, que són autèntics referents, i per la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes», un projecte al qual va qualificar com a «punt de referència per al Ministeri de Cultura i per a les administracions sobre la manera de digitalitzar i divulgar la cultura».

Precisament, respecte del concepte de digitalització, el prestigiós escriptor va manifestar que «la ciència i la tecnologia, sense arrels, poden ser molt perilloses. Ho hem vist en la pandèmia i hem de continuar defensant que les tecnologies estan al servei de l’ésser humà i, per tant, necessiten les humanitats per a complir aquesta missió essencial».

En el mateix sentit s’ha manifestat Josefina Bueno, consellera d’Universitats, Ciència i Societat Digital, que ha confessat que «els que estimem les lletres, tornem a les lletres quan tenim l’ànima ferida» i ha recordat que «les biblioteques han de ser finestres obertes a la cultura, perquè la cultura significa respecte, tolerància i, sobretot, llibertat. Enhorabona, una vegada més, per crear i continuar desenvolupant aquest projecte».

Finalment, l’encarregat de cloure l’acte ha sigut el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, que ha lloat la Universitat d’Alacant com una universitat «exemplar» perquè «és un referent en la investigació en drets d’autor i té, al seu torn, un exemple dels nous temps amb la digitalització i la divulgació en internet amb la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Fan una simbiosi perfecta del que necessitem de les universitats».

A tall de conclusió, el ministre va felicitar tot l’equip que fa possible la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes «per l’enorme esforç que fan» i va manifestar que des del ministeri que dirigeix «serem al vostre costat perquè la llibertat i l’esperit crític pel qual treballeu s’ho mereixen».